¡°Tots els meus editors eren federalistes i ara s¨®n independentistes¡±

Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966), ¨¦s un bi¨°leg que escriu perqu¨¨ ¨¦s un cient¨ªfic que pensa. ?s com el descriu?Ramon Folch?al pr¨°leg del seu primer llibre, Peiximinuti, una recopilaci¨® d'articles publicats al setmanari El Temps, on va comen?ar quan cursava segon de carrera, amb 19 anys. Avui ¨¦s un dels escriptors m¨¦s importants en llengua catalana. ¡°Sempre he volgut escriure i des de llavors no he parat¡±, assenyala. ¡°I ara ja ¨¦s irreparable¡±, apunta somrient. Dirigeix M¨¨tode, una prestigiosa revista de divulgaci¨® cient¨ªfica que edita la Universitat de Val¨¨ncia, per la qual ha rebut el Premi de Periodisme de Catalunya, que concedeix la Generalitat. La seva redacci¨® se situa en un dels racons m¨¦s bonics de la ciutat, el Jard¨ª Bot¨¤nic, pl¨¤cid escenari on transcorre l'entrevista, i pel qual l'autor sent passi¨®.

¡°Els intel¡¤lectuals han perdut la seva influ¨¨ncia en la societat¡±

Dom¨ªnguez, que es defineix com un paleont¨°leg aficionat a les paraules, va obtenir el Premi Serra d¡¯Or 2016 per La sega, la seva ¨²ltima obra ¨Cla lluita entre els maquis i la Gu¨¤rdia Civil al Maestrat, a les muntanyes del nord de Castell¨®¨C, tamb¨¦ va obtenir el Premi de la Cr¨ªtica Catalana i el dels Escriptors Valencians. ¡°Una novel¡¤la dura, que et fa pensar molt i t'ajuda a veure la postguerra d'una manera diferent. Va ser un tema que em vaig trobar quan vaig voler canviar de registre¡±, explica l'autor d'El retorn de Voltaire, guardonat amb el Josep Pla, i, que forma part, en castell¨¤, de la col¡¤lecci¨® de novel¡¤la hist¨°rica d'EL PA?S. La trilogia sobre la il¡¤lustraci¨® francesa es completa amb Les confid¨¨ncies del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andr¨°mina i Crexells, i El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana.

Mart¨ª Dom¨ªnguez ja t¨¦ enllestida la seva propera novel¡¤la,?L'assass¨ª que estimava els llibres, que publicar¨¤ Proa, una cr¨ªtica social de la burgesia, dels ambients intel¡¤lectuals. Una novel¡¤la costumista, de relacions familiars amb molts personatges que es creuen, en la qual l'escriptor, amb una visi¨®, sempre, des de la natura, hi est¨¤ molt present. ¡°Tinc una mirada sobre la societat que d'altres no tenen. Una mirada biol¨°gica del que ¨¦s l'home, l'origen, les pulsions, crec que aix¨° sempre m'ha ajudat molt¡±.

¡°Als editors no els interessa traduir del catal¨¤ al castell¨¤¡±

Val¨¨ncia i els seus barris; l'Eixample, Russafa i El Carmen. ¡°Les coses que passen s¨®n properes. Situada l'any 2008, la crisi econ¨°mica no ha arribat, per¨° hi apareixen els problemes de fons. ?s una novel¡¤la a l'estil de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra; i un homenatge a Sa¨²l Below, a Herzog [la biografia d'un nord-americ¨¤ neur¨°tic en pugna amb la societat dels anys seixanta], que apareix al llarg de tota la novel¡¤la; a Foster Walace, a Richard Ford. El resultat ¨¦s una novel¡¤la ¨¤gil i molt divertida¡±, avan?a Dom¨ªnguez a EL PA?S.

Pregunta. Queden intel¡¤lectuals?

¡°El pol¨ªtic hauria de voler tenir gent incomoda al costat, que li digu¨¦s les coses com les veu, d¡¯una manera? insubornable¡±

Resposta. Crec que hi ha una p¨¨rdua de la influ¨¨ncia de l'intel¡¤lectual com a guia, en el millor sentit. Des de l'altruisme, des del desig d'interferir en el m¨®n cultural i en el m¨®n pol¨ªtic. Els intel¡¤lectuals han perdut, del tot, el seu paper en la societat. Els pol¨ªtics poden viure sense que ning¨² els assessori sobre cultura. Fan el que volen. Les institucions s¨®n plenes de mediocres. A Val¨¨ncia, el cas de Camps va ser el m¨¦s evident. Envoltat d'aduladors, de gent de mal viure, que volia fer diners f¨¤cils. En una societat moderna has de tenir en compte el coneixement. D'aix¨° parlo a la novel¡¤la.

