¡°El Govern t¨¦ l¡¯obligaci¨® de convocar el refer¨¨ndum digui el que digui el Constitucional¡±

Antoni Castell¨¤ (Barcelona, 1970) ¨¦s diputat de Junts pel S¨ª i portaveu de Dem¨°crates de Catalunya, l¡¯escissi¨® d¡¯Uni¨® que aposta per la independ¨¨ncia de Catalunya.

Pregunta. El proc¨¦s no viu cont¨ªnuament en un volc¨¤ a punt d¡¯explotar que li dona excessiva inestabilitat?

Resposta. El proc¨¦s ¨¦s un volc¨¤. Farem un canvi hist¨°ric i ¨¦s l¨°gic que les coses siguin complicades i que la situaci¨® sigui convulsa, per¨° tot aix¨° ¨¦s un indicatiu que anem de deb¨°. El rellevant ¨¦s que hi ha un acord entre Junts pel S¨ª i la CUP per fer el refer¨¨ndum i que ara no hi ha excuses per no fer-lo.

P. Les declaracions de Santi Vidal han afegit riscos?

R. No. Les seves declaracions van ser absolutament desafortunades: s¡¯inventa el que diu i, per tant, es va equivocar. Per¨° no s¨¦ si era necessari que deix¨¦s l¡¯esc¨® de senador, vistes les declaracions realitzades des de l¡¯¨¤mbit espanyol que estan fora de lloc i per les quals ning¨² assumeix cap responsabilitat.

P. Qu¨¨ succeir¨¤ si no hi ha qu¨°rum al Govern per no convocar el refer¨¨ndum despr¨¦s d¡¯una possible anul¡¤laci¨® de la convocat¨°ria de la consulta?

R. No m¡¯ho plantejo. El Govern t¨¦ l¡¯obligaci¨® de convocar-lo digui el que digui el Tribunal Constitucional. Aquest ¨¦s el mandat que t¨¦ la Generalitat. Arribar¨¤ un moment en el qual se substituir¨¤ el marc legal espanyol pel catal¨¤.

P. Artur Mas va dir a Madrid el dijous que hi havia la possibilitat d¡¯una tercera via, per¨° que aquesta proposta depenia de l¡¯Estat.

R. Si va haver-hi una crisi a Uni¨® va ser perqu¨¨ alguns defensaven la tercera via i uns altres defens¨¤vem la independ¨¨ncia. Jo em mantinc en aquesta ¨²ltima. No crec que hi hagi recorregut per a terceres vies. I em sorpr¨¨n perqu¨¨ el judici al 9-N, de fet, ¨¦s una negativa a les terceres vies. El proc¨¦s d¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya ¨¦s el millor que li pot passar a Espanya com a exercici de cat¨¤lisi per canviar-se ella mateixa.

P. La CUP validar¨¤ els Pressupostos i la possibilitat que es convoqui el refer¨¨ndum. Nom¨¦s el no poder validar-lo pot ser una excusa per no celebrar-lo?

R. Aix¨° no ¨¦s una excusa. L¡¯¨²nica amena?a que t¨¦ el refer¨¨ndum som nosaltres mateixos. Si el poble catal¨¤ respon, l¨°gicament li dona legalitat. Aquest ¨¦s el xoc de trens. Sempre dic que el refer¨¨ndum es far¨¤ pactat o tolerat. No hi ha m¨¦s alternativa. L¡¯¨²nica forma que no fos tolerat seria exercint la for?a i aix¨° no ho pot fer un Estat de la Uni¨® Europea.

P. Creu que en un refer¨¨ndum guanyaria el s¨ª?

R. N¡¯estic conven?ut, per¨° per a aix¨° haur¨ªem de fer una bona campanya. Estem a un termini m¨¤xim de vuit mesos i a Esc¨°cia la campanya va comen?ar un any abans. La responsabilitat ara ¨¦s guanyar el refer¨¨ndum.

P. Qui animar¨¤ els partidaris del no votar?

R. El millor instrument per animar els partidaris del no ¨¦s la credibilitat i la voluntat insubornable de fer un refer¨¨ndum vinculant. I destacar que contra m¨¦s percentatge de participaci¨®, millor; per¨° tan democr¨¤tic ¨¦s votar com no anar a votar i no anar a votar no es pot incloure en el no. El resultat s¡¯ha d¡¯aplicar sigui quina sigui la participaci¨®.

P. En cas d¡¯unes eleccions, Dem¨°crates defensa que es presentar¨¤ en solitari. No corre el risc d¡¯acabar dilu?da en els resultats del Partit Dem¨°crata, que ha aconseguit quedar-se amb la marca?

R. Aix¨° ¨¦s un repte, per¨° plantejarem una oferta clara de partit no vinculat a la depend¨¨ncia d¡¯oligarquies.