La humiliaci¨®

Humiliaci¨® es cura amb humiliaci¨®. O aix¨° sembla. Despr¨¦s de pactar una certa toler¨¤ncia per a una votaci¨® light el 9-N, el Madrid governamental va viure l¡¯explotaci¨® de l¡¯¨¨xit de la consulta com una humiliaci¨® intolerable. Aquells 2,3 milions de votants van obrir una ferida en l¡¯orgull del poder que requeria ser curada. Els qui es tenen a si mateixos com a propietaris del poder a Espanya van percebre l¡¯amena?ador emergir d¡¯una for?a fora del seu control. Van concloure que deixar tal gosadia sense c¨¤stig equivalia a mantenir oberta la ferida i inc¨®rrer en risc de gangrena. Van decidir que haver plantejat obertament a la ciutadania la partici¨® d¡¯Espanya no podia resultar gratis.

El lenitiu per a la ferida ha estat asseure al banc dels acusats l¡¯expresident de la Generalitat durant tres dies seguits com a reu d¡¯un delicte penal. L¡¯humiliador d¡¯ahir ha estat per fi humiliat: se l¡¯ha tractat com a delinq¨¹ent. Res de pol¨ªtica. Codi Penal a seques. I des d¡¯avui, tamb¨¦ per a la seva m¨¤ dreta, Francesc Homs. S¡¯ha deixat clar quina ¨¦s, al cap i a la fi, la veritable relaci¨® de forces. Qui mana i qui s¡¯asseu al banc dels acusats. L¡¯ordre ha estat restablert, fins i tot en el cas que hi hagu¨¦s absoluci¨®, perqu¨¨ la part acusada no ha q¨¹estionat la legitimitat del judici. Els humiliats d¡¯ahir senten que es cauteritza la seva ferida. La jerarquia ha estat restablerta.

Tot aix¨° ¨¦s part important en els judicis d¡¯Artur Mas i Francesc Homs. Per¨° no ho ¨¦s tot, ¨¦s clar. Hi ha tamb¨¦ un debat jur¨ªdic, que t¨¦ la seva cosa. S¨®n diverses pugnes pol¨ªtiques simult¨¤nies, a quina m¨¦s interessant. La principal es dirimeix entre el poder espanyol i el que queda del poder catal¨¤, que ¨¦s m¨¦s aviat poc: una carcassa institucional sense diners, amb compet¨¨ncies retallades i mediatitzades, i la Hisenda intervinguda. Corre el risc de quedar en res. El suport al carrer mobilitzat pels acusats ni tan sols fa pessigolles a l¡¯adversari.

Al mateix temps hi ha un altra pugna, menys evident, entre el Govern del PP i el sistema judicial, al qual aquell utilitza perqu¨¨ aquest li resolgui el problema pol¨ªtic que el mateix PP va crear estant a l¡¯oposici¨®. M¨¦s enll¨¤ del que sigui o no delicte de desobedi¨¨ncia, est¨¤ passant amb l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia el que va passar amb el Tribunal Constitucional entre el 2006 i el 2010 arran de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia? En qualsevol cas no ¨¦s un assumpte relatiu nom¨¦s a Catalunya. Aquella vegada el pacte constitucional va saltar enlaire i ara el que es dirimeix ¨¦s la disjuntiva entre una manera de governar basada en la negociaci¨® o en l¡¯autoritarisme.

En altres etapes hist¨°riques, el que passa amb Mas, Homs i els seus col¡¤laboradors hauria estat insuportable per al cos social que representen. Per¨° la ciutadania viu temps d¡¯estupefacci¨® i es resisteix a les respostes irades. En pocs anys ha contemplat successos antany inimaginables, inconcebibles, fant¨¤stics. L¡¯expresident Jordi Pujol, descobert com un evasor d¡¯impostos. L¡¯exvicepresident Rodrigo Rato, perseguit i condemnat com un lladre.

Un expresident de Balears, a la pres¨® per corrupci¨®. Familiars del Rei, ca?ats fent negocis il¡¤legals. Dos expresidents d¡¯Andalusia, a judici. Sent¨¨ncies judicials a Val¨¨ncia descriuen el PP com una organitzaci¨® per a professionals del delicte de coll blanc i corbata. La ciutadania ha llegit la fotoc¨°pia de la llarga llista d¡¯alts dirigents del PP que cobraven part del seu sou en negre, i entre els noms hi figurava el de l¡¯actual president del Govern. I els beneficiaris pol¨ªtics de tants excessos, guanyant les eleccions. Temps dif¨ªcils d¡¯entendre.

Fins quan? El PP i els seus governs successius semblen conven?uts que poden fer el que vulguin a Catalunya, un pa¨ªs en el qual aquesta franja de la dreta ha estat sempre minorit¨¤ria, perqu¨¨ creu que el moviment independentista ¨¦s un tigre de paper. ?s a dir, creu que a l¡¯hora de la veritat no ser¨¤ capa? de for?ar una ruptura que implicaria la voladura del r¨¨gim pol¨ªtic. Al cap i a la fi, ¨¦s un moviment dirigit per les classes mitjanes i per un partit d¡¯ordre, tantes vegades aliat i soci del mateix PP en un passat gens lluny¨¤.

L¡¯¨²nica cosa que no se sap ¨¦s si la humiliaci¨® permanent acabar¨¤ provocant a Catalunya una reacci¨® proporcional, fins on engrandir¨¤ la fallida que va advertir Jos¨¦ Montilla fa una d¨¨cada. El risc ¨¦s cada dia m¨¦s gran.