Els Amics de les Arts: ¡°Connectem per proximitat¡±

S¨®n Els Amics de les Arts. Es consideren persones normals, lluny de les dist¨¤ncies que les estrelles del rock estableixen com a pauta de relaci¨® amb el seu p¨²blic, "nosaltres connectem per proximitat", diuen. Assumeixen que la popularitat i la fama no tenen el glamur que imaginaven, encara que tenen l'avantatge "que facilita les converses d'ascensor amb els ve?ns i quan portes els nens al col¡¤le". Encara amb tot no perden de vista el lloc privilegiat del qual gaudeixen en l'escena musical catalana: "Un 85% de les publicacions de discos anuals corresponen a primeres obres, la qual cosa vol dir que nom¨¦s un 15% dels discos s¨®n continuaci¨® del debut.

Nosaltres hem publicat quatre ¨¤lbums d'estudi, i els tres ¨²ltims han estat Disc d'Or, aix¨ª que sabem el que tenim i a m¨¦s hem tingut la sort que la popularitat ens ha agafat grans". Acaben de publicar el seu cinqu¨¨ disc, Un estrany poder, una aposta per nous colors en la seva paleta musical "hav¨ªem d'evolucionar i aquest era el moment de fer-ho", afirmaven sense poder dissimular la satisfacci¨® davant la seva nova col¡¤lecci¨® de can?ons.

Per reorientar-se estil¨ªsticament, Els Amics de les Arts, m¨¦s de deu anys junts, van rec¨®rrer a un productor prestigi¨®s de l'escena independent, l'escoc¨¨s Tony Doogan: "Ten¨ªem la inquietud art¨ªstica de deixar entrar un productor que ens facilit¨¦s treballar d'una altra manera, que ens ajud¨¦s a provar altres sons, altres estructures de can?¨®. Necessit¨¤vem un c¨°mplice per ren¨¦ixer".

Dotze can?ons noves

El resultat ¨¦s que les dotze can?ons noves del grup s'escapen de la linealitat, tenen estructures una mica m¨¦s complexes, tocs electr¨°nics, m¨¦s guitarres, juguen amb els silencis i en ocasions acudeixen a les brusques aturades per real?ar-ne el ritme, "En Tony ens parlava en termes d'estructura de can?¨®, ens demanava una altra tornada, una intro, un altre pont, ens suggeria no omplir les can?ons amb les nostres veus per aix¨ª deixar espai perqu¨¨ l'oient hi posi la seva part. Ens deia que es tractava de desenvolupar idees que ja hav¨ªem exposat en discos precedents", expliquen amb aquesta rara habilitat del grup per parlar a quatre veus.

Aquesta evoluci¨®, "¨¦s que despr¨¦s de deu anys ens hav¨ªem de plantejar com vol¨ªem el nostre futur", diuen, tamb¨¦ afecta a les lletres.

"Ens hem caracteritzat per mostrar al p¨²blic el pla que havien de mirar. Aquest disc ¨¦s m¨¦s impressionista, menys expl¨ªcit, les lletres no s¨®n tan clares com abans, hi ha gent que ens deia que era la primera vegada que no sabia de qu¨¨ anava la can?¨®. Hi ha una mica m¨¦s d'ambig¨¹itat", manifesten.

Al mateix temps, el quartet destaca el paper del productor per construir el missatge entre la m¨²sica i la lletra. "La can?¨® Casa en venda t¨¦ un crescendo final de dos minuts fins que arriba la tornada, i all¨¤ parlem del penediment dels protagonistes per haver venut la casa familiar. Es plasma l'emoci¨® de la lletra i del que vol¨ªem transmetre, i aix¨° no nom¨¦s s'aconsegueix amb la lletra. Per aix¨° aquest crescendo, has de transmetre el teu missatge amb la m¨²sica i despr¨¦s arribar¨¤ la lletra per arrodonir-lo. A aix¨° ens va ajudar en Tony", recorden.

¡°Hi ha una mica m¨¦s d'ambig¨¹itat en el nou disc¡±

Tamb¨¦ en Tony els va donar la idea d'estructurar el disc com si es tract¨¦s d'un concert, amb un inici r¨ªtmic, una baixada d'intensitat a la part central que ocupen les balades i un esprint final novament r¨ªtmic "en Tony ens deia que les balades havien d'ocupar el seu lloc en el disc, perqu¨¨ les r¨¤pides tenien la funci¨® de cridar l'atenci¨® en els festivals, on no tothom va a veure't a tu". I en aix¨° es concentra ara el grup, a muntar un directe diferenciat entre sales i festivals que adapta el seu vell repertori a les noves constants sonores de la banda. Per¨° que ning¨² s'espanti, la banda roman plenament recognoscible. Els Amics de les Arts s¨®n els de sempre, per¨° posats al dia i fins i tot mofant-se d'ells mateixos i de tots els altres en peces com El seu gran hit.