Els atacs d¡¯Albiol distorsionen l¡¯¡®operaci¨® di¨¤leg¡¯

Xavier Gac¨ªa Albiol, l¨ªder del PP catal¨¤, ha acusat en les ¨²ltimes setmanes Carles Puigdemont de ¡°covard¡± per deixar ¡°tirat¡± el PDECat i renunciar a ser candidat; ha assegurat que la Generalitat est¨¤ fent una esp¨¨cie de ¡°llista de Schlinder¡± amb funcionaris simpatitzants amb l¡¯independentisme i l¡¯ha titllat de ¡°miserable¡± per la seva pol¨ªtica sobre els refugiats. Els seus atacs coincideixen amb la voluntat negociadora del Govern per reconduir el proc¨¦s. La Generalitat no amaga que Albiol ¨¦s un ¡°factor molt problem¨¤tic¡± si la Moncloa espera arribar a un punt de distensi¨® entre els dos executius.

En una roda de premsa al Parlament, Albiol va justificar un per un els seus atacs o insults quan se li va plantejar si aquests eren compatibles amb l¡¯operaci¨® di¨¤leg. El popular no va contestar directament la pregunta i es va ratificar a titllar d¡¯¡°actitud miserable¡± la Generalitat per criticar la pol¨ªtica de la Moncloa amb els refugiats. ¡°Utilitzar el seu patiment per castigar el Govern d¡¯Espanya ¨¦s miserable i ho mantinc. No es pot dir que es volen acollir 4.000 persones [la xifra a la qual estava disposada la Generalitat] i a l¡¯hora de la veritat ser nom¨¦s 301¡±.

Albiol va rebutjar, aix¨° s¨ª, que hagu¨¦s anomenat nazi l¡¯Executiu catal¨¤ quan, abans del judici del 9-N, va comentar que estaven fent una mena de llista de Schindler. ¡°Vaig fer aquest s¨ªmil perqu¨¨ l¡¯exjutge Vidal va dir que s¡¯estaven fent llistes de ¡®jutges bons i que estan per la causa independentista, que s¨®n els que es quedarien, i de dolents, que s¨®n els que castigarem i farem fora de Catalunya¡±. I despr¨¦s va sostenir que, s¨ª, que li semblava ¡°covard¡± que Artur Mas encengu¨¦s ¡°la gent¡± al carrer per ¡°donar¡± la culpa als voluntaris en el judici del 9-N. En realitat, havia anomenat ¡°covard¡± a Puigdemont per renunciar a ser candidat per¨° en la roda de premsa va afirmar que no ho recordava ¨Cho va dir el 9 de gener¨C per¨° que Mas tamb¨¦ ho era.

El seu objectiu, va dir, ¨¦s apostar pel desbloqueig institucional i ¡°no defallir¡± fins que la Generalitat deixi de condicionar la negociaci¨® sobre sanitat, assumptes socials o infraestructures a l¡¯¡°¨²nic punt del refer¨¨ndum¡±. ¡°Haurien de treballar i no dividir¡±. I va respondre aix¨ª si entenia que les seves cr¨ªtiques podien dificultar el di¨¤leg o ser ofensives: ¡°Em ratifico en el tema dels refugiats. ?s inadmissible. Espanya va acollir el 2016 22.000 refugiats i ¨¦s el cinqu¨¨ pa¨ªs del m¨®n que m¨¦s acull¡±. No s¨®n aquestes les xifres que manegen la majoria de partits que van assistir el dissabte a la multitudin¨¤ria manifestaci¨® de Barcelona: van sostenir que segons l¡¯acord amb la Uni¨® Europea Espanya hauria d¡¯haver acollit 17.000 persones ¨Cel termini conclou a l¡¯octubre¨C i de moment nom¨¦s ho ha fet amb 700.

