Maradona no juga, escalfa

Maradona est¨¤ considerat un dels millors jugadors de la hist¨°ria del futbol i ara se¡¯l t¨¦ com un dels pitjors ciutadans del m¨®n, una opini¨® que ha quedat confirmada despr¨¦s de la seva estada a Madrid amb motiu de la visita del N¨¤pols, rival de l¡¯equip de Zidane a la Champions. Va semblar que anava begut a la sortida del dinar oficial al qual va ser convidat dimecres com a membre de la delegaci¨® italiana; la policia va haver d¡¯anar al seu hotel per una discussi¨® que va tenir amb la seva companya, i, com ¨¦s costum, va deixar una frase lapid¨¤ria despr¨¦s del seu habitual enfrontament amb els periodistes, aquesta vegada amb un de la Cope: ¡°Acu¨¦rdate que si yo te pego mano a mano te estropeo¡±.

L¡¯argent¨ª ¨¦s avui una mina per a la premsa groga i, en canvi, fa mal d¡¯ulls a l¡¯esportiva, segurament perqu¨¨ nom¨¦s t¨¦ sentit com a futbolista, presoner del gol que va marcar a Anglaterra a M¨¨xic 1986. La sensaci¨® que despr¨¨n d¡¯aquella jugada, s¨ªntesi de la seva carrera, ¨¦s que no necessitava ning¨² per guanyar la Copa del M¨®n. Hi va haver qui va escriure que si la Guerra de les Malvines s¡¯hagu¨¦s pogut resoldre en un camp de futbol, el vencedor hauria estat l¡¯Argentina simplement perqu¨¨ tenia Maradona. Al Bar?a se¡¯l recorda sobretot pels gols, i especialment pel que va fer al Petit Maracan¨¢ de Belgrad contra l¡¯Estrella Roja, i el del Bernab¨¦u.

A Madrid va fer que Juan Jos¨¦ qued¨¦s partit pel mig despr¨¦s de topar contra el pal abans d¡¯emp¨¨nyer la pilota a la porteria d¡¯Agust¨ªn. El rival del Bar?a de Maradona no va ser el Madrid sin¨® l¡¯Athletic de Clemente, una circumst¨¤ncia que va penalitzar en el curr¨ªculum del jugador al campionat espanyol, i m¨¦s despr¨¦s de la batussa que va liderar a la final de Copa que van guanyar els bascos amb un gol d¡¯Endika. El pas de Maradona per Espanya ha quedat sovint redu?t a una acci¨® brutal, l¡¯entrada de Goikoetxea sobre el davanter argent¨ª el dia de la Merc¨¨, festa major de Barcelona. Va estar-se m¨¦s temps a la cl¨ªnica, i tamb¨¦ estirat al llit, que no pas al Camp Nou.

A vegades sembla que Maradona ni tan sols va jugar al Bar?a. I no nom¨¦s per les lesions sin¨® tamb¨¦ per les malalties, alguna associada, pel que sembla, als seus vicis i a la necessitat de viure a Barcelona com si encara estigu¨¦s a Buenos Aires. La ciutat el va tractar sovint amb indifer¨¨ncia, i el jugador va construir una paret humana amb gent del seu pa¨ªs, com si visqu¨¦s d¡¯esquena al carrer, distanciat de la gent, barallat amb la directiva, l¨ªder tribal al vestidor, necessitat d¡¯afecte fins i tot al Camp Nou. La tend¨¨ncia ¨¦s a recordar nom¨¦s les seves coses dolentes i no presumir mai que va ser jugador d¡¯un Bar?a que aleshores tamb¨¦ tenia un fora de s¨¨rie com Schuster.

Tothom sap que l¡¯addicci¨® de Maradona a la droga va comen?ar a Barcelona, un motiu m¨¦s per esborrar qualsevol rastre del seu pas per la mateixa ciutat que ara presumeix de Messi. No hi va haver entesa entre el jugador i el Bar?a i, amb el temps, s¡¯ha vist que la seva ¨¦s una hist¨°ria de desamor, una trobada a deshora, un amor impossible reflectit en els seus escalfaments al Camp Nou. Mai un futbolista havia provocat tanta expectaci¨® abans dels partits com Maradona. Fins i tot l¡¯anaven a veure els nens de la Masia. No hi ha met¨¤fora millor per definir la seva estada a Barcelona.

M¨¦s que jugar, Maradona va escalfar al Bar?a per despr¨¦s triomfar al N¨¤pols. Un jugador tan excessiu necessitava una ciutat molt excessiva: N¨¤pols va complaure i ha complagut Maradona, fins i tot amb tots aquells desitjos que tan descr¨¨dit provocaven i provoquen a Barcelona. Ning¨² del N¨¤pols ha sentit vergonya de Maradona. A una banda hi ha identificaci¨® i a l¡¯altra, distanciament. A Barcelona, quan hi va, sempre sembla que passi de llarg o estigui de pas, com si ning¨² sab¨¦s qui ¨¦s o no en volgu¨¦s saber res, nom¨¦s atret pel periodisme que busca el conflicte, o millor si pot ser l¡¯esc¨¤ndol, ja que qualsevol imatge dona per fer un programa, com s¡¯ha vist ara a Madrid.

Maradona no t¨¦ cap gr¨¤cia sense la pilota, ra¨® de m¨¦s per recordar la seva figura de futbolista, sobretot del Bar?a. Aix¨ª ¨¦s que cada cop que apareix per Barcelona o per Madrid recordo els seus gols, a vegades amb un tango de Gardel, d¡¯altres amb la can?¨® de Calamaro, sovint amb aquell silenci f¨²nebre que es va fer aquella nit de la Merc¨¨ al Camp Nou quan el culer va saber que amb ell no guanyaria mai la Lliga. Maradona sempre va escalfar al Bar?a.