Encara mentrestant

S¡¯ha convertit en un t¨°pic culte imbatible que les esquerres a Podem i En Com¨² Podem prosperen gr¨¤cies a la seva apel¡¤laci¨® als sentiments i les emocions. L¡¯enunciat varia per¨° l¡¯objectiu ¨¦s sempre el mateix: desactivar o minimitzar les causes racionals i les dades objectives que expliquen aquests cinc milions de vots que, segons les enquestes, continuen estables despr¨¦s de les ¨²ltimes batusses.

Sembla irrebatible que l¡¯emoci¨® t¨¦ un paper en la germinaci¨® d¡¯aquests nous moviments i no obstant aix¨° no sembla que l¡¯emoci¨® estigui fora del mapa medi¨¤tic socialista. Possiblement en el seu cas es tracta de l¡¯apel¡¤laci¨® a una altra franja emotiva. La moderaci¨® i l¡¯assossec, la calma davant l¡¯adversitat i la pacificaci¨® de les reaccions se suporta millor des d¡¯una posici¨® confortablement mitjana, m¨¦s o menys protegida, mentre que aquesta mateixa moderaci¨® es complica molt quan ni l¡¯estabilitat, ni la prosperitat ni les expectatives compareixen per enlloc.

Pot ser que existeixi, fins i tot, una correlaci¨® documentable entre el votant que ha abandonat els socialistes per emigrar a Podem i les noves condicions de flaquesa imprevista de les classes mitjanes. ?s veritat que se¡¯ls pot recriminar escassa abnegaci¨® davant els esfor?os ¨ªmprobes que han fet els seus governants per protegir-los. Per¨° deduir per aquest motiu que es mouen per raons emocionals i no per aspirar a altres pol¨ªtiques converteix els escapolits cap a Podem en capritxosos radicals i ridiculitza les raons de fons per a la mera exist¨¨ncia d¡¯aquesta nova esquerra.

La frontera entre l¡¯oferta socialista i de Podem no ha fet res m¨¦s que cr¨¦ixer en els ¨²ltims mesos i comporta una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica i gens tranquil¡¤litzadora: mentre el partit socialista accentua la seva centralitat amb el suport al govern de Rajoy (alhora que magnifica els seus ¨¨xits menors), Podem se situa en el territori electoral i social que els socialistes han anat abandonant, com si haguessin deixat de lluitar per ell i es resignessin a haver-lo perdut. O b¨¦ no ¨¦s veritat que les raons electorals de Podem s¨®n b¨¤sicament emocionals, o b¨¦ les emocions a les quals apel¡¤len els socialistes s¡¯assemblen massa a les del vell Pujol pol¨ªtic: el peix al cove, nedar i guardar la roba, aguantar l¡¯aiguat i confiar que millori la situaci¨® econ¨°mica perqu¨¨ la recuperaci¨® de les classes mitjanes faci tornar aquest votant a una opci¨® m¨¦s moderada.

?s possible que hi hagi cinc milions de sentimentals que voten Podem perqu¨¨ regeixen malament. Per¨° reduir el seu vot a raons emocionals sembla negar-se a acceptar que a Podem existeix una racionalitat program¨¤tica, sens dubte discutible, potser ut¨°pica o fins i tot impracticable. La seva demonitzaci¨® sistem¨¤tica per equiparaci¨® a la toxicitat objectiva de Trump, el Brexit o Marine Le Pen em sembla una forma de neutralitzaci¨® falsificadora del significat de Podem a Espanya i d¡¯Ada Colau a Catalunya. Sembla sobretot una permissiva intoxicaci¨® informativa destinada a no enfrontar-se a l¡¯evid¨¨ncia de la crisi d¡¯idees i de projecte de la socialdemocr¨¤cia cl¨¤ssica. En un article recent a La Maleta de Portbou, Pau Mar¨ª-Kloze prova amb les dades a la m¨¤ que els partits socialistes al poder (Zapatero o Hollande) no han renunciat als plans de la socialdemocr¨¤cia i, no obstant aix¨°, la percepci¨® global en tots dos casos ha estat aquesta abdicaci¨®. En el socialisme franc¨¨s les sorpreses estan arribant des del sector que exigeix una reassumpci¨® dels deures d¡¯una socialdemocr¨¤cia descol¡¤locada, potser precisament perqu¨¨ la socialdemocr¨¤cia no ha mort, encara que hagi fet el possible perqu¨¨ ho sembli. Per¨° de nou assignar la responsabilitat d¡¯aquesta percepci¨® equivocada a Podem sembla una an¨¤lisi excessivament superficial de les raons del seu votant.

Mentrestant, ai, mentrestant, les possibilitats d¡¯alguna forma d¡¯acord de govern entre dues esquerres semblen esvair-se a compte del vencedor de Vistalegre II i de l¡¯interminable impasse socialista. Aquesta espera pacient pot servir per perpetuar la situaci¨® actual, en la qual el poder est¨¤ en unes mans (el PP), el testimonialisme socialdem¨°crata poc operatiu en altres (PSOE) i la socialdemocr¨¤cia adaptada a la radicalitat de la crisi en una altra (Podem). Els efectes s¨®n devastadors per a qualsevol aspiraci¨® de govern de l¡¯esquerra i el centreesquerra en molts anys, per¨° la causa per descomptat no haur¨¤ estat l¡¯apel¡¤laci¨® a les emocions per part de Podem, Ada Colau i companyia

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.