Oh happy cors

Un dissabte a la nit de 2013, m¨¦s de mig mili¨® de catalans van seguir emocionats davant el televisor la final del concurs musical de TV3 Oh Happy Day. El programa va liderar l¡¯audi¨¨ncia amb 558.000 espectadors. La gent va seguir la vict¨°ria del cor DeuDeVeu i la derrota dels ritmes de g¨°spel entonats pels Messengers. L¡¯¨¨xit del programa ¨¦s la part m¨¦s visible d¡¯un iceberg, el del moviment coral, que mou milers de persones a Catalunya. Tot i el desembarcament de la tecnologia i dels canvis socials, l¡¯afici¨® ¨¦s mant¨¦ imbatible des del 1850. A m¨¦s, la finestra dedicada al cant coral a TV3, en una franja de m¨¤xima audi¨¨ncia, ha atorgat de nou una gran fama al cant en comunitat.

Nom¨¦s reunint els n¨²meros oficials es demostra que Catalunya t¨¦ disseminat al llarg de les seves comarques un veritable ex¨¨rcit de cantaires: la Federaci¨® Catalana d¡¯Entitats Corals aplega 520 agrupacions i 30.000 cantaires, i el Moviment Coral Catal¨¤ representa m¨¦s de 700 entitats corals i un seguit de m¨¦s de 30.000 persones. Sumen 60.000 cantaires!

L¡¯h¨¤bit s¡¯exemplifica els dijous i els dissabtes a l¡¯escola Barcelona Gospel Messengers. Una setantena d¡¯alumnes de totes les edats s¡¯hi congreguen per assajar. Pares i fills fan cursos intensius i tallers. Ara cada integrant dels Messengers tamb¨¦ dirigeix algun altre cor. ¡°Portem una vintena d¡¯agrupacions¡±, explica el director del projecte, Ramon Escal¨¦. Per¨° aquestes corals no estan integrades a cap federaci¨®.

Per aix¨° es calcula que, a banda de les persones federades, un bon grapat de milers de catalans m¨¦s pertanyen a nuclis musicals. Per tal de posar ordre, Josep Cruells, president de la Federaci¨® de Cors de Clav¨¦ (120 entitats corals i 5.000 cantaires integrats al Moviment Coral Catal¨¤), anuncia que estan redactant un llibre blanc sobre el sector. Tot aquest univers comporta l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un moviment coral m¨¦s ric que mai a Catalunya, corrobora Xos¨¦ Avi?oa, catedr¨¤tic del Departament d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art de la Universitat de Barcelona. Aquest estiu, de fet, se celebrar¨¤ aqu¨ª l¡¯onzena edici¨® del Simposi Mundial de M¨²sica Coral.

Afici¨® de moda

Els alumnes d¡¯Escal¨¦ poden participar en una sessi¨® de cor de g¨°spel pagant 10 euros (nens d¡¯11 a 17 anys), i 11,40 euros els adults. ¡°La teoria diu que no hi ha cap requisit per participar-hi. S¡¯ha de tenir ganes de fer-ho. Per¨°, ¨¦s clar, despr¨¦s hi ha d¡¯haver un m¨ªnim de sentit del ritme i de l¡¯afinaci¨®¡±, indica el professor sobre aquest estil de m¨²sica. El cor Messengers, format per 20 persones, es finan?a a trav¨¦s de concerts. Han actuat al Palau de la M¨²sica, a la Sala Oval del MNAC i al Teatre Grec de Montju?c. ¡°Ja tenim tres discs enregistrats¡±, diu Escal¨¦. Omplen les sales on actuen i tiren per terra l¡¯opini¨® que les corals s¨®n agrupacions encarcarades i pr¨°pies del passat.

