Les Tres Xemeneies: i ara qu¨¨?

Si les Tres Xemeneies de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s es trobessin en un pa¨ªs sensat i ric (de veritat), hi hauria bufetades per anar a veure-les i serien l¡¯orgull de les ciutats de l¡¯entorn. Perqu¨¨ acollirien un projecte meravell¨®s, alguna cosa cultural-patrimonial-memorial, potser enmig d¡¯un barri amable i poc dens, a peu de platja, amb carrils bici a dreta i esquerra que connectessin el litoral sense interrupcions. Per¨° aix¨° ¨¦s el final del riu Bes¨°s, una de les zones amb m¨¦s concentraci¨® de barris vulnerables d¡¯Europa. A tocar de Barcelona, per¨° fora del terme municipal. Una gegantina antiga central t¨¨rmica amb tres torres fa del conjunt l¡¯edifici m¨¦s alt de Catalunya, en terrenys contaminats b¨¤sicament en mans privades (Endesa i Metrovacesa) per¨° p¨²blics en un ter? de l¡¯espai. Una bestialitat de solar a primera l¨ªnia de mar en una gran metr¨°poli, i que ser¨¤ un barri amb 1.800 pisos, activitat econ¨°mica vinculada al sector audiovisual, hotels, comer?, equipaments p¨²blics i un parc. Des de l¡¯alcaldessa Filo Ca?ete fins al responsable de Cultura dels Governs d¡¯Ada Colau i actual secretari d¡¯Estat, Jordi Mart¨ª, passant per l¡¯urbanista Francesc Mu?oz, que reivindica les t¨¨rmiques des que encara s¡¯estaven desmantellat, coincideixen que l¡¯espai est¨¤ cridat a ser icona, esperit, bandera, o com se n¡¯hi vulgui dir, de la gran Barcelona. Mentrestant, l¡¯Entesa per un gran parc litoral al Bes¨°s, que agrupa entitats ecologistes i ciutadanes, rebutja el pla urban¨ªstic (que ha portat als tribunals), recorda que la zona ¨¦s inundable i exigeix que no es construeixi res m¨¦s que un parc.

Han passat tretze anys des que la f¨¤brica de llum va deixar de funcionar. Anys d¡¯estira-i-arronses entre les parts (privats, administracions i plataformes ve?nals, que van pressionar per salvar la sala de turbines i les tres torres) sobre qu¨¨ fer d¡¯un terreny de 32 hect¨¤rees que s¨®n un caramel enverinat: les dimensions que el fan tan potent s¨®n alhora la dificultat per pagar la festa. I amb tot aix¨°, arriba la biennal n¨°mada Manifesta, que posa l¡¯ull en la colossal sala de turbines, i l¡¯edifici s¡¯obre al p¨²blic durant tres mesos exposant art contemporani. Ha resultat ser el t¨°tem de la biennal: 76.000 visitants, gaireb¨¦ la meitat dels 167.000 que han vistitat totes les exposicions en altres onze ciutats on el festival d¡¯art contemporani se celebra fins al proper 24 de novembre.

Un espai amb molts pretendents: de TV3 al congr¨¦s d¡¯arquitectes

Hist¨°ricament, l¡¯espai ha tingut molts pretendents, i ara m¨¦s. Per les Tres Xemeneies han passat inversors de diferents continents, des de familiars de Michael Jackson fins a un empresari egipci que en volia fer un centre cultural agermanat amb el far d¡¯Alexandria. Sense tanta fanf¨¤rria, s¡¯hi ha materialitzat l¡¯arribada d¡¯un cable submar¨ª: la Barcelona Cable Landing Station, un port digital de fibra ¨°ptica que uneix Europa amb ?frica i l¡¯Orient Mitj¨¤. M¨¦s recentment, a la zona hi ha tingut un ull Mediapro, encara l¡¯hi t¨¦ TV3, i el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya voldria que la sala de turbines acoll¨ªs activitat durant la Capitalitat Mun?dial de l¡¯Arquitectura i el Congr¨¦s internacional que es far¨¤ a Barcelona el 2026.

