¡°Els arquitectes an¨°nims fan m¨¦s mal que els estrella¡±

Ricardo Flores (Buenos Aires, 1965) i Eva Prats (Barcelona, 1965) van fundar el 1998 l¡¯estudi d¡¯arquitectes Flores & Prats, despr¨¦s de l¡¯etapa universit¨¤ria que va continuar en l¡¯estudi d¡¯Enric Miralles, del qual van aprendre a mirar l¡¯arquitectura, la seva actitud davant el treball i la import¨¤ncia del dibuix, tal com ells mateixos reconeixen. Fa una setmana van recollir el Premi Ciutat de Barcelona d¡¯Arquitectura per la remodelaci¨® de l¡¯antiga cooperativa obrera Pau i Just¨ªcia del Poblenou, que acull la nova seu de la Sala Beckett. El seu projecte per reubicar aquesta entitat teatral en una de les cooperatives m¨¦s longeves (va estar en funcionament fins als anys vuitanta) i actives del districte es va imposar a quatre m¨¦s, dos dels quals tiraven l¡¯edifici a terra i en constru?en un de nova planta, ja que no estaven obligats a respectar-lo. ¡°Tirar-lo era acabar amb la mem¨°ria de molta gent¡±, asseguren. Malgrat que es va inaugurar al novembre i est¨¤ gaireb¨¦ a ple rendiment, segueixen lligats a aquest projecte. En unes setmanes s¡¯inaugura el bar situat a l¡¯antic economat, en qu¨¨ ¨¦s m¨¦s que visible la hist¨°ria d¡¯aquest lloc, que va servir de punt de trobada de socis i ve?ns. ¡°?s el gran premi que et dona un edifici antic. No ens haur¨ªem atrevit mai a plantejar un bar amb un sostre de cinc metres d¡¯al?ada com el que hi ha, que ¨¦s tot un luxe¡±.

La nova Beckett pot sorprendre pel seu aspecte de ru?na en ¨²s, un edifici que mostra, de forma m¨¦s que evident, la hist¨°ria a les parets. ¡°La ru?na ¨¦s una oportunitat, per¨° el repte m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s com actues sense treure la p¨¤tina i els fantasmes que s¡¯hi han anat acumulant. No vol¨ªem fossilitzar la ru?na, s¨ª que fos ¨²til, per¨° sense imposar-se i que actu¨¦s en equilibri amb el que ¨¦s nou¡±. Durant una passejada per l¡¯edifici fa la sensaci¨® que tot ha estat sempre com ho veiem ara. ¡°Darrere del que es veu hi ha una observaci¨® i una reflexi¨® molt gran. Vam estar tres mesos dibuixant. Sembla que no ha passat res i ha passat de tot. Aix¨° fa que el p¨²blic i els actors es trobin c¨°modes¡±.

El projecte de la Beckett el van guanyar el 2011 i es va inaugurar el 2016, deixant en el cam¨ª un ter? del pressupost. ¡°Vam perdre superf¨ªcie, no vam poder fer els soterranis per a magatzem, ni cr¨¦ixer per acollir sales d¡¯assaig ni habitatges per a residents. Sap greu, sobretot per a la Beckett i el seu projecte¡±, expliquen.

El seu edifici est¨¤ enmig del 22@. ¡°L¡¯important ¨¦s ser capa? d¡¯instal¡¤lar les noves tecnologies en edificis que sempre han estat aqu¨ª, no demolir-los. La innovaci¨® tamb¨¦ ¨¦s tornar a donar vida a aquest edifici i que formi part d¡¯un grup pioner i experimental com ¨¦s la Beckett¡±. L¡¯oportunitat que els va brindar l¡¯edifici contrasta amb altres oportunitats perdudes. ¡°Quan comen?¨¤vem vam veure com es tirava al Casc Antic de Barcelona i aix¨° ens va marcar. El patrimoni no nom¨¦s ¨¦s l¡¯edifici, sin¨® tot el que passa al seu voltant. El que m¨¦s ens agrada ¨¦s la continu?tat; els cooperativistes i els seus fills segueixen entrant a l¡¯edifici i estan encantats que s¡¯hagi mantingut l¡¯atmosfera. Aix¨° ¨¦s al que la ciutat ha d¡¯aspirar¡±. En aquest sentit, el seu edifici tamb¨¦ ¨¦s una icona. ¡°No. ?s m¨¦s un manifest i un posicionament. I sense ser pedants ni voler donar lli?ons, estem dient com s¡¯han de fer algunes coses¡±. Per sort, remarquen, ja no es parla tant de demolir. ¡°La societat, el client i els arquitectes estan m¨¦s preparats i conscienciats¡±.

Despr¨¦s del premi, asseguren viure un moment feli?, per¨° aclareixen que ¡°l¡¯arquitectura est¨¤ lluny dels ritmes de concursos i d¡¯opcions que hi havia en comen?ar, fa 19 anys¡±. Amb aquests concursos van poder fer habitatges p¨²blics com l¡¯Edifici 111 de Terrassa; espais p¨²blics, com la pla?a Pius XII de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, o la nova Sala Beckett. ¡°Hi ha molt poques opcions per a la quantitat de professionals bons que t¨¦ aquesta ciutat. ?s una pena¡±, expliquen. ¡°Abans senties que formaves part d¡¯una estrat¨¨gia global, encara que fossis d¡¯un despatx menor. Ara, en no tenir recursos l¡¯administraci¨®, no pot dirigir les estrat¨¨gies i ho fan els promotors privats, de manera que les oportunitats s¨®n menors que quan vam comen?ar¡±.

