Hist¨°ria de les disputes de Barcelona

La hist¨°ria de les ciutats podria escriure's amb la relaci¨® de les controv¨¨rsies per les quals han passat. L'inventari de les querelles entaulades als seus f¨°rums intel¡¤lectuals ens ajudaria a comprendre l'atracci¨® que va exercir la ciutat. I coneixent el motiu d'aquelles discussions, i la personalitat dels polemistes, sabr¨ªem com han nascut les idees i en quins carrers i places s'ha elaborat la seva influ¨¨ncia.

A Estudios sobre la c¨¢bala en Catalu?a publicat per Alpha Decay, Moshe Idel descriu la Barcelona del segle XIII com l'escenari crucial d'una intensa vida cultural protagonitzada per franciscans, c¨¤tars i cabalistes. Imbu?ts en una indagaci¨® viva? i en els complexos processos d'adquirir, adaptar o rebutjar el coneixement que portaven a la ciutat. La sofisticaci¨® amb qu¨¨ interpretaven les inc¨°gnites de la teologia, la filosofia i la m¨ªstica van donar forma a una peculiar manera d'entendre les arts del pensament esot¨¨ric.

Moshe Idel, titular de la C¨¤tedra Max Cooper de Pensament Jueu, especialista en la C¨¤bala i ¡°hereu¡± de Gershom Sholem, s'est¨¦n en aquest volum explicant la fascinant hist¨°ria de la disputa que van mantenir a Barcelona dos obstinats cercles d'intel¡¤lectuals jueus. Els deixebles de Nahm¨¤nides i els seguidors d'Abulafia.

Per calibrar la delicadesa de les seves discussions erudites i la viol¨¨ncia verbal amb qu¨¨ condemnaven les proposicions adverses, cal considerar la subtilesa, de vegades incomprensible, de les seves investigacions m¨ªstiques. Els cabalistes de la Proven?a havien ensenyat als cabalistes de Girona i aquests als de Barcelona a cartografiar l'estructura del regne div¨ª. En els seus tractats s'aventurava la topografia del revers del m¨®n, de l'altre costat o del m¨¦s enll¨¤. I no hi havia tra? que no fos fruit d'una intel¡¤ligent conjectura.

Els partidaris de Nahm¨¤nides, seguidors de l'anomenada c¨¤bala teos¨°fica, se subjectaven als dictats de la tradici¨® inaugurada pels redactors del Pentateuc. Els deixebles d'Abulafia van incorporar als seus estudis les revelacions d'una innovadora c¨¤bala ling¨¹¨ªstica, una ci¨¨ncia de la combinaci¨® de les lletres.

En les seves respectives interpretacions cada cercle trobava motius per a una incansable i m¨²tua impugnaci¨®. Per¨° segons explica Idel, la causa central de la seva enemistat es troba en la manera amb qu¨¨ totes dues escoles concebien els l¨ªmits pedag¨°gics del secret. Nahm¨¤nides era un discret¨ªssim guardi¨¤ del llegat b¨ªblic i considerava perillosa la temptaci¨® de compartir el coneixement murmurat per Mois¨¨s. Abulafia era el portador d'una innovadora c¨¤bala i partidari d'ensenyar a desxifrar els misteris heretats.

D'aquesta manera, en la disputa de Barcelona es confrontaven dos il¡¤lustres cabalistes i dues maneres d'entendre la dimensi¨® aristocr¨¤tica del saber. Des de la perspectiva prof¨¨tica i messi¨¤nica d'Abulafia calia disseminar el coneixement pel m¨®n. Per al conservador Nahm¨¤nides, ¨¦s millor respectar la pausa de la tradici¨® i reservar l'ensenyament a uns pocs deixebles triats.

Encara que les dues escoles comparteixen el triple aspecte del secret ¡ªel pressentiment sublim de l'incognoscible, all¨° que pot saber-se per¨° no explicar-se, i el que es transmet nom¨¦s sota jurament de discreci¨®¡ª, la seva disputa va ser transcendent. Tot en la c¨¤bala havia estat pensat sota la tensi¨® del dir i mostrar, parlar i callar, ensenyar o negar, ocultar o desvelar, i la consci¨¨ncia d'aquesta doble obligaci¨® explica la convulsi¨® intel¡¤lectual i moral provocada a Barcelona quan el saragoss¨¤ Abraham Abulafia va tornar amb la seva revelaci¨® d'un llarg viatge per orient.