Llums en una vida d¡¯ombres

Amb Llampecs, el franc¨¨s Jean Echenoz (Aurenja, 1947) va culminar el 2010 una trilogia de novel¡¤les breus de caire biogr¨¤fic. Novel¡¤les, no pas biografies, per m¨¦s que segueixen for?a de prop els fets documentats. Lluny de la recepta adotzenada de novel¡¤la hist¨°rica, de la trama convencional farcida d¡¯estampetes d¡¯¨¨poca i de coincid¨¨ncies m¨¦s o menys for?ades amb personatges reals, Echenoz se serveix de les figures triades per assajar un relat aut¨°nom, que alterna fetes i quotidianitat, i on pesa molt la part m¨¦s dolorosa de la vida: la soledat, el frac¨¤s, la marginaci¨®.

Amb un estil d¡¯aparen?a planera, directe i col¡¤loquial, sense tibar la corda de l¡¯extensi¨® ¡ªs¨®n novel¡¤les de poc m¨¦s de cent p¨¤gines¡ª, Echenoz ha desenvolupat en aquestes tres peces minuciosament constru?des un tipus de narraci¨® molt suggestiva, gaireb¨¦ hipn¨°tica per com captura el lector. Part d¡¯aquesta for?a ve de l¡¯¨²s del present, que subratlla la immediatesa de l¡¯acci¨® i li atorga un punt hiperrealista. A m¨¦s, el present permet a Echenoz distanciar-se com a narrador, tot i que sovint es t¨¦ la sensaci¨® que ens est¨¤ explicant la hist¨°ria a cau d¡¯orella, com quan introdueix valoracions personals o refer¨¨ncies de context.

La trilogia ha crescut a partir de la variaci¨®. Ravel (2006), primera de la s¨¨rie i l¡¯¨²nica no tradu?da al catal¨¤, abasta els ¨²ltims deu anys de la vida del m¨²sic franc¨¨s Maurice Ravel (1875-1937), conegut i molt apreciat per Echenoz. ?s un llibre m¨¦s aviat trist, marcat per la decad¨¨ncia f¨ªsica de Ravel. A la magistral C¨®rrer (2008; Raig Verd, 2014), seguim la carrera esportiva del m¨ªtic corredor de fons txec Emil Zatopek (1922-2000), que Echenoz, poc interessat en els esports, reconstrueix sobretot a partir de les cr¨°niques del diari L¡¯?quipe. Aqu¨ª, l¡¯arc temporal del relat s¡¯amplia i se situa entre les dues invasions de Txecoslov¨¤quia: la nazi, el 1939, i la sovi¨¨tica, que va esclafar la Primavera de Praga el 1968. Llampecs va m¨¦s enll¨¤ i obre l¡¯objectiu fins a abastar tota la vida de l¡¯enginyer i inventor nord-americ¨¤ d¡¯origen serbi Nikola Tesla (1856-1943), un altre personatge que a Echenoz li cau lluny (¡°No s¨¦ gaireb¨¦ res sobre la ci¨¨ncia¡±, ha declarat).

'Llampecs'

Jean Echenoz

Traducci¨® d¡¯Anna Casassas

Raig Verd

160 p¨¤g. 14 euros

</CS>Llampecs porta l¡¯experiment amb les biografies a un punt d¡¯exhauriment ¡ªho prova que la novel¡¤la posterior, 14 (2012; Raig Verd, 2013), inverteix els termes: els personatges s¨®n de ficci¨®, per¨° tot el que s¡¯explica de la guerra del 14 ¨¦s d¡¯una veracitat extrema, molt documentada. A difer¨¨ncia de les dues obres anteriors, a Llampecs Echenoz canvia el nom del protagonista, que es diu simplement Gregor. ?s un indici que, tot i seguir els fets de la biografia de Tesla, ha optat per alliberar-se de la fidelitat m¨¤xima: l¡¯inventor dona peu a un major grau d¡¯invenci¨® narrativa, a un relat d¡¯aparen?a m¨¦s convencional, amb bons i dolents (Edison, ac¨¨rrim rival de Tesla; o l¡¯envej¨®s Angus Napier, l¡¯ajudant de l¡¯¨²ltim mecenes de Gregor), i amb trets obertament ficcionals, com el relat de ressons m¨ªtics, gaireb¨¦ premonitori, del naixement de Gregor, geni de l¡¯electricitat, en la foscor d¡¯una mitjanit tempestuosa il¡¤luminada per un llampec ¡°gegant¨ª¡±, o com l¡¯atropellament que pateix ja anci¨¤, una escena quasi hitchcockiana en qu¨¨ uns coloms es llancen sobre Angus, begut, i li fan perdre el control del cotxe.

Per¨° Llampecs, molt ben tradu?da per Anna Casassas, no ¨¦s Amadeus: Echenoz evita el maniqueisme i insinua, amb el seu estil prec¨ªs, entre franc i reticent, les debilitats i les mancances que fan que Gregor/Tesla, un savi obsessiu, rampellut i incapacitat per a les convencions socials, acabi convertit en un solitari oblidat de tothom. La seva contradict¨°ria figura planteja els l¨ªmits de vegades incerts entre geni i bogeria, entre invenci¨® i c¨°pia, entre generositat i egoisme.

Com a colof¨® de la trilogia, Llampecs rebla un original i apassionant fresc simb¨°lic sobre el segle XX, quan Europa es tomba cap a Nord-am¨¨rica. Tot i que el nom de Gregor porti ressons kafkians, la mirada d¡¯Echenoz no ¨¦s gens mitteleuropea. La fascinaci¨® pels Estats Units i la seva cultura, ja present en obres anteriors, com la c¨¨lebre Cherokee, es nota for?a en la trilogia, en especial a Llampecs, amb refer¨¨ncies i recursos manllevats del cinema. Es tanca, doncs, una de les millors propostes liter¨¤ries sorgides en la primera d¨¨cada del segle.