El placebo d¡¯un carnet en biling¨¹e

El past¨ªs del reconeixement del multiling¨¹isme a Espanya no ha tingut mai qui el reclami. En aquesta q¨¹esti¨® Espanya sempre ha sigut molt maldestra, molt inh¨¤bil, incapa? d¡¯encarar la pr¨°pia diversitat ling¨¹¨ªstica com un element nuclear de la seva identitat, per¨° a la vegada amb la recan?a d¡¯haver de fer alguna cosa per aquest coi de lleng¨¹es peninsulars, que mira que s¨®n un corc¨®. I aix¨ª s¡¯arriba al pacte constitucional, en qu¨¨ les lleng¨¹es s¡¯acaben reconeixent d¡¯aquella manera: la diversitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s molt bonica, per¨° de llengua oficial nom¨¦s n¡¯hi ha una, amb alguna m¨¦s si, per ventura, aix¨ª ho recullen els respectius Estatuts d¡¯autonomia.

Espanya s¡¯ha desent¨¨s sempre de la seva condici¨® multiling¨¹e, i poc importa si ¨¦s el pa¨ªs de la Uni¨® Europea amb m¨¦s poblaci¨® resident en territoris oficialment biling¨¹es (un 42%). Un tarann¨¤ que, de retruc, ha tingut en la indifer¨¨ncia la resposta des de les comunitats aut¨°nomes amb llengua pr¨°pia, que no han mogut un dit perqu¨¨ Espanya fes el pas. Un cop reconeguda l¡¯oficialitat de la llengua de cada territori, els Parlaments auton¨°mics han legislat la seva llengua d¡¯acord amb les seves compet¨¨ncies, per¨° en cap cas s¡¯ha pret¨¨s induir Espanya al reconeixement de la seva diversitat. Ni tan sols quan els partits catalans influ?en a Madrid, en qu¨¨ es va preferir obtenir avantatges per a una tramitaci¨® pl¨¤cida de les pr¨°pies regulacions (per exemple amb la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de 1998, a trav¨¦s del Pacte del Majestic) abans que convocar Espanya a un canvi de fons.

Ara sonen campanes d¡¯una iniciativa legislativa del PSOE elaborada d¡¯acord amb el PSC que pret¨¦n que l¡¯Estat exerceixi realment com a multiling¨¹e a trav¨¦s del reconeixement de la resta de lleng¨¹es oficials en alguns tr¨¤mits. Per exemple, s¡¯ha destacat com a gran titular que els ciutadans que ho desitgin podran obtenir el DNI en dues lleng¨¹es (l¡¯oficial de tots i una de m¨¦s) tamb¨¦ si es troben en territoris monoling¨¹es, de manera que un catal¨¤ que visqui a Madrid el podr¨¤ tenir en catal¨¤ tamb¨¦, i un basc resident a Catalunya no el tindr¨¤ en catal¨¤ tamb¨¦, sin¨® en euskera. Sembla que fins i tot s¡¯advoca per admetre l¡¯¨²s de les lleng¨¹es cooficials davant dels poders de l¡¯Estat, de manera que l¡¯usuari no hagi de rec¨®rrer a traduccions al castell¨¤ perqu¨¨ les seves peticions siguin ateses.

Ha estat r¨¤pid el PSOE a provar de fer seu un capital pol¨ªtic fins ara ignorat, en un moment en qu¨¨ necessita marcar perfil propi davant del risc que l¡¯electorat el vegi com una crossa del PP. Els partits nacionalistes miren nom¨¦s per la llengua pr¨°pia i poc els importa qu¨¨ faci Espanya; Podem prou feina t¨¦ a resoldre el ca?nisme intern i encara ha de definir alguna estrat¨¨gia en mat¨¨ria de lleng¨¹es; Ciutadans ha dit sempre que les lleng¨¹es nom¨¦s serveixen per separar i que el que importa ¨¦s ¡°lo que nos une¡±; i al PP ja li est¨¤ b¨¦ la situaci¨® tal com est¨¤, no sembla que la diversitat ling¨¹¨ªstica espanyola li tregui el son. Amb quatre iniciatives atractives i uns DNI en biling¨¹e, el PSOE ja ha fet la proposta de reconeixement ling¨¹¨ªstic m¨¦s avan?ada en democr¨¤cia.

No cal dir que pretendre que uns carnets en dues lleng¨¹es facin de placebo, o b¨¦ que puguem enviar una inst¨¤ncia en catal¨¤ a Madrid i no ens la tornin per defecte de forma, no ¨¦s suficient per operar un canvi de deb¨°. Si n¡¯hi ha, de coses per fer. Feu que estudiar catal¨¤, basc i gallec a les escoles oficials d¡¯idiomes de tot Espanya no sigui una raresa. Que el mateix contingut de TVE es pugui sintonitzar en m¨¦s d¡¯una versi¨®. Que hi hagi m¨¦s universitats espanyoles on s¡¯ensenya catal¨¤ que d¡¯alemanyes. Que en el curr¨ªculum educatiu es pugui estudiar una segona llengua oficial. Que lleng¨¹es com l¡¯asturi¨¤ i l¡¯aragon¨¨s tinguin el reconeixement que es mereixen. Ah, i sobretot, feu alguna cosa per treure la llei de l¡¯aran¨¨s del Tribunal Constitucional, on la va enviar el govern de Zapatero.