A TV3 el projecte d¡¯Oh Happy Day va arribar a trav¨¦s d¡¯una productora quan M¨°nica Terribas liderava la televisi¨® p¨²blica catalana. ¡°Va estar un temps als calaixos, fins fa quatre anys. Tamb¨¦ s¡¯havia fet dues temporades al canal Euskal Telebista¡±, recorda Marc Mateu, un dels directors del programa. Des d¡¯un inici l¡¯espai em¨¨s el cap de setmana va comen?ar a visualitzar la feina del treball en equip que es fa dins de les corals i l¡¯enorme teixit en aquest ¨¤mbit existent a Catalunya. A la primera edici¨® es van presentar 200 formacions.

¡°Es postulaven cors de 60 persones i per una q¨¹esti¨® d¡¯espai a l¡¯escenari nom¨¦s podien cantar 20. Llavors ells havien de fer una tria. A m¨¦s, per als cors el programa comporta una feina molt intensa durant 11 setmanes, un esfor? molt gran que els aficionats no acostumen a fer. Coincidir per assajar quan fas feina i tens criatures ¨¦s molt dif¨ªcil¡±, indica el director d¡¯Oh Happy Day. El 2015, el programa va entrar en un moment d¡¯inflexi¨®. ¡°Les corals grans que havien volgut cantar a la televisi¨® ja s¡¯havien presentat al programa. El 2015 va guanyar un quartet¡±, rememora Mateu. Per aix¨°, van decidir restringir a partir d¡¯aquesta quarta temporada que ara s¡¯emet la participaci¨® a grups de fins a set o vuit membres. ¡°L¡¯espectador encara t¨¦ la imatge que som un programa de corals. Per¨° no hem rebut cap queixa¡±, confessa el director d¡¯Oh Happy Day.

Eina d¡¯integraci¨® social

Els beneficis de reunir-se per entonar una partitura s¨®n obvis, a nivell social, educatiu i de salut. ¡°Les corals s¨®n llocs de trobada de gent molt diversa. Amb la crisi, la gent ha tornat a les corals. Si als anys seixanta van ser un bon instrument d¡¯integraci¨®, ara tamb¨¦. Per exemple, ho s¨®n per als nouvinguts sud-americans, que no tenen necessitat d¡¯integrar-se tant en la llengua com s¨ª en la cultura. Es pot cantar a qualsevol edat. Per als nens ¨¦s una activitat que fomenta el col¡¤lectivisme, i per a la gent gran, la vida social. Nom¨¦s a Barcelona tenim 150 corals¡±, afirma Montserrat Cadevall, presidenta de la Federaci¨® d¡¯Entitats Corals. Ella mateixa ¨¦s cantaire. Treballa com a economista i en el seu temps lliure assaja melodies. Ho fa des de ben petita. Els ¨²ltims 53 anys de la seva vida han implicat pert¨¤nyer a una coral. ¡°Em vaig apuntar amb una companya de classe i he continuat tota la vida, ara a l¡¯Agrupaci¨® Coral Matadepera. Pots arribar a trobar tres generacions de la mateixa fam¨ªlia en un grup¡±, exposa Cadevall.

De corals, com d¡¯estils de m¨²sica, n¡¯hi ha de tot tipus. Comen?ant per les m¨¦s amateurs, on els integrants no necess¨¤riament tenen coneixements de solfeig, com pot ser la coral de mares d¡¯un col¡¤legi. Al gros de les agrupacions aficionades, de fet, el retrat robot del cantaire actual correspon al perfil d¡¯una dona d¡¯uns 40 anys, indica la presidenta de la Federaci¨® d¡¯Entitats Corals. Una aficionada com, per exemple, Maria ?ngels Catal¨¤. T¨¦ 43 anys, tres fills, ¨¦s advocada i canta de soprano al Cor de Mares de l¡¯Escola Aven?. ¡°De petita anava a un col¡¤legi religi¨®s, estava apuntada al cor del centre. Fa quatre anys vaig tornar a reprendre l¡¯afici¨®, primer fent g¨°spel amb amigues. Com quan fas esport, cantant deixes de banda la rutina, t¡¯anima i pots expressar-te¡±, argumenta Catal¨¤. S¨®n 15 dones (¡°no hi ha pares apuntats, no entenc per qu¨¨¡±, diu Catal¨¤), i assagen els dijous temes ben diversos, des de m¨²sica catalana a havaneres, passant per m¨²sica mexicana. Ara preparen un intercanvi a Rotterdam. ¡°Jo no tinc formaci¨® musical, miro la partitura per seguir la lletra, hi ha companyes que s¨ª que en tenen¡±, al¡¤lega Catal¨¤.

