?nsia de mossegar

Ho diu un dels protagonistes, Sebasti¨¤, un ¨¤ngel exterminador que exerceix un poder de fascinaci¨® sobre les persones que s¡¯hi relacionen, l¡¯agent provocador dels drames malsans que es narren a Eren ells, primera novel¡¤la del poeta Carles Rebassa (Palma, 1977), premi Pin i Soler 2016 i darrer Ciutat de Barcelona: ¡°All¨¤ calia tenir car¨¤cter, imaginaci¨®, ser dolent, ser bo, lluir, sobreviure, ser gran¡±. Es refereix al per¨ªode viscut en un centre de menors, per¨° ¨¦s una conducta v¨¤lida tamb¨¦ per cursar el batxillerat en un institut p¨²blic i aconseguir el domini de les meravelles mec¨¤niques i cruels que s¡¯hi practiquen. Com els nois tuberculosos que Blai Bonet hostatja al sanatori d¡¯El mar, els adolescents d¡¯Eren ells van igualment a la deriva, se situen en unes ¨°rbites particulars d¡¯ensorrament vital, i nom¨¦s es tenen els uns als altres: cadasc¨² calibra els moviments de l¡¯amistat o de l¡¯enveja que rep, i imagina els passos, ambicions i ren¨²ncies que han anat construint la gent que l¡¯envolta. Rebassa crea un m¨®n hipn¨°tic de maldat que obeeix les seves pr¨°pies lleis, governades per una obsessi¨® sexual descrita amb tanta incandesc¨¨ncia i amb una cruesa tan innocent que s¡¯acaba convertint en un dels triomfs m¨¦s rotunds de la novel¡¤la. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯homosexualitat i de les perip¨¨cies corporals i mentals dels protagonistes, arreu hi batega l¡¯atracci¨® de l¡¯impuls criminal, l¡¯afany de trair i alguna cosa com la nost¨¤lgia de la mort, perqu¨¨ la mort ¨¦s el que descobreixen els adolescents desbocats d¡¯Eren ells.

'Eren ells'

Carles Rebassa

Angle

288 p¨¤g.

17,90 euros

Un dels personatges ¡°se sent com si fos dins els fotogrames d¡¯un d¡¯aquests films europeus i entranyables que no parlen concretament de la vida d¡¯alg¨², sin¨® de la vida com a suma de moltes de vides¡±, i aquesta ¨¦s la impressi¨® primera del lector quan s¡¯endinsa en l¡¯estructura polif¨°nica del text (a vegades no tan complexa com confusa) i va constatant que no es troba davant de cap novel¡¤la de formaci¨®, sin¨® enmig d¡¯un pou ple de desassossecs i de perills que no admeten ni un sol judici moral. Cap dels protagonistes deu haver llegit Jean Genet (¨¦s evident que Rebassa s¨ª), per¨° tots podrien apropiar-se d¡¯una de les frases fonamentals de Miracle de la Rosa perqu¨¨ no n¡¯hi cap que no personalitzi la idea que ¡°un pet¨® ¨¦s la forma de la primitiva ¨¤nsia de mossegar, incl¨²s de devorar¡±. La trama ¨¦s senzilla: la pres¨¨ncia de Sebasti¨¤ a l¡¯institut desencadena un combat on tothom s¡¯esfor?a per ser botx¨ª en comptes de v¨ªctima. Per¨° Rebassa sap que una novel¡¤la es construeix amb frases i, com si m¨¦s que dir el que els adolescents veuen, cant¨¦s el que somien, edifica soledats, destruccions i misteris des d¡¯un pla purament verbal que delectar¨¤ els lectors que creguin en la voluntat d¡¯estil. Com passa tamb¨¦ a les novel¡¤les de Bonet, tot ¨¦s trivialment quotidi¨¤: hi ha rutines en els descampats, hores buides al bar, moments de tedi amb la fam¨ªlia, baralles, especulacions existencials sobre el ritme del desig, per¨° tot s¡¯il¡¤lumina luxuriosament i el lector es troba mirant les coses de cada dia des d¡¯una altra banda gr¨¤cies a una prosa exaltada que sacseja la realitat; i no es pot evitar tenir la certesa que cada p¨¤gina d¡¯Eren ells est¨¤ escrita amb ferocitat i lirisme, com si fos un acte de risc, amb una tensi¨® extrema per revelar amb exactitud el poder de la for?a interior dels personatges: no ¨¦s gens d¡¯estranyar que el director de l¡¯institut, durant l¡¯interrogatori que fa la policia a un dels alumnes, hagi de sortir a prendre l¡¯aire per no seguir escoltant el que explica.

Capbussar-se dins d¡¯Eren ells neutralitzar¨¤ el des¨¤nim dels lectors que dubten de l¡¯exist¨¨ncia de novel¡¤les de qualitat, entusiasmar¨¤ els que creuen que la literatura ha de torbar i, a pesar de la brutalitat i de l¡¯atmosfera nociva on habiten aquestes ¨¤nimes inclements i adolorides, ¨¦s molt possible que s¡¯arribi al final de la novel¡¤la amb un somriure feli? per haver-se enfrontat a la contund¨¨ncia de l¡¯escriptura de Rebassa.