Ser alguna cosa

Ara mateix, quan hi ha tanta gent benpensant que s¡¯escandaliza per l¡¯abund¨¤ncia universal de banderes, crid¨°ria patri¨°tica, cants i emblemes i esl¨°gans sovint excessius i extrems, cal conservar la serenitat i recordar que una cosa s¨®n, precisament, els excessos (que sempre atribu?m als altres, no als nostres¡­), i una altra cosa la condici¨® radicalment social i col¡¤lectiva d¡¯aquesta esp¨¨cie d¡¯Homo sapiens sapiens amb cervell tan complicat. Perqu¨¨ els grups humans de qualsevol tipus i grand¨¤ria (tribus, ciutats, nacions, pobles, pa?sos, societats, el que siga) no tenen una exist¨¨ncia material, org¨¤nica o f¨ªsica, del mateix tipus que un agregat mineral o cel¡¤lular. Ni s¨®n un objecte identificable com a tal, ni una suma definida d¡¯objectes. En tant que grups, nom¨¦s tenen exist¨¨ncia en la ment dels individus que els componen, en primer lloc, i en segon lloc en la ment de qui els observa i els reconeix com a tals. Perqu¨¨ el grup no existeix si no es reconeix: es pot recon¨¨ixer a trav¨¦s d¡¯un nom com¨², a trav¨¦s de la percepci¨® directa o indirecta d¡¯uns l¨ªmits territorials, associatius o de llinatge, a trav¨¦s d¡¯imatges comunes, de paraules i d¡¯idees o de s¨ªmbols, a trav¨¦s de la convicci¨® de posseir alguna singularitat i alguna difer¨¨ncia significativa.

Podr¨ªem continuar amb una llista, llarga o curta, de requisits o condicions d¡¯aquesta mena, per¨° no cal definir-ho amb m¨¦s detall: supose que la idea ¨¦s clara. La idea ¨¦s que el ser col¡¤lectiu i com¨², el ser alguna cosa com a grup singular i diferent, no consisteix en una realitat material i directa, sin¨® que ¨¦s una representaci¨®, un fet de consci¨¨ncia, de pensar-se i de dir-se. Perqu¨¨ una societat humana no ¨¦s una entitat org¨¤nica, a la manera d¡¯un cos compost de teixits i de membres, i d¡¯altra banda ¨¦s molt m¨¦s que un ramat, un estol d¡¯aus o una banda de simis. Una societat humana ¨¦s humana, i ¨¦s societat, en tant que ¨¦s mental, ¨¦s verbal i ¨¦s simb¨°lica.

La mediaci¨® simb¨°lica i verbal ¨¦s sempre necess¨¤ria, i molt m¨¦s quan es tracta de grups d¡¯una certa grand¨¤ria i complexitat, impossibles de percebre directament en els seus l¨ªmits i dimensions. Llavors, com que la percepci¨® no pot ser immediata i directa, nom¨¦s pot fer-se a trav¨¦s d¡¯emblemes, signes i s¨ªmbols que representen el grup com a tal. La mediaci¨®, doncs, es far¨¤ a trav¨¦s d¡¯un nom com¨² reconegut (¡°som atenesos¡±, ¡°som musulmans¡±, ¡°som catalans¡±), a trav¨¦s de la imatge o concepci¨® del territori, a trav¨¦s de dates o fets de la hist¨°ria m¨ªtica o real (una festa patri¨°tica, el dia de la independ¨¨ncia), a trav¨¦s de figures arquet¨ªpiques (l¡¯Oncle Sam, el coq gaulois, John Bull, el toro d¡¯Osborne), a trav¨¦s de llocs sagrats o hist¨°rics (Covadonga, Montserrat), a trav¨¦s de monuments o edificis (l¡¯Independence Hall de Filad¨¨lfia, el monestir de Batalha a Portugal, i si voleu la Torre Eiffel¡­ o el Micalet de Val¨¨ncia). A trav¨¦s de grans noms hist¨°rics, m¨ªtics o literaris: Jaume I, George Washington, el Cid o Don Quijote. O fins i tot a trav¨¦s d¡¯imatges o emblemes sagrats. Aix¨ª ¨¦s aquest m¨®n tan antip¨¤tic i, si no ens agrada, sempre ens queda la pr¨¤ctica del robinsonime pol¨ªtic. Robinsonisme de Robinson Crusoe, vull dir.