Als Cors de Clav¨¦, que recorden el llegat del fundador del moviment coral a Catalunya, Josep Anselm Clav¨¦, els homes tenen una quota del 40%. ¡°Ens interessa que es comprometin m¨¦s. Si no fos per les dones ja no existir¨ªem. La mitjana d¡¯edat s¨®n 60 anys. Jo en tinc 63 i soc dels joves. Hi ha cantaires de 90 primaveres¡±, constata Cruells.

El mosaic del cant a Catalunya ¨¦s for?a ampli. A l¡¯altra banda de l¡¯iceberg del fenomen es troben les entitats m¨¦s exigents, de llarga tradici¨® i capacitades per interpretar un repertori cl¨¤ssic, com ¨¦s el cas del Cor Vivaldi, el Cor Madrigal, l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, la Coral C¨¤rmina, la Coral Sant Jordi, el Cor de Cambra de la Diputaci¨® de Girona, la Polif¨°nica de Puig-reig, la Lieder Camera o les agrupacions que formen la Societat Coral Amics de la Uni¨® de Granollers. Des del primer a l¡¯¨²ltim estadi, les difer¨¨ncies en la manera de treballar, la preparaci¨® dels cantaires i el repertori s¨®n abismals. El trau es remunta al segle XIX.

El llegat claveri¨¤

La data ¨¦s clara: el moviment coral a Catalunya va comen?ar el 1850 amb els cors engegats per Clav¨¦, que va morir el 1874. ¡°Clav¨¦ va fundar el primer cor, La Fraternitat, amb una utilitat social: volia que els treballadors no es dediquessin ¨²nicament a treballar i despr¨¦s a passar el temps a la taverna. Aix¨° no s¡¯ho va inventar ben b¨¦ Clav¨¦ perqu¨¨, emmarcats en els ideals i objectius del socialisme ut¨°pic, existia en altres pa?sos¡±, fixa el catedr¨¤tic Avi?oa. Clav¨¦, segons la llegenda que ell mateix va contribuir a difondre, va tenir la idea de recuperar la classe treballadora a partir del cant en l¡¯¨¨poca que estava pres a la Ciutadella. Seguia la l¨ªnia de fil¨°sofs com Schiller i del pedagog Louis Bocquillon-Wilhem. Feien costellades, excursions, vida social en comunitat. Al principi els cors eren masculins. ¡°No hi havia cap poblaci¨® de Catalunya sense formaci¨® de Clav¨¦, era un moviment poderos¨ªssim¡±, afegeix el director de la Hist¨°ria de la m¨²sica catalana, valenciana i balear (Edicions 62). El 1895, la visita de la Capella Nacional Russa dirigida per Dmitri Slavianski d¡¯Agrenev va descobrir les possibilitats d¡¯un cor mixt, obert a veus femenines i infantils.

El 1887 el moviment claveri¨¤ s¡¯havia partit en dos. En paral¡¤lel, Amadeu Vives i Llu¨ªs Millet van fundar, el 1891, l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, la principal entitat coral de la hist¨°ria de Catalunya, amb la pretensi¨® de ¡°consolidar un grup coral que bas¨¦s la seva activitat en la formaci¨® musical dels seus membres¡±, escriu Avi?oa a El cant coral als segles XIX i XX. L¡¯Orfe¨® Catal¨¤ es decant¨¤ per un catalanisme conservador en conson¨¤ncia amb la Lliga.