I ara qu¨¨? Doncs ara, finalment i com un tetris gegant, el projecte camina. La casualitat ha volgut que justament aquesta setmana el Consorci del Bes¨°s hagi tret a licitaci¨® el dibuix dels carrers i les instal¡¤lacions del futur barri, explica la gerent, Carme Ribas. El Consorci (que aplega Generalitat, AMB i els ajuntaments de Barcelona, Sant Adri¨¤, Badalona, Santa Coloma i Montcada i Reixac) ¨¦s el que se¡¯n diu l¡¯¡±administraci¨® actuant¡± de l¡¯¨¤mbit. Aviat licitar¨¤ tamb¨¦ els projectes del parc i de les passarel¡¤les per a vianants i bicicletes que permetran anar de Sant Adri¨¤ al nou barri per sobre les vies del tren. Tot i que peces com el parc dependran del projecte de defenses mar¨ªtimes que ha de fer el Ministeri de Foment. En paral¡¤lel, ja est¨¤ en marxa el concurs d¡¯arquitectura llan?at per la Generalitat sobre com es distribuiran els espais de la sala de turbines, cedida per la propietat al Departament de Cultura i futura seu del que en diuen ¡°hub digital, de l¡¯audiovisual i del videojoc¡±, dins del futur complex d¡¯activitat econ¨°mica, el ¡°Catalunya Media City¡±. Hi ha m¨¦s feina pendent: Endesa ha de traslladar la subestaci¨® que encara hi ha al solar. Aviat hi haur¨¤ projecte per al trasllat del col¡¤lector que hi ha arran de platja. I faltar¨¤ el projecte de reparcel¡¤laci¨®, que reparteix la propietat sobre el s¨°l (sense comptar carrers, equipaments i zona verda) i les peces d¡¯acord a la superf¨ªcie edificable i l¡¯¨²s (el que t¨¦ m¨¦s valor ¨¦s sempre l¡¯habitatge). Tot va prou lent. Anant tot b¨¦, les obres del nou barri no comen?aran abans del 2027. Per¨° va.

Per la seva envergadura, tot el projecte l¡¯ha dissenyat i negociat amb la propietat el Departament de Territori de la Generalitat. Amb la figura d¡¯un PDU aprovat el mar? del 2023, un pla director urban¨ªstic que cont¨¦ les grans xifres del sector: qu¨¨, com i on es pot construir. Els gaireb¨¦ 1.800 pisos (714 p¨²blics) s¡¯ubicaran a tocar de les vies, a l¡¯extrem oposat de la platja. Davant hi aniran els equipaments. I els edificis d¡¯activitat econ¨°mica s¡¯al?aran darrere l¡¯antiga t¨¨rmica, entre les xemeneies i les vies. Els usos p¨²blics: parc, carrers i equipaments, ocuparan el 80% del total de l¡¯¨¤mbit. La nova consellera de Territori, S¨ªlvia Paneque, va visitar la zona fa una setmana, un senyal m¨¦s que les coses es mouen.

¡°Pla estrat¨¨gic de pa¨ªs¡±

En breu, i atesa la transversalitat de tot plegat (urbanisme, mobilitat, cultura, universitats...), el projecte el pilotar¨¤ el Departament de Presid¨¨ncia. ¡°El nou govern treballa en la creaci¨® d¡¯una comissi¨® de seguiment permanent per a l¡¯impuls definitiu d¡¯un projecte que es considera estrat¨¨gic per al pa¨ªs¡±, confirmen fonts oficials.

Probablement, el que abans avanci sigui la sala de turbines, que ser¨¤ la gran pe?a p¨²blica del sector, el ¡°hub digital, audiovisual i del videojoc¡±. Un equipament amb gaireb¨¦ 13.000 metres quadrats de planta i un pressupost estimat d¡¯execuci¨® de 44 milions d¡¯euros. Al plec del concurs hi diu que acollir¨¤, entre d¡¯altres, un centre de formaci¨® professional, un altre de formaci¨® universit¨¤ria (grau, m¨¤ster i doctorat), un centre de recursos amb espais t¨¨cnics (plat¨®s, sales de gravaci¨® o muntatge), espais d¡¯¡°innovaci¨®¡± i ¡°experi¨¨ncia¡± amb sales, laboratoris o magatzems, i els despatxos de ger¨¨ncia.

M¨¦s complex resultar¨¤ atraure els 450 milions d¡¯euros que s¡¯estima que caldran per la banda de l¡¯activitat econ¨°mica, el Catalunya Media City, que quan es va presentar fa dos anys s¡¯assemblava molt al que havia presentat anteriorment Mediapro. Fonts de l¡¯empresa no aclareixen ara quina participaci¨® hi tenen. Asseguren que ¡°no hi ha res de nou¡±, mentre altres fonts properes al projecte asseguren que amb la sortida de Jaume Roures de l¡¯empresa l¡¯inter¨¨s s¡¯hauria desinflat. El que ¨¦s clar ¨¦s que caldran companyies amb for?a per fer de motor de tot l¡¯¨¤mbit. Sobre un eventual aterratge de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans ?udiovisuals a la zona, fonts de 3Cat contesten: ¡°Estem a l¡¯espera de con¨¨ixer com es va configurant el projecte. Sempre hem dit que ens agradaria participar-hi. Si ¨¦s un projecte rellevant per al sector audiovisual, 3Cat hi voldr¨¤ ser¡±.

