Salut limitar¨¤ l¡¯entrada d¡¯ens privats a la gesti¨® de serveis

El Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut) va donar aquest dilluns llum verda a la mem¨°ria de l'avantprojecte de llei que regular¨¤ la contractaci¨® p¨²blica de serveis sanitaris. La norma ¨¦s una transposici¨® d'una directiva europea que donava carta blanca als Estats per organitzar la gesti¨® dels seus serveis d'atenci¨® a les persones, encara que recomanava que en la contractaci¨® prevalguin altres criteris per sobre del preu de mercat. La llei que ultima el Departament de Salut limita l'acc¨¦s a empreses amb afany de lucre i facilita l'entrada als concerts p¨²blics a entitats d'economia social, les empreses que prioritzen la finalitat social sobre el capital i s¨®n independents dels poders p¨²blics i de mercat.

Amb la nova norma, el CatSalut podr¨¤ adjudicar a dit la gesti¨® de determinats serveis sense haver de passar per les normes de contractaci¨® p¨²blica. Amb aix¨° es preveu evitar que ens aliens al sector pugnin amb el mateix dret per gestionar serveis sensibles que haurien d'estar en mans d'especialistes en el sector, tal com va passar quan es va adjudicar el 2012 la gesti¨® d'un ambulatori a la multinacional EULEN, sense experi¨¨ncia en l'assist¨¨ncia directa.

Amb tot, la norma no blinda l'entrada a l'afany de lucre. ¡°Aquesta norma harmonitza les formes de gesti¨® que hi havia fins ara, on hi havia molta m¨¦s discrecionalitat. Posem molt m¨¦s dif¨ªcil l'acc¨¦s a l'afany de lucre¡±, expliquen fonts de Salut.

La norma preveu diverses formes de cessi¨® de la gesti¨® de serveis sanitaris sense rec¨®rrer a concursos p¨²blics. D'una banda, enc¨¤rrecs de gesti¨® a mitjans propis de la Generalitat ¡ªp¨²blics, participats per l'Administraci¨®, com a consorcis p¨²blics o les empreses municipals¡ª i, d'altra banda, concerts amb empreses d'economia social. Fonts de Salut expliquen que, si una empresa d'economia social d'un territori i una empresa amb afany de lucre es presenten per gestionar un mateix servei a la seva zona, "aquesta norma faculta al CatSalut per concertar l'activitat amb l'empresa d'economia social".

Un cas a part seria si cap d'aquestes dues empreses de l'exemple tinguessin experi¨¨ncia al territori on aspiren a donar el servei. L'experi¨¨ncia al territori ¨¦s un criteri que exigeix la normativa pr¨°pia del sistema de concertaci¨® i, en cas que cap dels dos ho compl¨ªs, s'hauria de convocar el concurs p¨²blic habitual sota les normes de contractaci¨® p¨²blica de la Generalitat. Per a casos com aquest, aquest blindatge no ¨¦s total a l'afany de lucre, sin¨® que encara quedin buits per on les empreses amb finalitats lucratives poden accedir a gestionar serveis sanitaris. De fet, on si que t¨¦ via lliure l'afany de lucre ¨¦s en el que Salut anomena "serveis sanitaris de car¨¤cter complementari". En aquesta xarxa assistencial, on s'inclou la rehabilitaci¨® ambulat¨°ria, la di¨¤lisi ambulat¨°ria, l'oxigenoter¨¤pia i el transport sanitari, la concurr¨¨ncia seguir¨¤ sent, com fins ara, a trav¨¦s de contractes p¨²blics, per la qual cosa es podran seguir externalitzant aquests serveis.

Suspic¨¤cies

Amb tot, aquest primer pas que va donar ahir el CatSalut ¡ªencara li queda recorregut fins que arribi a votar-se al Parlament¡ª ja va aixecar suspic¨¤cies entre plataformes socials com Tancada Cl¨ªnic i membres de la Marea Blanca, que van veure en aquesta norma un nou intent de privatitzar el sistema. ¡°?s un canvi de model, m¨¦s neoliberal i obert al mercat¡±, van criticar.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va valorar que ¡°el projecte es queda molt curt en fixar els criteris que s'exigeixen a les empreses d'economia social¡±. La Taula del Tercer Sector va considerar que ¨¦s ¡°el model de concertaci¨® adequat¡±, el que ells mateixos van defensar davant el conseller de Salut, Toni Com¨ªn.