¡°Hi ha dos corrents, el corrent que segueix Clav¨¦, que continua durant el segle XX obrerista, i el corrent engegat per l¡¯Orfe¨® i tants altres, que busquen un cant m¨¦s culte, amb repertoris dificil¨ªssims. No oblidem que el Palau de la M¨²sica es va construir com a sala d¡¯assaig de l¡¯Orfe¨®. Els cors de Clav¨¦ eren tan poderosos que, fins i tot, Franco els va admetre i potenciar¡±, recorda Avi?oa. ¡°La difer¨¨ncia entre ells s¡¯ha mantingut. Encara ara escoltant un concert es nota de seguida. A la banda de Clav¨¦ el seu pes ¨¦s social, formen part de les forces vives del poble, no s¨®n depurats quan canten. I, en canvi, despr¨¦s hi ha, per exemple, el Cor Vivaldi, que busca la perfecci¨® i assajar fins que els surt. Tots dos corrents tenen sentit¡±, clou el catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona.

Perseguint l¡¯excel¡¤l¨¨ncia

A l¡¯escola concertada Ipsi, al carrer Comte Borrell de Barcelona, cada migdia des del 1989 una quarantena d¡¯estudiants d¡¯entre 10 i 17 s¡¯ajunten a la sala d¡¯assaig sota les ordres d¡¯?scar Boada. S¨®n el Cor Vivaldi. Nom¨¦s hi ha un noi, el Xavi, que s¡¯integra a les veus de contralts. La resta s¨®n noies. Algunes s¨®n aspirants, ¡°reclutes¡±, es diuen entre elles, que segueixen la partitura atentament. Tots tenen sobrenoms (Peixet Alegre, Blancaneus...), entren a la sala de manera educada, es col¡¤loquen al seu lloc r¨¤pidament i assagen sense descans quatre repertoris anuals. Busquen aconseguir el m¨¤xim rendiment, participen en les temporades de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i del Gran Teatre del Liceu. ¡°Si juguessin al Bar?a, serien uns cracs. Tenim un luxe asi¨¤tic perqu¨¨, en general, el cant coral i la m¨²sica a les escoles estan sota m¨ªnims. No crec en el talent, crec en el treball diari¡±, diu Boada. La coral es finan?a a trav¨¦s de l¡¯escola, dels ingressos dels concerts i dels 15 euros mensuals de quota que paguen els integrants. Nom¨¦s cal assistir a un assaig per descobrir que els Vivaldi no nom¨¦s s¨®n una coral. ?s un projecte educatiu i de vida. ¡°Comporta treballar molt seriosament diferents autors i incorporar una s¨¨rie d¡¯h¨¤bits, de disciplina. Per a nosaltres aix¨° significa fer molta feina, i fer-la r¨¤pidament. Podem fer m¨²sica a molt alt nivell¡±, explica el director.

A l¡¯Ipsi, encarreguen composicions a mestres com Albert Guinovat i tenen l¡¯agenda plena. El Cor Vivaldi i l¡¯escola Ipsi s¨®n un oasi. ¡°Que no cobrem no significa que no siguem professionals¡±, reivindica Boada. En la mateixa l¨ªnia s¡¯expressa Pablo Larraz, sotsdirector del Cor de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤. ¡°Al m¨®n coral el nivell aficionat ¨¦s for?a elevat, i aix¨° ha suplert el buit professional¡±, opina Larraz. S¨®n cantaires com Albert P¨¤mies, de 36 anys. Fa de bar¨ªton a l¡¯Orfe¨®. ?s professor de piano i de cant. ¡°Tot ¨¦s sacrificat. Assagem els dimarts i els dijous a la nit¡±, relata P¨¤mies.