P. Tan malament est¨¤ la universitat?

R. La universitat s'extingeix, no treu places noves. Gaireb¨¦ no t¨¦ pressupost. La veig molt abandonada. I tot aix¨° porta a Donald Trump. El m¨®n intel¡¤lectual es va quedant apartat, per¨° t¨¦ la seva part de culpa. Potser haur¨ªem de ser m¨¦s combatius.

¡°El castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s la meva llengua materna. Per qu¨¨ haig de prescindir de la meva cultura castellana?¡±

P.?Vost¨¨ ¨¦s Voltaire?

R. Jo soc al darrere de tots els meus personatges. Els utilitzo per reflexionar sobre els temps moderns. Voltaire ¨¦s la persecuci¨® de l'intel¡¤lectual. El que sempre vull dir ¨¦s que hem de conrear la ra¨®. Crec en el paper de l'intel¡¤lectual, en la visi¨® sartriana de ser una persona inc¨°moda. El pol¨ªtic hauria de voler tenir gent inc¨°moda al costat, que li digu¨¦s les coses tal com les veu, d'una manera insubornable.

P. Li fan cas?

R. Molts em diuen que soc molt avorrit amb el tema, que ja ho saben, per¨° jo els responc que ho saben, per¨° que aqu¨ª tenen Donald Trump, que han votat perqu¨¨ no es calmi, com deien alguns tertulians que passaria. No necessita dissimular. Aix¨° ¨¦s com l'hortet. Cal agafar l'arada cada dia i treballar-lo perqu¨¨ la mala herba surt de seguida.

P. Qu¨¨ passar¨¤ a aquest ritme, segons vost¨¨?

¡°La universitat s¡¯extingeix, i aix¨° porta a Trump¡±

R. Que ens enfonsem. Les societats democr¨¤tiques s'enfonsen. L'¨²nica justificaci¨® del benestar d'Europa ¨¦s el coneixement, la ra¨®. ?s necess¨¤ria gent contrastadament competent, que generi il¡¤lusi¨®. I amb voluntat de servei p¨²blic. Al final, vam acabar perdent perqu¨¨ arriba al poder un cafre. El pa¨ªs on es fa m¨¦s investigaci¨® sobre el canvi clim¨¤tic s¨®n els Estats Units, i tenen de president un negacionista. Doncs alguna cosa passa!

P. Com ¨¦s la seva relaci¨® amb Catalunya?

R. Espl¨¨ndida. Si existeixo ¨¦s gr¨¤cies a Catalunya en molts aspectes. Val¨¨ncia ¨¦s una ciutat molt ca?nita. Tinc novel¡¤les que intento publicar aqu¨ª, i acabo fent-ho a Catalunya perqu¨¨ notes que hi ha m¨¦s inter¨¨s. A Val¨¨ncia tot ¨¦s vol rasant. Ning¨² s'arrisca. A Catalunya cont¨ªnuament estan sortint editorials noves. I, aix¨°, sense que sigui un parad¨ªs.

P. I sobre el refer¨¨ndum?

R. ?s una situaci¨® complicada. Una ll¨¤stima no tenir aquest didactisme del fet multicultural espanyol. Hem arribat a un xoc de trens que s'hauria d'haver evitat. Hi ha una falta de curiositat de l'intel¡¤lectual espanyol davant d'altres cultures, literatures, lleng¨¹es.

P. Vost¨¨ escriu en catal¨¤. No vol veure els seus llibres editats en castell¨¤?

R. M'encantaria. Tinc tres llibres tradu?ts. El secret de Goethe va ser impossible. Als editors no els interessa traduir del catal¨¤ al castell¨¤, i aix¨° que la traducci¨® era meva. ?s m¨¦s f¨¤cil que ho facin al franc¨¨s i a l'itali¨¤.

P. Per quina ra¨®?

R. S'han trencat els ponts. El castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s la meva llengua materna. Per qu¨¨ haig de prescindir de la meva cultura castellana? No em dona la gana. Igual que de la meva cultura francesa, no vull. M'agrada, llegeixo en els tres idiomes amb tota tranquil¡¤litat. I, em fa molta r¨¤bia, aix¨° d'est¨¤s amb mi o contra mi ¨¦s un parany, i a veure com en sortim. Estan criant independentistes. Tots els meus editors eren federalistes i ara s¨®n independentistes. ?s la transformaci¨®. Tots hi perdem.