Elegia sotragada pel combat

Malgrat el t¨ªtol, El bar de l¡¯AVE, la cantina del tren surt molt poc i molt al final en aquesta obra, perqu¨¨ ¨¦s una novel¡¤la sobre l¡¯esllavissament dels temps i el pes de la mem¨°ria. L¡¯AVE i el seu bar i la colla de galifardeus que l¡¯ocupen al final s¨®n l¡¯anunci de l¡¯estroncament simb¨°lic d¡¯un m¨®n de fam¨ªlies de poder que trontolla i canvia i que acabar¨¤ desapareixent davant dels ulls d¡¯un observador perspica?, i responsable d¡¯una novel¡¤la morosa, primmirada, intel¡¤ligent i poderosament eleg¨ªaca: el seu tema ¨¦s El m¨®n d¡¯ahir, per dir-ho com Stefan Zweig (i amb el mateix t¨ªtol que han posat Toni Soler i Manel Lucas a l¡¯espectacular i acurad¨ªssima nova revista ¡°d¡¯hist¨°ria d¡¯autor¡±, com l¡¯anomenen). No t¨¦ gaireb¨¦ res per afalagar el gust m¨¦s previsible, per¨° en t¨¦ molt per excitar el lector m¨¦s literari.

El bar de l'AVE

Valent¨ª Puig

Proa

307 p¨¤g.

18,50 euros

Ja entenc que els tiratges i les vendes de V¨ªctor Amela o Arturo P¨¦rez Reverte o Carlos Ruiz Zaf¨®n fan ballar el cap. El mercat ha viscut sempre de novel¡¤les sense prosa i de recursos tous: ¨¦s molt bo que existeixin aquests novel¡¤listes perqu¨¨ sense ells el sistema s¡¯ensorraria. Fins i tot, c¨ªnicament, diria que s¨®n la benedicci¨® celestial que permet d¡¯existir a novel¡¤listes amb d¡¯altres costums literaris. Deplorar-los ¨¦s badar o equivocar directament el tret, immersos c¨¤ndidament en la fantasia que hi va haver un temps en qu¨¨ els lectors no es movien de Marcel Proust o ho feien per marxar corrent cap a Franz Kafka, i quan ja se sentien saturats d¡¯humor metaf¨ªsic, passaven per William Faulkner per embolicar la troca i fins i tot s¡¯extasiaven amb la prosa ir¨°nica de Josep Pla o la luxuriosa de Josep Maria de Sagarra. Mai ha estat veritat aquest retrat il¡¤l¨²s, tampoc en una petita literatura propensa al narcisisme com la catalana.

Valent¨ª Puig (Palma, 1949) fa anys que conrea coses que no s¨®n exactament comercials, malgrat que faci tamb¨¦ novel¡¤les. Per¨° on ¨¦s millor, em sembla a mi, ¨¦s en la prosa de l¡¯assaig, com a L¡¯home de l¡¯abric (sobre Pla) o en el dietari moral (i no moralitzant): a Bosc endins, a Mat¨¨ria obscura, a Rates al jard¨ª i en un grapat de bons poemes. Compr¨¨n l¡¯ofici com una exploraci¨® de sensacions i sensibilitats fora de joc, cultes i marginals alhora. El serm¨® que acabo de clavar al primer par¨¤graf est¨¤ directament relacionat amb aquesta novel¡¤la, perqu¨¨ s¡¯esfor?a a subministrar la dosi de carnassa que sovint demana l¡¯¨¨xit comercial, per¨° per fortuna ho fa sense convicci¨®. L¡¯aut¨¨ntica finalitat de la seva prosa ¨¦s l¡¯observaci¨® de personatges i intimitats malmeses ¡ªde professors, de dones solit¨¤ries, de germans gelosos¡ª, incloses les trampes disfressades o la seguretat d¡¯haver viscut un m¨®n mort.

L¡¯ham argumental, no obstant aix¨°, t¨¦ algun reflex pertorbador, en particular pel paper d¡¯un personatge amb resson¨¤ncies alarmants en la realitat (Pipo Artiach), tan a prop del nom i de la feina d¡¯un periodista de la Catalunya actual. El paral¡¤lelisme ¨¦s intencionat, i el perfil del corrupte sist¨¨mic i amoral deixa amb el cor susp¨¨s i l¡¯angoixa a flor de pell, si ¨¦s veritat que ¡°per als cronistes de la inf¨¤mia barcelonina, Pipo Artiach tenia el r¨¨cord d¡¯immersi¨® en la fossa s¨¨ptica¡±, amb sobres i suborns d¡¯una premsa d¨°cil i fins i tot militant de les causes definitives.

Aquest ¨¦s el Puig de la brega pol¨ªtica i els contactes confidencials, per¨° no ¨¦s aquest ni el cor ni l¡¯est¨®mac de la novel¡¤la. L¡¯elegia arriba sotragada per moltes bandes, per¨° la novel¡¤la ¨¦s l¡¯exploraci¨® memoriosa, efusiva i delicad¨ªssima del passat i el m¨®n esva?t de velles fam¨ªlies i d¡¯una Mallorca verge en mig de la tempesta, de la merda i els safareigs, els xantatges i els fons reservats, l¡¯austeritat primera i la malcrian?a criminal de la canalla d¡¯avui. El seu ¨¦s un m¨®n de prosa d¡¯idees, de malfian?a davant les aparences i d¡¯excel¡¤l¨¨ncia descriptiva: una llengua vibrant i molsuda, matisada i proustiana, delicad¨ªssima en l¡¯impressionisme de paisatge i alhora fluida com si el lector hagu¨¦s perdut l¡¯¨¤nsia de saber qu¨¨ passar¨¤ perqu¨¨ ni vol ni espera que passi res, fora de la pietat pel temps viscut i l¡¯estabornidora sensaci¨® que no res segueix inc¨°lume. ¡°Ens preguntem qu¨¨ en queda, d¡¯aquells estius¡±, comen?a una seq¨¹¨¨ncia, i un foli despr¨¦s acaba apel¡¤lant al ¡°guardi¨¤ dels guardians¡±: ¨¦s a la plana 265 i no diu res de la perip¨¨cia de les fam¨ªlies ni l¡¯ensorrament d¡¯una branca rica ni diu res dels negocis a Madrid. Per¨° ¨¦s l¡¯alta literatura que destil¡¤la un llibre meditatiu i d¡¯enyorances sense estrid¨¨ncies ni sobreactuaci¨® nost¨¤lgica: elegia, per¨° elegia sotragada pel combat.