Gotets de fruita tallada

Amb bon criteri i voluntat pertina?, el govern municipal intenta arrencar la Boqueria de les urpes del turisme depredador. Tot i que no estic segura que comen?ar per la fruita tallada sigui efica?. El problema de la Boqueria ¨¦s que surt a les guies ¨Cun mercat fascinant, un mercat ¨²nic¨C i els turistes volen aquesta foto i aquest record vague de soroll i olors. La fruita n¡¯¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia; tan ple de gent, tan obstru?t, que els ciutadans ja no hi compren i cal, doncs, posar g¨¨nere que el turista es pugui endur. O sigui que primer ¨¦s el turista i despr¨¦s la fruita, malgrat que entenc que la fruita ha esdevingut simb¨°lica. I tamb¨¦ que ¨¦s una q¨¹esti¨® de dignitat: no ens sotmetrem a les vostres apet¨¨ncies, la Boqueria ¨¦s una altra cosa. Es proposen altres mesures, per¨° potser cal comen?ar per la Rambla.

Aquesta art¨¨ria cordial de Barcelona t¨¦ un pla de transformaci¨® i ordenament escrit de fa anys, per¨° que ara mateix no est¨¤ en marxa perqu¨¨ hi ha tr¨¤mits burocr¨¤tics que serveixen d¡¯excusa. Sorpr¨¨n, perqu¨¨ aquest Ajuntament ¨¦s especialment vora? quan es tracta de quedar-se en tutela tots els espais pendents de la ciutat. Fer-ho tot i tot alhora: la Boqueria i la via Laietana, el Bes¨°s i el Paral¡¤lel, la Model i Can Batll¨®, la Marina i la Meridiana¡­ uf. No s¨¦ si hi haur¨¤ prou coneixement i prou imaginaci¨® ¨Cles dues coses¨C per solucionar tots els problemes urban¨ªstics de la ciutat, en tot cas caldr¨¤ esperar. Tot i que la Rambla, que no ¨¦s a la llista, t¨¦ poca espera. Parlar de la Rambla ¨¦s parlar de 78 milions de persones amunt i avall cada any. Un capital tur¨ªstic imbatible i fallit: ¨¦s el punt de la ciutat que m¨¦s decep el turista. ¡°No n¡¯hi ha per tant¡±, remuguen. Un territori a recuperar en la millor accepci¨® de la paraula.

Deixem el debat de si quioscos o parades i mirem la Rambla a vista de dron. En un extrem hi ha la pla?a Catalunya, una pla?a que no acaba de funcionar, anodina, avorrida, grandiloq¨¹ent i est¨²pida. A l¡¯altre extrem, la Rambla es desf¨¤ en una seq¨¹¨¨ncia estrictament tur¨ªstica: Colom i la rambla de Mar cap al Marem¨¤gnum. Tur¨ªstica i inc¨°moda, perqu¨¨ el Moll de la Fusta obliga a creuar cal?ades i m¨¦s cal?ades. Molta gent ho fa, per¨° ¨¦s obvi que els circuits d¡¯evacuaci¨® de la Rambla tampoc no acaben de funcionar correctament, cosa que indueix els turistes a arribar a una punta i tornar enrere. Si la meitat dels ramblistes torn¨¦s per un altre cam¨ª, ja tindr¨ªem una meitat menys de tr¨¤nsit. La ciutat cal pensar-la tal com funciona. No t¨¦ gaire sentit esperar que els ve?ns del Raval ¡°ocupin¡± la Rambla, ni tan sols que la travessin, perqu¨¨ els ve?ns del Raval es queden al Raval. Els que deambulen s¨®n els turistes, que picotegen ac¨ª o all¨¤. I ¨¦s obvi que els barcelonins necessiten una altra oferta flanquejant la Rambla, que nom¨¦s pot ser cultural, un Passeig de la Cultura, o una Setmana de la Cultura, el que sigui, ja ho he comentat en una altra ocasi¨®.

All¨° que intento establir ¨¦s la necessitat de refer les puntes de la Rambla. Fa falta un Moll de la Fusta viu, potent, on instal¡¤lar, dic jo, caricaturistes i est¨¤tues, com si fos el South Sea Port de Nova York ¨Con els vulgars mengen ostres amb qu¨¨txup¨C; que dugui els turistes m¨¦s enll¨¤, cap a la Barceloneta, establint circuits nous i m¨¦s llargs, drenant la Rambla. Hem de tornar a aprofitar el port com a centre d¡¯atracci¨®, com a postal rom¨¤ntica, tot millorant l¡¯illa del Marem¨¤gnum, buscant fins i tot un atractiu en el Port Ol¨ªmpic, tan degradat. I, per qu¨¨ no?, mirant tamb¨¦ cap al Paral¡¤lel, que tenia amb la Rambla un pacte fa mil anys caducat. Aix¨° no ¨¦s tema per un concurs internacional, com est¨¤ avui previst, per calcular l¡¯ample de la plataforma central de la Rambla. Es tracta de fer ciutat, i de fer ciutat tur¨ªstica. Ordenar, pensar, actuar.

Per al turista ¨¦s m¨¦s gratificant la ciutat en la qual pot compartir els circuits amb els ve?ns i passar desapercebut; per al ve¨ª ¨¦s justament al contrari. A Barcelona, que ¨¦s densa i amb usos molt complicats de l¡¯espai, no funciona ni una f¨®rmula ni l¡¯altra; el turista s¡¯apropia sense miraments de zones senceres i les desertitza. Tenim un model de depredaci¨® que necessita alguna cosa m¨¦s que precintar vasets de fruita tallada. Aix¨° s¨ª, la bona not¨ªcia ¨¦s que alguna cosa es belluga.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.