La ratafia al poder

Va anar a passar un cap de setmana al poble d'uns amics i va coincidir amb una festa de la ratafia, una beguda alcoh¨°lica tradicional que s'elabora majorit¨¤riament a l'anomenada Catalunya Vella a partir de la maceraci¨® d'unes herbes b¨¤siques i una infinitat m¨¦s (poden arribar al mig centenar), cada localitat amb les seves. ¡°Aqu¨ª em va saltar l'espurna: contra la modernitat, la ratafia¡±, recorda Sergi Pons Codina (mentre s'aboca un gener¨®s segon got de l'hist¨°ric licor), com l'espurna de Dies de ratafia, la seva segona novel¡¤la despr¨¦s de l'elogiada Mars del Carib (2014; totes dues a?Edicions de 1984).

Si la premissa ¨¦s que ¡°la ratafia ¨¦s el m¨¦s proper a destil¡¤lar la terra¡±, Pons Codina (Barcelona, 1979) est¨¦n la met¨¤fora a la societat actual: ¡°La ratafia funciona com a resist¨¨ncia a la modernitat que ens est¨¤ idiotitzant, fent perdre la nostra identitat, gentrificant¡­; ¨¦s l'aiguardent per antonom¨¤sia de Catalunya i cadasc¨² se la pot fer a casa seva i aix¨°, com a contrast, m'agrada en aquests temps de gent sense feina, futur o esperances¡±, diu l'autor. ¡°El llibre ¨¦s un retrat demolidor del moment i de tota una generaci¨®, per¨° a partir d'una comicitat que fa de telonera de la trag¨¨dia que s'apropa, preludia el caos que ens espera, encara que s'hi entreveu un raig de llum d'esperan?a basat en l'impuls creador d'una generaci¨® que, malgrat tot, no ha perdut aix¨°¡±, puntualitza l'editor Josep Cots.

Morell, protagonista juntament amb el seu particular deixeble Quintana, es dedica a fer ratafia clandestinament a Barcelona, robant plantes dels parcs p¨²blics, dels balcons o de la muntanya de Montju?c. L'activitat es complementa, a m¨¦s de la ingesta del licor, amb una tasca obsessiva per enviar, com a cartes al director, reflexions amb un punt surrealista, que el portaran a col¡¤laborar de manera estable amb un diari. La desafecci¨® per la situaci¨® pol¨ªtica i social i certa conducta nihilista que destil¡¤laven els protagonistes de Mars del Carib segueix latent aqu¨ª. ¡°Reflecteixo una generaci¨® que t¨¦ entre 30 i 45 anys, especialment castigada per una crisi no nom¨¦s econ¨°mica: abans sabies fins i tot contra qui havies de lluitar, qui era el teu enemic: ara, ni aix¨°; ¨¦s una generaci¨® m¨¦s informada, per¨° no sap res; la que havia de tenir m¨¦s oportunitats i, en realitat, ni les veu, i la que ho tenia tot i, en el fons, no t¨¦ res; per¨° els que venen al darrere ho tindran pitjor¡±, sentencia l'escriptor. ¡°No hi ha afany moralitzador en l'obra, soc m¨¦s descriptiu que anal¨ªtic, faig retalls de vida¡±, assegura.

Els lectors de Pons Codina reconeixeran, primer, un escenari, el d'un Sant Andreu del qual l'autor, establert a Parets del Vall¨¨s, on regenta un negoci de tatuatges (pr¨¤ctica que promociona almenys amb un al bra? dret), no es vol moure ¡°per raons emocionals i perqu¨¨ es resisteix a ser la Barcelona sepultada pel turisme massiu, les sucursals i les marques; la ciutat est¨¤ patint una p¨¨rdua d'identitat absoluta¡±. Tamb¨¦, encara que menys, el bar com a ¨¤gora, que veu com ¡°un espai de redempci¨®, un lloc de felicitat¡±, i un llenguatge directe: ¡°Jo no escric normativament b¨¦, els meus textos tenen castellanismes i construccions gramaticals que grinyolen, per¨° s¨ª que crec que reflecteixo el llenguatge del carrer¡±.

Assumides aquestes similituds, Pons Codina sembla que es vol desmarcar de Mars del Carib, una primera novel¡¤la que ha arribat als 2.000 exemplars, en bona part per ¡°haver reflectit gent sense carrera universit¨¤ria, d'origen modest, que no han estat retratats en cap altre lloc¡±. Aix¨ª, continua, "tenia gaireb¨¦ un centenar de folis, per¨° em vaig veure escrivint una segona part de Mars¡­, de nou una cosa molt autobiogr¨¤fica sortit molt torrencialment; i ho vaig descartar: escric per convicci¨® i si ja ens fem trampes amb aix¨°, amb la mis¨¨ria de diners que movem¡­ Aqu¨ª he fet una ficci¨® total, tot i que es mant¨¦ una veritat emocional: el protagonista ¨¦s un alter ego que diu tot el que jo penso¡±. Entre aix¨° que pensa, hi ha una cr¨ªtica als mitjans de comunicaci¨®, que creen m¨¦s opini¨® que no pas informaci¨® ¡°potser perqu¨¨ no tenen una altra sortida amb les xarxes socials; el meu protagonista s'inventa les not¨ªcies, per¨° als caps no els importa perqu¨¨ busquen les seves opinions particulars, influ?des per les preguntes, absurdes per¨° b¨¤siques, del seu amic Quintana¡±.

Dies de ratafia ¨¦s, tamb¨¦ en l'¨¤mbit formal, d'una banda, ¡°menys intu?tiva, m¨¦s narrativa: he estudiat estructures de gui¨® i de narraci¨®¡±, i tamb¨¦ ¡°menys dura o brusca, tot i que segueix sent forta emocionalment¡±, mant¨¦ Pons Codina. La ironia del seu model Pere Calders segueix aqu¨ª, ¨¦s clar, per¨° hi s¨®n molt menys els anteriorment venerats Charles Bukowski o la Beat Generation: ¡°Els he rellegit ara i em sento una mica m¨¦s allunyat d'ells que fa un temps¡±. Es mant¨¦, aix¨° s¨ª, un John Fante (¡°Aquest sempre ser¨¤ aqu¨ª¡±), que l'ha portat, diu, a Louis-Ferdinand C¨¦line o a un Knut Hamsun. ¡°Em passa com a Jordi Cuss¨¤, per mi un superescriptor infravalorat: jo era un gamberro, un hooligan, que va fer una vegada d'escriptor; ara soc un escriptor que va ser gamberro o hooligan¡­ M'he suavitzat, per¨° vull seguir donant cops¡±. I tot seguit, glop de ratafia.