Viatge al¡¤lucinant a la Boqueria

La setmana passada vaig entrevistar un dels cuiners m¨¦s famosos del m¨®n, barcelon¨ª i catal¨¤ il¡¤lustre. Al final de l¡¯entrevista li vaig preguntar per on li agradava passejar. S¡¯ho va pensar una estoneta i em va dir: ¡®m¡¯agradava molt la Boqueria, era un lloc fant¨¤stic, per¨° se l¡¯han carregat¡¯.

Segons el cuiner, els clients de sempre han deixat d¡¯anar al mercat perqu¨¨ ning¨² no s'hi aclareix. Aix¨° ha fet que moltes parades hagin canviat d¡¯orientaci¨® i s¡¯hagin enfocat (exclusivament) al turisme. de manera que han perdut pel cam¨ª l¡¯ess¨¨ncia d¡¯un dels indrets m¨¦s coneguts de Barcelona.

Jo feia anys que no anava a la Boqueria, des que hi passava amb els amics per menjar frankfurts en un xiringuito de l¡¯entrada. En aquella ¨¨poca (els vuitanta) era un mercat popular, per¨° si volies trobar-hi un turista l¡¯havies de portar tu de casa.

Avui hi he tornat.

Primer intent. 10.37. Est¨¤ n¨²vol.

Provo d¡¯entrar al mercat per la porta principal. Un senyor oriental m¡¯atropella i riu; surto involunt¨¤riament a 800 selfies. Un noi muscul¨®s amb una samarreta de la policia de Nova York em demana que li faci una foto davant d¡¯una parada de pernils (em diu que al seu poble no hi ha pernils).

Poso cara de no ser d¡¯aqu¨ª per passar desapercebut i compro unes chuches a la t¨ªpica parada de chuches regentada per uns xinesos que trobem a tots els mercats de Catalunya. A partir d¡¯aqu¨ª tot es torna borr¨®s i ja no puc passar de la segona intersecci¨® perqu¨¨ hi ha m¨¦s gent que a Nova Delhi en festiu. De lluny veig un lloc on nom¨¦s venen maced¨°nia ficada en un vas de pl¨¤stic. Li faig una foto. Despr¨¦s compto les maced¨°nies: 630. Tamb¨¦ hi ha vasos de pl¨¤stic amb coco (150) i amb pinya (135). La mestressa em diu perqu¨¨ compto els vasos de pl¨¤stic. Li dic que s¨®c matem¨¤tic, estudio patrons ens els vasos de pl¨¤stic amb fruita. M¡¯explica que la maced¨°nia ¨¦s la gran estrella de la Boqueria i que en ven 700 o 800 al dia.

Entusiasmat per la dada i davant la impossibilitat de seguir avan?ant, vaig a casa a agafar provisions per tornar-ho a intentar.

Segon intent. 11.35. Ha sortit el sol.

Abans no es podia anar m¨¦s enll¨¤ de la segona intersecci¨®, ara no es pot anar enlloc: sembla el final d¡¯un partit al Camp Nou. Un senyor crida i aixeca una bandereta com si estigu¨¦s patint un atac espasm¨°dic. El soroll d¡¯ambient ¨¦s similar al que passaria si un Boeing 747 escalf¨¦s motors a un metre i mig d¡¯on dorms. Tothom porta sucs de fruites. Sucs de pinya, de mores, de taronja, de maduixa, de pr¨¦ssec, d'albercoc, de poma, de pera. Sucs de coses que no sabia que existien. Comen?o a sospitar que si detecten que no portes un suc de fruita a les mans t¡¯expulsen del mercat despr¨¦s de fotre¡¯t un parell de clatellots.

Compro un suc.

Tercer intent. 12.40. Temps indeterminat.?No m¡¯atreveixo a entrar-hi. Decideixo agafar un bus a Port Aventura i provar de comprar all¨¤. M¡¯han dit que hi ha menys gent i que aix¨° dels sucs ¨¦s opcional.