Sense coral p¨²blica

Amb tot, en el c¨°mput global, si en el nombre de corals les perspectives s¨®n excepcionals, no passa el mateix amb el nivell, opina Joaquim Garrigosa, director de L¡¯Auditori de Barcelona. ¡°Personalment, no estic molt satisfet. Podem fer una comparaci¨® esportiva: tenim una lliga de divisi¨® d¡¯honor on hi ha quatre o cinc cors. I, en aquests moments, a primera divisi¨®, els cors s¨®n cinc. Tots els altres es troben a categories inferiors. Fa 30 o 35 anys n¡¯hi havia m¨¦s a les categories superiors¡±, opina Garrigosa. ¡°No podem dir que estem b¨¦. Estem millor, perqu¨¨ abans el nivell era molt m¨¦s baix, per¨° ha disminu?t el nombre d¡¯integrants a la primera divisi¨®¡±, opina Garrigosa.

No hi ajuda el fet que a Catalunya nom¨¦s hi ha dos cors totalment professionals, ¨¦s a dir, amb cantants en n¨°mina. S¨®n el Cor de Cambra del Palau i, en un estadi oper¨ªstic, el Cor del Liceu. ¡°A nivell aficionat podem equiparar-nos a altres pa?sos, per¨° a nivell professional, no. Tots dos cors s¨®n de les poques sortides professionals que t¨¦ un cantant de cor a Catalunya. Cada vegada la formaci¨® musical ¨¦s m¨¦s alta i les proves m¨¦s exigents, aix¨° s¨ª¡±, exposa Javier P¨¦rez Senz, cr¨ªtic de m¨²sica, en la mateixa l¨ªnia que Garrigosa. Tamb¨¦ hi ha 20 o 25 persones que s¡¯ajunten per projectes, van rodant i cobren per participar en els muntatges.

El cas, per¨°, ¨¦s que Catalunya no t¨¦ cap coral p¨²blica. En canvi, s¨ª una orquestra, l¡¯OBC, amb seu a L¡¯Auditori. ¡°No hi ha diners i no s¡¯aposta per la cultura. Al final es tracta d¡¯una aposta nacional. Vas a Viena i al carrer est¨¤ ple de cartells amb els concerts que fan¡±, es queixa el subdirector de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤. Garrigosa ¨¦s partidari de crear una coral p¨²blica, per¨° amb un sistema de contractaci¨® idoni. De nou, utilitza una comparaci¨® esportiva per exemplificar-ho. ¡°Haur¨ªem d¡¯evitar un cor de funcionaris com el de Coro de Radiotelevisi¨®n Espa?ola, perqu¨¨ a partir d¡¯una determinada edat un cantaire no pot rendir tant i estan omplint in¨²tilment cadires als ministeris, com tamb¨¦ els exballarins del Ballet Nacional, que estan fent feina d¡¯oficinistes. Aix¨° no ¨¦s just ni per a ells ni per als qui paguen impostos¡±, refereix el director de L¡¯Auditori. ¡°En un equip de futbol no s¨¦ qui aguantaria als 50 anys com a davanter havent passat unes proves als 19. Amb el cant passa el mateix. Als pa?sos n¨°rdics, per exemple, els cantants passen oposicions cada tres anys, i es fan molt bons contractes¡±, afegeix Garrigosa.

El director de L¡¯Auditori, per¨°, ¨¦s optimista a llarg termini. Reivindica els directors joves que estan sorgint preparad¨ªssims de l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (Esmuc), les corals crescudes en conservatoris i les agrupacions femenines com Vox Alba. ¡°En cinc o sis anys hi haur¨¤ una revoluci¨®¡±, pronostica Garrigosa. El Cor de l¡¯Orfe¨®, per exemple, ha entrat recentment en una nova etapa dirigit per Simon Halsey, que encap?ala tamb¨¦ el Cor i l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Londres i els cors de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de la Ciutat de Birmingham. Des de 1993 Mireia Barrera dirigeix el Cor Madrigal. Barrera ha estat titular del Coro Nacional de Espa?a.

