¡°No serveix un refer¨¨ndum fet de qualsevol manera¡±

Pregunta. Vost¨¨ coneixia el dimarts la reuni¨® del passat 11 de gener entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont?

Resposta. Podria haver-me explicat millor i dir que tot all¨° que no forma part de l'agenda oficial no tinc per qu¨¨ con¨¨ixer-ho ni explicar-ho.

M¨¢s informaci¨®n

La Generalitat nega que el Govern central tingui ¡°voluntat¡± de negociar

Munt¨¦ demana a l¡¯Estat que demostri la seva voluntat de di¨¤leg amb fets

P. Per¨° va negar que hi hagu¨¦s hagut una trobada.

R. Per aix¨° dic que m'hauria d'haver limitat a dir que una cosa ¨¦s l'agenda p¨²blica i una altra la privada. En cap cas he mentit respecte a que hi hagi una negociaci¨® oberta o persones negociant alguna cosa.

P. No queda desacreditat el discurs del Govern?

R. Crec que no. El que seria greu ¨¦s que no parl¨¦ssim en els termes de convocar un refer¨¨ndum o que vari¨¦ssim els nostres objectius inicials. I jo no em sento q¨¹estionada.

P. Per qu¨¨ s'amaga una reuni¨® tan esperada?

R. No estem parlant d'amagar una reuni¨®. El que ¨¦s especialment rellevant ¨¦s si hi ha disposici¨® de di¨¤leg del Govern, que no existeix, i que l'operaci¨® Di¨¤leg ¨¦s una gran mentida. Continuarem intentant que aquesta reuni¨® es pugui produir i que Puigdemont pugui constatar si la voluntat de di¨¤leg i negociaci¨® existeix. Creiem que no. El temps s'esgota i la inacci¨® sempre t¨¦ un preu.

P. Vost¨¨s posen una l¨ªnia vermella, que ¨¦s parlar de refer¨¨ndum. Si no es parla de refer¨¨ndum diran que no hi ha di¨¤leg?

R. El concepte l¨ªnia vermella l'hi atribueixo al Govern central, que ¨¦s el que limita el di¨¤leg. Primer ens van dir que sense viol¨¨ncia es podria parlar de tot i ¨¦s evident que no hi ha viol¨¨ncia. Ara ens diuen que es pot parlar de tots menys del refer¨¨ndum. No entenem aquesta limitaci¨®. L'¨²nica resposta no pot ser la judicialitzaci¨® o l'amena?a.

P. El seu Govern ha dit que Catalunya es troba en una etapa de transici¨®. No es pot assumir una proposta alternativa com una forma de guanyar temps a l'espera que l'independentisme ampli? la seva base social i fins i tot si canvia el mapa electoral en el conjunt d'Espanya? L'independentisme va obtenir un 47,8% de suports en les auton¨°miques.

R. Si el Govern t¨¦ una proposta la volem con¨¨ixer i escoltar. Per¨° ¨¦s molt poc cre?ble. L'Estat complir¨¤ de sobte amb els incompliments acumulats durant anys? Nosaltres tenim una proposta que hem donat a con¨¨ixer. El Govern ha d'entendre que la situaci¨® en la qual ens trobem no ¨¦s ¨°ptima per a ning¨², tampoc per a ells. Hem d'asseure'ns i parlar. Ho han fet altres estats que no estaven en absolut d'acord.

P. Per¨°, alguna proposta podr¨¤ parar el refer¨¨ndum?

R. No. El refer¨¨ndum ¨¦s perfectament possible si hi ha voluntat pol¨ªtica. No podem trair el que ¨¦s un mandat del Parlament i que a nivell de ciutadania est¨¤ consolidada com l'eina m¨¦s neta i m¨¦s homologable des del punt de vista internacional per dirimir la situaci¨® en la qual est¨¤ Catalunya. Demanem una contraproposta, que fins ara nom¨¦s es basa en la negaci¨®.

P. Puigdemont va dir que si fracassava el mandat, tots els que estan en primera l¨ªnia haurien d'abandonar. Ho comparteix?