L¡¯alcaldessa de Sant Adri¨¤, Filo Ca?ete (PSC), celebra que la biennal Manifesta ¡°hagi esdevingut el motor perqu¨¨ les Tres Xemeneies es coneguin i siguin m¨¦s visitades en un marc de centralitat metropolitana¡± i sigui alhora ¡°l¡¯oportunitat per parlar del seu futur¡±. ¡°Si fa uns anys d¨¨iem que anava per llarg, ara ja podem parlar de curt i mitj¨¤ termini¡±. Per part de la propietat, la societat Front Mart¨ªtim del Bes¨°s (Metrovacesa i Endesa), sobre el futur es limiten a recordar i celebrar que ¡°des de l¡¯inici del projecte s¡¯ha treballat de la m¨¤ de les administracions p¨²bliques per portar a terme un desenvolupament urb¨¤ sostenible en l¡¯¨¤mbit social i mediambiental¡±.

I el mentrestant?

Jordi Mart¨ª, responsable pol¨ªtic de la candidatura de Barcelona per ser seu de la Manifesta durant els governs de l¡¯alcaldessa Ada Colau, considera que el hub previst com a equipament podria anar en qualsevol dels edificis de nova construcci¨®, i ent¨¦n que la nau de turbines s¡¯hauria de convertir ¡°per la ubicaci¨® arran de mar, l¡¯espectacularitat de la seva arquitectura i la mem¨°ria que acumula¡±, en ¡°el principal equipament cultural metropolit¨¤, aportant centralitat a l¡¯¨¤rea del Bes¨°s¡±. ¡°L¡¯imant que necessita la zona per guanyar centralitat en l¡¯ecosistema barcelon¨ª¡±. Mart¨ª veu ¡°l¡¯art contemporani o la cultura contempor¨¤nia com el m¨¦s adient per activar un espai d¡¯aquestes caracter¨ªstiques (exposicions, tallers, espais educatius, auditori, festivals¡­)¡± i cita models semblants a Europa. La Tate Modern londinenca, l¡¯antiga base de submarins a Bordeus o el complex de la mina de carb¨® de Zollverein, a la conca alemanya del Rhur. Mentrestant, diu, es podria activar l¡¯espai ¡°tal com est¨¤¡±. ¡°L¡¯exemple ¨¦s Manifesta, i anar-hi fent obres progressivament¡±.

Per¨° si hi ha alg¨² que, des de l¡¯acad¨¨mia, va ser dels primers a posar la banya a les Tres Xemeneies ¨¦s el ge¨°graf i urbanista Francesc Mu?oz. Recorda, a m¨¦s, que no ¨¦s ben b¨¦ cert que Manifesta hagi obert al p¨²blic el complex per primera vegada. ¡°Nosaltres les vam obrir durant un dia durant l¡¯Any Cerd¨¤, el 2010¡å, reclama qui durant cinc cursos va estudiar el complex, quan encara l¡¯estaven desmantellant!, fent tallers amb estudiants de vuit universitats europees. Mu?oz rebutja el paquet est¨¤ndard de transformaci¨® d¡¯antics espais industrials format pel mix habitatge, activitat econ¨°mica, equipaments i zona verda. ¡°Barreja d¡¯usos s¨ª, i habitatge tamb¨¦, per¨° de forma m¨¦s creativa. Es podria fer alguna cosa molt m¨¦s potent. Encara estem a temps de repensar un lloc tan especial que mira al passat, que t¨¦ una capa patrimonial que l¡¯enriqueix, vincle amb el mar, i ara entre l¡¯art i l¡¯espai. Mirar la caixa [per la sala de turbines] i encabir-hi activitat ¨¦s molt poc motivador i ambi?ci¨®s, ¨¦s una concepci¨® molt utilitarista¡±, diu. Entre altres coses, lamenta que no es preservessin els tubs d¡¯aspiraci¨® d¡¯aigua del mar i aposta per ¡°recuperar la idea que fos la gran porta des del mar al Bes¨°s, que va ser el segon riu m¨¦s contaminat per metalls d¡¯Europa, una icona que mir¨¦s al passat industrial i als desafiaments ambientals¡±. ¡°Les ciutats s¡¯assemblen tant entre elles que un edifici aix¨ª, de 208 metres d¡¯al?ada, ha de poder produir r¨¨dit social, territorial i ambiental. Tenim un pla metropolit¨¤ per¨° no hi ha llocs clau en aquest relat. Les t¨¨rmiques ho podrien ser¡±, insisteix.

Des de la Plataforma per la conservaci¨® de les Tres Xemeneies, Roger Hoyos afegeix que l¡¯espai m¨¦s visitat dins la sala de turbines durant la Manifesta ha estat Mem¨°ria del fum. Conflictes ecosocials en zones de sacrifici, el petit espai d¡¯exposicions que recorden la vida a la f¨¤brica, les lluites ve?nals contra la contaminaci¨® i el vincle de la t¨¨rmica amb el seu entorn. ¡°Vist l¡¯¨¨xit, no pot ser que tornin a tancar la sala de turbines i l¡¯entorn de les Tres Xemeneies. Cal fer alguna cosa perqu¨¨ es pugui seguir visitant l¡¯endem¨¤ de Manifesta, que alg¨² continu? explicant-ne el context social i patrimonial¡±, demana.