Just¨ªcia narrativa

A mitjan anys 1960, dos joves b¨²lgars que van rebre sengles beques, Tzvetan Todorov i Julia Kristeva, van traslladar-se a Par¨ªs per estudiar-hi, entre altres, amb ?mile Benveniste ¡ªun dels ling¨¹istes m¨¦s genials del segle XX¡ª i Roland Barthes. Tant Todorov com Kristeva van difondre, primer a Fran?a i despr¨¦s pertot (menys a Alemanya i Anglaterra, que sempre han posse?t un criteri molt propi pel que fa a la cr¨ªtica liter¨¤ria) uns m¨¨todes d¡¯estudi de la literatura heretats de Saussure, dels formalistes russos (com Mikha?l Bakht¨ªn i Roman Jakobson), txecs (com Jan Mukarovsk?) i, remotament, d¡¯una ci¨¨ncia ja anunciada per Locke, anomenada per ell mateix ¡°semi¨°tica¡± o ci¨¨ncia dels signes.

Qui m¨¦s qui menys, tots els homes de lletres del Par¨ªs dels seixanta, setanta i vuitanta van quedar entusiasmats amb uns patrons de cr¨ªtica que, de fet, nom¨¦s calia ¡°aplicar¡± (horrorosa paraula) als textos que convingu¨¦s. Claude L¨¦vi-Strauss i Roman Jakobson, ells mateixos, van fer una lectura d¡¯Els gats, de Baudelaire que avui causa perplexitat, per¨° llavors fou motiu d¡¯admiraci¨® per part del gremi: un exercici absurd, in¨²til per entendre qu¨¨ volia dir Baudelaire.

Aix¨ª, Barthes es va convertir, malgrat la seva gran categoria intel¡¤lectual, en m¨¦s semi¨°leg que mai ¡ªindu?t per Kristeva, dona verament seductora¡ª, i la proliferaci¨® d¡¯estudiosos que van caure en aquesta moda van ser, a Fran?a, legi¨®. Deleuze, Guattari, Lyotard, Todorov per descomptat, Althusser, Derrida, Foucault i una llarga colla van quedar presoners del m¨¨tode estructuralista-semiol¨°gic ¡ªtamb¨¦ Llovet, ai las!, cap a aquells anys¡ª, van fundar una llarga s¨¨rie de revistes, van tenir el m¨¤xim poder a les ?ditions du Seuil ¡ªon es van publicar enormes disbarats, sempre de la m¨¤ del marit de Kristeva, el gran romancer Philippe Sollers¡ª, i la base ling¨¹¨ªstico-anal¨ªtica dels Estats Units, amb Paul de Man, Rorty, Searle i el mateix Jakobson al cap, van comen?ar a invitar els m¨¦s famosos pensadors francesos d¡¯aquesta tend¨¨ncia, sempre amb el benent¨¨s que les grans universitats nord-americanes ¡ªColumbia, a Nova York, tamb¨¦ NYU, o Cornell¡ª preferien, en aquells anys de revolta pol¨ªtica dels estudiants, un m¨¨tode formal abans que un m¨¨tode dial¨¨ctic en qu¨¨ es posessin en joc idees pol¨ªtiques. Pagaven molt b¨¦. Fran?a, cansada del m¨¨tode historicista i del positivisme filol¨°gic, va deixar que tots aquests passessin al davant, i els va distingir amb medalles. Va ser quasi nul l¡¯impacte del pensament d¡¯Alemanya ¡ªCurtius, Auerbach, Benjamin, Adorno, Jauss, Gumbrecht...¡ª, pa¨ªs amb el qual, a l¡¯encara postguerra, els francesos estaven m¨¦s aviat enemistats. En suma, durant anys, aquests citats i una llarga colla van empastifar Fran?a amb m¨¨todes est¨¨rils, neutres ideol¨°gicament, molt avantguardistes quan ja feia temps que Mallarm¨¦ i Lautr¨¦amont havien estat ben comentats, i empeltats, tamb¨¦ per obra de Kristeva, d¡¯una psicoan¨¤lisi que ella ha practicat seriosament ¡ªsempre he pensat que escolta amb gran paci¨¨ncia els seus clients per compensar el poc que l¡¯escolta el seu marit, que no para de xerrar¡ª, per¨° molts d¡¯altres a la manera ¡°silvestre¡±, com deia Freud.

Doncs b¨¦: Laurent Binet (1972), que ja va oferir una novel¡¤la molt interessant fa poc, HHhH, presenta ara, en pulcra traducci¨® castellana, La s¨¦ptima funci¨®n del lenguaje (Barcelona, Seix Barral, 2016), en qu¨¨ imagina una trama polic¨ªaca a l¡¯entorn de la mort misteriosa de Roland Barthes, el 1980, atropellat pel cotxe d¡¯una bugaderia: de fet, com jo vaig saber per Kristeva i per Vidal-Naquet, un su?cidi frustrat. Binet imagina que, despr¨¦s que Barthes i el candidat a la presid¨¨ncia de Fran?a, Fran?ois Mitterrand, dinessin junts el 25 de febrer de 1980, Sollers i Kristeva van assistir a l¡¯accident del primer, al costat del Coll¨¨ge de France, i li van robar un document que contenia una suposada ¡°setena funci¨® del llenguatge¡± descoberta per Jakobson (pura ficci¨®), que hauria perm¨¨s, com un talism¨¤ o com els beuratges de les novel¡¤les medievals ¡ªaqu¨ª entra Umberto Eco, un altre espavilat¡ª, que aquell que estigu¨¦s en possessi¨® del secret guanyaria en tota mena de discussions p¨²bliques ¡ª-com ara una entrevista cara a cara amb Giscard, a la televisi¨®, abans de les eleccions franceses¡ª i en la seducci¨® de qualsevol dona.

La novel¡¤la resultar¨¤ incomprensible per a tot lector com¨²; per¨° per a qualsevol que es dediqui a la cr¨ªtica liter¨¤ria ser¨¤ una alenada d¡¯aire fresc, sat¨ªrica, par¨°dica, fins i tot venjativa. No tots els que hi surten ¡ªres de roman ¨¤ clef¡ª, van formar part del moviment, per¨° els m¨¦s significats (i significants) queden ben retratats. Ara Fran?a ja ha fet les paus amb els alemanys, i ¨¦s d¡¯esperar que les noves tend¨¨ncies de la cr¨ªtica liter¨¤ria del pa¨ªs s¡¯assabentin de qu¨¨ vol dir llegir en profunditat i analitzar un llibre per veure no solament com diu les coses, sin¨® qu¨¨ diu, en quin context i al servei de quins lectors o quin poder. Diguem que Binet ha com¨¨s un acte de just¨ªcia narrativa i metodol¨°gica que els universitaris haurien d¡¯agrair. A m¨¦s, riuran qui-sap-lo.