R. Jo no em situo en aquest escenari de frac¨¤s. Ni ell. El que plantegem i pel que treballem ¨¦s un mandat democr¨¤tic completament just. Per¨° ¨¦s evident que si no fos possible requeriria d'una reflexi¨® profunda per part de tots els actors principals.

P. Aquest suposat frac¨¤s seria no convocar el refer¨¨ndum o no celebrar-lo?

R. No em situo ¡ªrespon despr¨¦s d'uns instants de silenci¡ª en aquest escenari. Per¨° no serveix fer el refer¨¨ndum de qualsevol manera, perqu¨¨ sempre hem defensat que ha de ser vinculant, amb seguretat jur¨ªdica i aix¨° requereix fer les coses d'una determinada forma.

P. Vost¨¨ tamb¨¦ est¨¤ conven?uda que despr¨¦s de la convocat¨°ria del refer¨¨ndum arribar¨¤ l'anul¡¤laci¨® del TC?

R. Fins ara la resposta sempre ha estat aquesta. Si el Govern no canvia la seva orientaci¨® i estrat¨¨gia, aix¨ª ser¨¤. Per¨° ¨¦s una estrat¨¨gia de curt recorregut.

P. Qu¨¨ far¨¤ el Govern si els funcionaris es neguen a participar en l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum unilateral pels dubtes de quina legalitat els afecta?

R. Evitarem que aix¨° passi. Perqu¨¨ no volem posar-los en risc. Ha estat el Govern de l'Estat el que pressiona amb aquest discurs perqu¨¨ la gent tingui por.

P. La CUP demana que els treballs previs al refer¨¨ndum estiguin llests al maig. Ser¨¤ aix¨ª?

R. No ens podem posar presses que s¨®n innecess¨¤ries. Les coses s'han de fer b¨¦.

P. Si estiguessin llests al juny, per qu¨¨ no avan?ar-lo?

P. Perqu¨¨ vam pensar que al setembre era el temps raonable per poder treballar en un marc de refer¨¨ndum acordat i que el Pacte Nacional de Refer¨¨ndum pogu¨¦s desenvolupar les seves tasques. ?s un calendari orientatiu, per¨° bastant exacte.

P. Vost¨¨s tamb¨¦ pensen en un ambient d¡¯¡°alta tensi¨®¡± per als propers mesos, com ho va fer el dimecres Artur Mas ?

R. La tensi¨® existeix per¨° nosaltres continuem treballant amb la m¨¤xima normalitat.

P. Preveuen la suspensi¨® de l'autonomia?

R. No puc imaginar una reacci¨® d'aquestes caracter¨ªstiques a Europa i al segle XXI. Est¨¤ previst a la Constituci¨® per¨° hauria de ser l'ultim¨ªssim recurs, sobretot quan demanem poder asseure'ns a negociar. Seria tan desgavellat que ning¨² ho entendria. No treballem amb aquesta hip¨°tesi.

P. La comunitat internacional s'ha mantingut en silenci respecte al proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤, amb l'excepci¨® de l'amena?a de sortida de la UE. Creuen que nom¨¦s donaran la seva opini¨® despr¨¦s d'un refer¨¨ndum?

R. ?s possible. Per¨° valorem molt positivament aquesta neutralitat. Nosaltres no hem demanat a cap pa¨ªs europeu cap aval, nom¨¦s hem demanat que se'ns escolti. I es fa.

P. Es veu vost¨¨ com a candidata de la Presid¨¨ncia de la Generalitat?

R. ?s un tema que no abordem en el PDECat. Aquesta reflexi¨® s¡¯haur¨¤ de fer, per¨° tinc la tranquil¡¤litat que en el meu partit hi ha lideratges m¨¦s consolidats o emergents que puguin fer aquesta funci¨®.

P. Mas, per exemple, que t¨¦ una atape?da agenda en les ¨²ltimes setmanes?

R. Com ell va dir, ning¨² es pot descartar. T¨¦ una agenda activa, per¨° sempre ha estat aix¨ª. Ell actua com un excel¡¤lent ambaixador del moviment sobiranista catal¨¤. Aix¨° forma part del valor del personatge i no d'una precampanya.