La can?¨® popular com a bandera

Enric Montefusco (Barcelona, 1977) t¨¦ trets molt marcats. La mirada penetrant, la barba frondosa, el somriure t¨ªmid. I el gest seri¨®s. Es pren el seu temps per parlar; es toca la barba i reflexiona amb cura cada resposta. A primera vista, no evoca el l¨ªder d¡¯una banda sorgida del hardcore i el punk underground barcelon¨ª, encara que despr¨¦s transitessin cap a estils m¨¦s alternatius. L¡¯exl¨ªder de Standstill va llan?ar el mes de setembre passat el seu primer disc en solitari, Meridiana (Sony Music). Un ¨¤lbum que l¡¯allunya de les din¨¤miques de l¡¯intricat grup que va liderar durant gaireb¨¦ 20 anys. M¨¦s proper als autors populars, sense perdre un bri de l¡¯ess¨¨ncia musical, per¨° amb lletres menys ambig¨¹es, m¨¦s socials i properes. Aquest dijous 16 de febrer el presenta al Teatre Lara de Madrid amb totes les butaques venudes.

Unes setmanes abans, el m¨²sic catal¨¤ at¨¦n els mitjans en una petita habitaci¨® de les oficines de la seva discogr¨¤fica a la Castellana. Montefusco dissecciona les vicissituds que el van portar a compondre, gravar i produir un disc que ¨Ccom ell mateix reconeix¨C no li ha suposat un salt al buit, sin¨® una transici¨® natural despr¨¦s de trencar fa gaireb¨¦ dos anys amb Standstill. El cam¨ª continua pel sender que van marcar Adelante Bonaparte (2010) i Dentro de la luz (2013) amb la seva antiga banda, per¨° amb l¡¯evoluci¨® pr¨°pia de l¡¯artista i una poderosa desviaci¨® cap al contingut social, inspirat en les seves viv¨¨ncies i on no soscava en la nost¨¤lgia sin¨® en els clarobscurs de les senderes que travessa la societat.

M¨¢s informaci¨®n

Adeu a Standstill i la seva celebrada crisi permanent

El disc reflexiona durant les 11 can?ons sobre el car¨¤cter individual, la classe treballadora; les seves decisions i la imperfecci¨® del predisseny existencial a qu¨¨ se sotmet la societat. Tot aix¨° sota l¡¯accent dels valors biogr¨¤fics de la infantesa de l¡¯autor. ¡°Hem estat desatesos en les coses importants, encara que en les q¨¹estions materials h¨¤gim estat coberts¡±, s¡¯endinsa Montefusco. ¡°No sabem qu¨¨ volem, ens deixem portar i quan tots fem coses tan semblants, alguna cosa va malament. Meridiana parla de la inconsci¨¨ncia dels nens; quan conviuen amb coses que no s¨®n normals no en s¨®n conscients. Ser un mateix dins les classes populars ¨¦s m¨¦s cru¡±, afegeix. No en va, el t¨ªtol del disc fa refer¨¨ncia a l¡¯avinguda on va n¨¦ixer i va cr¨¦ixer a Barcelona, al barri obrer de Navas-La Sagrera.

El m¨²sic recorda que el seu bagatge art¨ªstic procedeix originalment del hardcore i del punk, dos estils carregats de valors. ¡°Em ve de gust aportar-los perqu¨¨ ¨¦s necessari q¨¹estionar el sistema en el qual vivim i falta esperit cr¨ªtic¡±. Aquest concepte submergeix a trav¨¦s de les m¨²siques; arreglades amb picament de mans, violins, acordions o flautes. Instruments cl¨¤ssics i un so org¨¤nic i casol¨¤. Per¨° ¨¦s en les lletres on es pronuncia m¨¦s aquesta faceta ¡°Amb el temps m¡¯he adonat que la meva funci¨® ¨¦s comunicar. Amb Stanstill sempre hem estat espectaculars i no volia fer una cosa tan complexa¡±, explica.

Montefusco esmenta a la compositora nord-americana Nina Simone com a referent, ¡°fort en les seves conviccions¡±, i reivindica el car¨¤cter popular no per la seva faceta amable, sin¨® perqu¨¨ arriba a tothom. ¡°Com [el cantautor belga] Jacques Brel, amb una m¨²sica dol?a i unes lletres que carreguen contra els valors de la societat francesa.¡± ¡°M¡¯interessa com comuniquen Simone o Brel perqu¨¨ han estat capa?os de compondre m¨²sica i escriure lletres amb comprom¨ªs social que arriba a tothom¡±, aclareix. Precisament, a Yo delego en ti, una de les can?ons del nou treball i que tanca el disc parla sobre responsabilitzar-se del nostre dest¨ª, deixar-se portar i no deixar que decideixin per nosaltres¡±. O a Adi¨®s, en qu¨¨ implora sobre la necessitat d¡¯arrencar-se les arrels que ens impedeixen d¡¯afrontar la vida ¡°com realment ens agradaria¡±, explica.

Durant la producci¨® del disc, que es va prolongar durant deu mesos, l¡¯artista va gravar guitarres i veus i va exercir de director d¡¯orquestra. L¡¯¨¤lbum va ser gravat en el seu estudi de, on resideix, per on van passar fins a dotze m¨²sics que va alinear en diferents tandes per gravar en blocs de quatre can?ons. ¡°Mai no he estat capa? de delegar en ning¨², liderar em surt de manera natural¡±, afirma. I la car¨¤tula del disc? Una foto esquin?ada de Montefusco coberta per una imatge antiga cremada pel sol que reflecteix un senyor an¨°nim, probablement obrer, treballador, immigrant d¡¯una altra ¨¨poca. ¡°Representa i transmet el contingut del disc¡±, conclou.