Trump fa una crida a retornar la grandesa als EUA amb un discurs contra la immigraci¨®

Trump va ser m¨¦s president que mai. Amb americana blava i gest sec, va triar la solemnitat de la seva primera intervenci¨® davant del Congr¨¦s per mirar m¨¦s enll¨¤ del Capitoli i adre?ar-se a una naci¨® fracturada. Un pa¨ªs dividit per un president que en nom¨¦s 40 dies ha tombat tots els patrons i ha posat en la incertesa el futur de la naci¨® m¨¦s poderosa del m¨®n.

¡°Som un sol poble, amb un ¨²nic dest¨ª. Tots tenim la mateixa sang i saludem la mateixa bandera. El temps del pensament a petita escala ha passat, hem de tenir la valentia de compartir els somnis que ens omplen el cor. Demano a tots els ciutadans que abracin la renovaci¨® de l'esperit americ¨¤. Demano que cregueu en nosaltres, que cregueu en el nostre futur i que cregueu una altra vegada en Am¨¨rica¡±, va concloure amb la bancada republicana dempeus i la sensaci¨® general que, entre els seus, havia guanyat la partida.

La seva intervenci¨® va ser una prova de foc. Amb una valoraci¨® en m¨ªnims hist¨°rics, Trump havia de recuperar la iniciativa i insuflar noves esperances als republicans. Per¨° tamb¨¦ havia de respondre a una naci¨® que esperava amb ansietat una explicaci¨® als desafiaments que ell mateix ha plantejat: el futur dels indocumentats, la fi de la cobertura sanit¨¤ria, la cursa nuclear, el terrorisme isl¨¤mic i les explosives relacions amb M¨¨xic, la Xina o l'Iran. Sota la c¨²pula del Capitoli bullien les grans preguntes sobre la pol¨ªtica m¨¦s propera i la m¨¦s llunyana. Trump ho sabia i durant una hora les va anar recollint una per una per arraconar-les, amb la mand¨ªbula tensa, per¨° sense perdre els nervis, en una cantonada del quadril¨¤ter.

No va decebre els seus. Tampoc va sorprendre els adversaris. Fidel a si mateix, va fer campanya de la divisi¨®, va distingir entre immigrants i treballadors, va prometre reduccions massives d'impostos per a la classe mitjana i va mostrar la seva desconfian?a en tot all¨° que no prioritzi l'inter¨¨s nord-americ¨¤.

Coneixedor del poder dels cops d'efecte, s'hi va prodigar al llarg del seu discurs. El m¨¦s gran va arribar amb la presentaci¨® de Carryn Owens, la v¨ªdua del primer soldat mort durant el seu mandat. La seva pres¨¨ncia amb Ivanka, la filla predilecta del president, va ser rebuda amb un hist¨°ric i sonor aplaudiment de la Cambra. Una ovaci¨® que va fer oblidar per un moment que el pare del soldat mort, un antic veter¨¤, s'havia negat a rebre Trump durant la recepci¨® de les restes mortals i l'havia criticat per ordenar ¡°sense motiu¡± l'atac en qu¨¨ va morir el seu fill. "Ryan va donar la seva vida pels seus amics, pel seu pa¨ªs i per la nostra llibertat, no l'oblidarem mai", va dir Trump en to solemne.

Va ser una vict¨°ria moment¨¤nia, efervescent, que va retornar la fe als seus. A un sector al qual el president no va parar de dirigir-se, i a qui va oferir el bo i millor del seu patriotisme econ¨°mic, aquest republicanisme nou que ell i el seu cap d'estrat¨¨gia, l'extremista Steve Bannon, volen elevar a ideologia nacional. ¡°Ens hem gastat bilions de d¨°lars fora, mentre la nostra infraestructura nacional s'esfondra. El primer president republic¨¤, Abraham Lincoln, ja va advertir que l'abandonament de les pol¨ªtiques proteccionistes produeix mis¨¨ria i ru?na entre el poble. I avui tenim 43 milions de pobres i 49 milions d'aturats¡±, va afirmar.

Davant d'aquest escenari, Trump va prometre una reconstrucci¨® nacional basada en una injecci¨® en infraestructures d'un bili¨® de d¨°lars. Un pla destinat a aconseguir la reactivaci¨® de l'economia i on, com sempre, va tornar a atiar l'odi contra els immigrants i instigar els pitjors instints de la seva base electoral, la massa blanca i obrera depauperada pel declivi industrial. ¡°Far¨¦ que tornin milions de llocs de treball. Protegir els nostres treballadors significa reformar el nostre sistema legal d'immigraci¨®. Cal canviar el sistema d'immigrants poc qualificats i adoptar-ne un de m¨¨rit¡±, va explicar. I dirigint-se als congressistes, va recordar la creaci¨® d'una oficina d'atenci¨® a les v¨ªctimes d'atacs d'immigrants indocumentats: "Qu¨¨ li dirien a una fam¨ªlia americana que perd la feina, els ingressos o un ¨¦sser estimat perqu¨¨ Am¨¨rica rebutja fer complir les seves lleis i defensar les seves fronteres?"

Conscient que per materialitzar els seus objectius necessita el suport del seu partit no va dubtar a obrir-los els bra?os. Les seves apel¡¤lacions als republicans van ser constants i les va combinar amb una crida a superar les difer¨¨ncies partidistes. Per al pla d'infraestructures, la fi de l'Obamacare i la reforma educativa va demanar el suport de totes dues formacions. Ho va fer adoptant una posici¨® arbitral. Buscant estar m¨¦s enll¨¤ de la baralla di¨¤ria. Mirant cap al futur i evitant entrar en el cos a cos.

Va repetir el gest amb la pol¨ªtica exterior. Cap dels pa?sos que acostuma a citar, l'Iran, la Xina o R¨²ssia, van apar¨¨ixer en el seu discurs. Ni tan sols hi va figurar M¨¨xic, tot i que va parlar del mur. Fins i tot va enaltir la col¡¤laboraci¨® amb els pa?sos musulmans en la lluita contra el terrorisme isl¨¤mic.

Durant 60 minuts, va ser m¨¦s contingut, per¨° no va deixar de ser Trump. Grandiloq¨¹ent i amb ¨ªnfules de visionari, va oferir un festival de si mateix. Possiblement va entusiasmar els seus votants. Molts, per primera vegada, el van veure com un president. En sortir del Capitoli, se'l veia satisfet.