S'ha acabat imposant la via Albiol", diuen fonts del Govern catal¨¤ en al¡¤lusi¨® a la que representa Enric Millo

L¡¯estrat¨¨gia d¡¯Albiol, en qualsevol cas, contrasta amb l¡¯empresa per la vicepresidenta del Govern Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa i el delegat del Govern, Enric Millo, la seva m¨¤ dreta a Catalunya, que intenten fugir d¡¯aquesta agressivitat. El seu pla ¨¦s desactivar el proc¨¦s creant ponts, augmentant inversions i multiplicant la pres¨¨ncia de ministres a Catalunya. Albiol no va en aquesta l¨ªnia d¡¯imatge conciliadora. Cridat a presidir el PP catal¨¤ ¨Cel congr¨¦s se celebrar¨¤ el 25 i 26 de mar?¨C, el l¨ªder popular mant¨¦ un discurs dur, que ja el va catapultar a l¡¯alcaldia de Badalona, en la qual segueix amb un ull posat. Membres del PP matisen que els missatges del partit solen ser m¨¦s extrems que els del Govern per¨° admeten que al PP hi conviuen la l¨ªnia m¨¦s moderada de S¨¢enz de Santamar¨ªa i la de Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, m¨¦s de m¨¤ dura i en la qual se situa Albiol.

La sensaci¨® de la Generalitat ¨¦s que s¡¯ha acabat ¡°imposant la via Albiol¡±, segons fonts de l¡¯Executiu. Tenen aquesta impressi¨® despr¨¦s que no hagin millorat les relacions amb Millo, l¡¯¨²ltim despr¨¦s d¡¯insinuar el possible ¨²s de l¡¯article 155 de la Constituci¨® ¡ªel de la suspensi¨® de l¡¯autonomia¡ª o les seves cr¨ªtiques ¡ªdespr¨¦s va demanar perd¨®¡ª al fet que Puigdemont invert¨ªs en la confer¨¨ncia a Brussel¡¤les en lloc de fer-ho en ambul¨¤ncies pedi¨¤triques despr¨¦s de la mort d¡¯una nena. Amb tot, l¡¯Executiu catal¨¤ ent¨¦n que Albiol ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi de Millo a qui Puigdemont coneix de Girona. De Millo es destaquen el seu tarann¨¤ dialogant i la ¡°bona intenci¨®¡± amb els quals va assumir el c¨¤rrec en l¡¯origen de l¡¯operaci¨® di¨¤leg, ara hibernada. El tracte amb Millo ¨¦s fluid. Va tenir un paper actiu perqu¨¨ Puigdemont acud¨ªs a la Confer¨¨ncia de Presid¨¨ncia. No va ser, segons les mateixes fonts, perqu¨¨ no s¡¯introdu¨ªs en l¡¯ordre del dia un punt sobre Catalunya.

Fonts de l¡¯Executiu assenyalen que Albiol ¡°s¡¯ha passat de la ratlla¡± i recorden com Puigdemont l¡¯ha replicat al Parlament. Una vegada, despr¨¦s que el dirigent popular digu¨¦s que la Generalitat actuava des de l¡¯¡°autisme pol¨ªtic¡± en mat¨¨ria independentista, el president catal¨¤ el va replicar demandant-li responsabilitat: ¡°Hauria de ser conscient del mal que fa als qui tenen un familiar [autista] o a nens amb un company autista¡±. Per¨° des de la Presid¨¨ncia recorden especialment dos casos que van enervar especialment Puigdemont. Un va ser l¡¯esment a La llista de Schindler ¡ªva abominar que es banalitz¨¦s de nou el crim ¡°m¨¦s monstru¨®s de la humanitat¡±¡ª i un altre que acus¨¦s la regidora de Badalona F¨¢tima Taleb de ¡°criminalitzar¡± els ve?ns del municipi del Barcelon¨¨s despr¨¦s de denunciar haver estat v¨ªctima d¡¯insults xen¨°fobs.