Envit a Podem

El que li acaba de passar a Podem recorda el que va viure el PSOE el 1979. Un l¨ªder amb aspiracions de futur s¡¯ha consolidat mitjan?ant una f¨®rmula tan simple com poc nova: l¡¯envit d¡¯acceptar el seu lideratge implica acceptar la seva pol¨ªtica. ?s un sol paquet: o ho agafes o ho deixes, per¨° va sencer.

En el PSOE de fa gaireb¨¦ quatre d¨¨cades, el proc¨¦s va tenir caires molt dram¨¤tics i va requerir dos congressos al cap de mig any. En el primer, el que era el n¨²mero 28, es va adoptar una opci¨® pol¨ªtica i ideol¨°gica molt orientada a disputar als comunistes l¡¯hegemonia en l¡¯¨¤mbit de l¡¯esquerra, i els mateixos congressistes que la van aprovar estaven decidits a ratificar Felipe Gonz¨¢lez com a secretari general. Per¨° aquest va rebutjar fer-se c¨¤rrec del partit perqu¨¨ aquella no era la seva f¨®rmula pol¨ªtica ni la seva ideologia. Va deixar el lloc. El partit va quedar en mans d¡¯una comissi¨® gestora, sense l¨ªder. Va ser necessari un congr¨¦s extraordinari, mig any despr¨¦s, per abandonar la vella formulaci¨® ideol¨°gica del PSOE, que era la fundacional, i adoptar-ne una altra, la proposada per Gonz¨¢lez, perqu¨¨ aquest accept¨¦s finalment tornar a ser el secretari general.

Ara les coses passen m¨¦s de pressa. A Podem tot s¡¯ha resolt en un sol congr¨¦s. La situaci¨® era molt semblant a la del PSOE del 1979. Hi havia un secretari general, Pablo Iglesias, de lideratge indiscutit, per¨° un secretari pol¨ªtic, ??igo Errej¨®n, amb una pol¨ªtica diferent de la que preconitzava el secretari general. Abans del congr¨¦s, Iglesias ho va deixar clar. Hi ha un sol paquet, encara que se sotmeti a quatre votacions: el meu lideratge i la meva pol¨ªtica. Un congr¨¦s li ha bastat per imposar-se. El risc de quedar sense l¨ªder no era una opci¨®.

Aqu¨ª acaben les semblances amb el PSOE del 1979. I comen?a la gran difer¨¨ncia. Llavors Gonz¨¢lez va donar la batalla per homologar el partit socialista amb l¡¯esquerra de govern a l¡¯Europa occidental de l¡¯¨¨poca, la socialdemocr¨¤cia alemanya de postguerra, enfrontada als partits comunistes. En el congr¨¦s de Vistalegre 2, Iglesias ha donat la batalla per consolidar Podem com una for?a de xoc i de lluita, l¡¯instrument dels perdedors de la crisi econ¨°mica per plantar cara a les dretes i als qui hi contemporitzen. Incl¨°s l¡¯actual PSOE, esclar. I ha rebutjat la pretensi¨® d¡¯Errej¨®n de situar Podem en el que defineix com una transversalitat social i pol¨ªtica susceptible de convertir-se o integrar-se en una majoria de govern progressista.

Vist aix¨ª, el que ha fet ara Podem a requeriment d¡¯Iglesias ¨¦s justament el contrari del que va fer el PSOE el 1979. Gonz¨¢lez es va assegurar que el seu partit aprov¨¦s les condicions politicoideol¨°giques necess¨¤ries per ser una for?a de govern, apta per aconseguir l¡¯hegemonia en la societat, no nom¨¦s en l¡¯esquerra.

Ho va aconseguir i, de rebot, va convertir en pol¨ªticament marginal la resta de l¡¯esquerra, que va quedar confinada a la protesta, la impot¨¨ncia i, a la fi, l¡¯esterilitat. Va ser un ¨¨xit total. Li va proporcionar 14 anys d¡¯estada al govern i el PSOE actual encara viu d¡¯aquelles rendes. Hi havia dues esquerres, la de govern i l¡¯altra. Doncs b¨¦, Iglesias s¡¯ha assegurat que Podem segueixi sent l¡¯altra.

L¡¯emerg¨¨ncia electoral de Podem en les eleccions europees del 2014 i el seu ascens posterior en les locals i legislatives va plantejar l¡¯interrogant de si fagocitaria electoralment Esquerra Unida (IU) i, despr¨¦s, vista la crisi provocada per la recessi¨® econ¨°mica en el bipartidisme imperant a Espanya, es convertiria en almenys un seri¨®s aspirant a arrabassar l¡¯hegemonia del PSOE. A aix¨° semblava orientar-se al principi el mateix Iglesias i aix¨ª va ser interioritzat tant pel PSOE com pel PP i totes les forces econ¨°miques i medi¨¤tiques interessades a mantenir el bipartidisme. Com el repte m¨¦s potent mai afrontat des de la configuraci¨® del model el 1982.

Per¨° Iglesias sembla haver abandonat la idea amb la qual va saltar a la palestra fa tres o quatre anys. La proposta que ha plantejat al congr¨¦s de Vistalegre ¨¦s la de consolidar-se com a esquerra de combat. Ateses les circumst¨¤ncies socials, pol¨ªtiques i electorals, no ¨¦s una proposta per guanyar les eleccions i accedir al govern. Nom¨¦s cal veure l¡¯alleujament amb qu¨¨ els portaveus de la dreta han acollit el resultat del congr¨¦s del cap de setmana passat.