Malgrat l¡¯euf¨°ria del reconeixement, mantenen els peus a terra. ¡°L¡¯arquitecte ha de demostrar en cada projecte el que pot fer, sempre es parteix de zero. Encara que tinguis certa traject¨°ria, ¨¦s igual de dif¨ªcil aconseguir un projecte que per a un estudi que comen?a ara¡±. En el seu estudi treballen un total de deu persones. ¡°M¨¦s no es pot controlar, i ens agrada supervisar i fer un seguiment de tot¡±.

Flores i Prats reivindiquen, per sobre de tot, la import¨¤ncia del dibuix. ¡°?s una forma de pensament, des de l¡¯observaci¨® del lloc, el client, l¡¯enginyer, la ciutat, tot entra en un dibuix, i aix¨° porta moltes hores, per¨° tamb¨¦ ens permet reflexionar¡±. Per aix¨°, al seu estudi, ple de maquetes, pl¨¤nols, llibres, fotografies i, fins i tot, verges, no predominen els ordinadors i les sofisticades impressores. ¡°Els ordinadors s¨®n una eina m¨¦s, per¨° nosaltres hem defensat sempre el poder pensar amb la m¨¤. El cap i la m¨¤ tenen una relaci¨® molt forta; vas dibuixant el que penses, fas visible el que penses¡±. S¨®n una rara avis. ¡°Abans de la crisi, quan tot tenia un altre ritme i es feia molta porqueria, sent¨ªem que s¨ª, per¨° ara s¡¯ent¨¦n m¨¦s el que fem, ¨¦s m¨¦s comprensible el nostre ritme¡±. De fet, el 2014 van publicar un bell llibre que es diu aix¨ª: Pensat a m¨¤, en el qual recollien 20 dels seus projectes agrupats per afinitats.

Aquesta mateixa filosofia la porten a les aules, ja que imparteixen classes a l¡¯ETSAB. ¡°Fa uns anys semblava que el que et tocada era formar els estudiants per ser efectius en aquest m¨®n de velocitat. Per¨° l¡¯efectivitat l¡¯aprenen al carrer, no a l¡¯escola¡±.

Flores i Prats estan als ant¨ªpodes de la imatge divina que envolta els arquitectes. ¡°Ens encanta aprendre dels errors, arreglar el que no funciona. Els nostres clients saben que hi estem pendents¡±. De fet, la setmana passada van visitar l¡¯Edifici 111 de Terrassa per coordinar la poda d¡¯unes tipuanes ¡°perqu¨¨ estiguin presents en tot el pati comunitari i no perdin energia a sota¡±, expliquen. En aquest edifici d¡¯habitatges socials es van emprar tan a fons en el programa t¨¨cnic com en el fet que els ve?ns creessin comunitat entre ells. ¡°A l¡¯estiu molts dels ve?ns es reuneixen per sopar i jugar al bingo¡±.

Quant a l¡¯arquitectura ic¨°nica, defensen que aquests edificis, la majoria de vegades, s¨®n fruit de l¡¯enc¨¤rrec d¡¯un pol¨ªtic que vol alguna cosa diferent per a la seva ciutat. Per¨° per a ells el problema no s¨®n els edificis ic¨°nics i els arquitectes estrella, sin¨® els que van amb poca cura amb l¡¯arquitectura. ¡°Hi ha m¨¦s perill en els arquitectes an¨°nims, sense autor, que destrossen la costa, els paisatges i el patrimoni i la ciutat, que no en quatre ic¨°nics que podem criticar m¨¦s f¨¤cilment. Per¨° aquests arquitectes tenen molt d¡¯ofici i s¨®n molt professionals¡±, asseguren amb fermesa.

Flores i Prats asseguren que s¡¯emocionen amb els treballs ¡°en els quals posa l¡¯¨¤nima¡± el modernista Josep Maria Jujol. Tots ¡°molt vinculats al lloc on es construeixen¡±, i asseguren que no tenen una marca que els identifiqui: ¡°Aix¨° ens porta a no poder repetir-nos, cosa que ens duria a cansar-nos i avorrir-nos. No hav¨ªem fet mai un teatre abans de la Beckett¡±.

La morat¨°ria del pla d¡¯hotels de Barcelona la veuen com una batalla entre David i Goliat. ¡°Colau i el seu equip est¨¤ intentant tenir temps per pensar les coses, per¨° la pressi¨® del m¨®n de l¡¯hostaleria ¨¦s molt fort i no li donen temps¡±. I defensen que ¡°cal pensar una Barcelona per als barcelonins, no per als turistes¡±. Per a ells, asseguren, el turisme no ¨¦s tant el problema en si com la globalitzaci¨® que sembla anar associada amb ell. ¡°L¡¯important ¨¦s que el turisme convisqui amb la ciutat¡±, comenten. S¨®n positius en el sentit que aqu¨ª no passar¨¤ com a la ciutat de Ven¨¨cia, on els habitants tradicionals han acabat marxant fora dels canals. ¡°Aqu¨ª la gent s¡¯hi resisteix. Exemples com el de la Boqueria demostren que hi ha soluci¨®. Nom¨¦s cal un govern municipal com el d¡¯ara que tingui temps i continu?tat. Colau perdr¨¤ algunes batalles, per¨° guanyar¨¤ el final mentre pugui redirigir la tend¨¨ncia d¡¯aquest turisme arrasador¡±, reblen.