Pressupostos ajustats

Tota la realitat aficionada que envolta el sector influeix en la salut econ¨°mica de les corals, que fan mans i m¨¤nigues per aconseguir fons. La Generalitat dona subvencions a trav¨¦s del Departament de Cultura. En concret s¡¯han pressupostat ajuts entre 2014 i 2018 de quasi 600.000 euros.

La presidenta de la Federaci¨® Catalana d¡¯Entitats Corals diu que accedir al cr¨¨dit ¨¦s complicat. Tamb¨¦ fan tots els esfor?os en aquest sentit els Cors de Clav¨¦. ¡°El nostre pressupost ¨¦s de 90.000 euros. Tenim un 30% de subvencions. La resta prov¨¦ de quotes. Els mestres de les corals cobren. Hi ha corals que tenen un pressupost de 1.000 euros anuals. Algunes depenen de les estructures dels Ajuntaments¡±, avan?a Cruells. ¡°La crisi ha estat una gran oportunitat per a nosaltres. Abans les corals cantaven a missa i a la festa major. Ara els ajuntaments, com que no tenen diners, ens contracten m¨¦s¡±, revela Cruells.

Descobrir el talent

La majoria de nens del Cor Vivaldi, un cop acabat els seus estudis, s¡¯integren en altres agrupacions. En realitat, les corals s¨®n n¨ªnxols d¡¯aprenentatge on es pot descobrir el talent que omplir¨¤ teatres anys despr¨¦s. Ho corrobora el gran cantant Joan Pons. Ell va comen?ar a Ciutadella, a l¡¯escola dels Salesians, per passar despr¨¦s a la Capella Dav¨ªdica, lligada a la Catedral de Menorca. El 1970 van actuar a Barcelona. El va escoltar Diego Monjo, director d¡¯escena del Liceu, i li va proposar fer una audici¨®. Llavors el baix i despr¨¦s bar¨ªton no coneixia repertoris d¡¯¨°pera. Enton¨¤ La Tabernera del Puerto. Va ser aix¨ª com Pons, que havia deixat el col¡¤legi per treballar en una f¨¤brica de sabates, va ingressar al Cor del Liceu. ¡°Ho recordo molt¨ªssim. Tothom hauria de passar per aix¨°. Sempre, sempre, sempre he fet bandera d¡¯on vinc. En un cor t¡¯acostumes a cantar seguint la direcci¨® d¡¯un mestre, sense tapar els altres, demanant consells¡±, alli?ona conven?ut Pons. El cantant va matricular-se al conservatori, es va envoltar de bons professors, va estudiar idiomes. ¡°Si la formaci¨® no ¨¦s bona, la carrera es desmunta com un castell de cartes. N¡¯he vist molts, de casos aix¨ª. S¡¯ha d¡¯anar pas a pas¡±, indica Pons. El 1980 va enlluernar el m¨®n fent Falstaff a la Scala de Mil¨¤. Cada paper de Pons, a partir d¡¯aquell moment, forma part de la hist¨°ria de l¡¯¨°pera. El ciutadellenc, retirat de primera l¨ªnia des del 2012, rep estudiants, continua lligat al cant, ¡°¨¦s la meva vida¡±, diu, a trav¨¦s de projectes ben¨¨fics o altruistes, entre d¡¯altres amb corals com la Capella Dav¨ªdica.

Cruells, en canvi, no ha cantat mai. Va comen?ar a la Societat Coral Obrera Gl¨°ria Sentmenatenca muntant escenaris, col¡¤locant els llums, enregistrant els concerts. Tampoc ha cobrat, diu, per cap d¡¯aquestes feines. Com ell, des de les posicions m¨¦s diverses, milers de persones dediquen el seu temps lliure a promoure el cant. Les realitats s¨®n infinitament diferents, per¨° des de dalt de la pir¨¤mide fins a baix tots els entrevistats, de Pons fins a l¡¯aficionada Maria ?ngels Catal¨¤, repeteixen un manament com¨²: qui prova el cant, ja no el deixa mai.