Es busquen 3.000 cervells sans per prevenir el deteriorament cognitiu

Quan el premi Nobel de Medicina, Santiago Ram¨®n y Cajal, va dir all¨° que "tothom, si s'ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell", no anava gaire equivocat. El que en el seu moment podia semblar una met¨¤fora, ara ¨¦s una realitat. De fet, i seguint aquesta m¨¤xima de Ram¨®n y Cajal, l'Institut Guttman de Barcelona s'ha posat a buscar 3.000 voluntaris per esculpir els seus cervells. El projecte, que han anomenat?Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), pret¨¦n reclutar 3.000 cervells sans per estudiar els marcadors biol¨°gics que permeten mantenir l'¨°rgan en un bon estat de salut. Els investigadors volen, a m¨¦s, trobar i explotar els mecanismes que ajuden a prevenir malalties neurol¨°giques i psiqui¨¤triques.

Amb el repte de l'envelliment de la poblaci¨® sobre la taula, l'objectiu ¨²ltim del BBHI ¨¦s trobar la manera de mantenir el cervell sa al llarg de la vida. "Volem millorar la salut mental, augmentar la resili¨¨ncia, iniciar-nos en un envelliment m¨¦s actiu", resumeix Josep Maria Ram¨ªrez, director de l'Institut Guttman. L'estudi suposa un canvi de paradigma en neuroci¨¨ncia, una disciplina acostumada a invertir bona part dels seus esfor?os a minimitzar un dany cerebral ja evident. El BBHI vol prevenir, buscar la millor manera de cuidar les reserves cognitives, que permeten al cervell respondre davant d'una malaltia neurol¨°gica, per exemple, i ajudar a mantenir la plasticitat neuronal, que ¨¦s la capacitat que fa que el cervell es pugui adaptar als reptes que se li presenten.?

"Segueix havent-hi una vall entre els coneixements b¨¤sics que tenim del cervell i la seva translaci¨® a la pr¨¤ctica cl¨ªnica. Fer un pont per unir aquests dos elements requereix un estudi dif¨ªcil que no es pot fer a qualsevol lloc", explica ?lvaro Pascual-Leone, director cient¨ªfic del projecte i deg¨¤ associat de Ci¨¨ncia Cl¨ªnica i Traslacional de l'Escola de Medicina de Harvard. Els investigadors han delimitat la selecci¨® a voluntaris que visquin a Catalunya perqu¨¨ ¨¦s un territori que disposa d'elements que s'han identificat com a protectors de la salut cerebral: es tracta de factors ambientals, socials i culturals molt diversos, com el biling¨¹isme, la dieta mediterr¨¤nia, la pr¨¤ctica activa d'esport i l'arrelament social i familiar, entre d'altres.

"La necessitat d'enfocar en la prevenci¨® ¨¦s cr¨ªtica. Hem de saber quines s¨®n les caracter¨ªstiques biol¨°giques d'un individu que fan que es mantingui sa i els mecanismes que permetin detectar risc de malalties per despr¨¦s engegar intervencions personalitzades que afavoreixin la seva salut cerebral", assenyala Pascual-Leone. Els voluntaris han de ser persones sense dany cerebral, que tinguin entre 40 i 65 anys, el per¨ªode que els investigadors consideren "de transici¨® de la salut a la malaltia".?

En una primera fase, els participants en el projecte hauran de respondre un petit q¨¹estionari sobre la seva salut i h¨¤bits de vida i signar un consentiment perqu¨¨ els investigadors accedeixin al seu historial cl¨ªnic.

¡°Hem de saber les caracter¨ªstiques biol¨°giques que fan que es mantingui sa i els mecanismes que prevenen el risc de malalties per despr¨¦s engegar intervencions personalitzades que afavoreixin la salut cerebral¡±, assenyala Pascual-Leone

A partir d'aqu¨ª, Pascual-Leone i el seu equip seleccionaran un subgrup de 1.500 voluntaris que siguin representatius de la poblaci¨® general. Els investigadors sotmetran aquest grup a proves m¨¦s espec¨ªfiques, des de resson¨¤ncies magn¨¨tiques fins a an¨¤lisis de sang, per estudiar en profunditat els indicadors que fan mantenir sa el seu cervell. Els metges analitzaran fins a set par¨¤metres vinculats a la protecci¨® de la salut cerebral: el grau d'activitat cognitiva, l'activitat f¨ªsica, la nutrici¨®, la salut en general, el son, la socialitzaci¨® amb l'entorn i el pla vital ¡ªsegons els experts, tenir alguna cosa que transcendeixi l'ara i aqu¨ª, i saber dur-ho a terme, tamb¨¦ ¨¦s un element important per mantenir una bona salut cerebral.?

Amb tots els indicadors analitzats i els resultats de les proves m¨¨diques, els investigadors ja podran fer un mapa dels h¨¤bits que beneficien la salut cerebral i prevenen o retarden l'aparici¨® de malalties neurol¨°giques. En una tercera fase, l'estudi dividir¨¤ els 1.500 voluntaris en dos grups: a un d'ells, el de control, se li recomanaran unes pautes d'h¨¤bits saludables per mantenir una bona salut en el cervell; a l'altre grup, no nom¨¦s se li donar¨¤ una llista de consells saludables, sin¨® que els acompanyaran entrenadors personals que els ajudin a refor?ar aquests patrons positius identificats. "Al primer grup se li dona una educaci¨® i al segon ho reforcem amb coaching perqu¨¨ s'adhereixin a aquestes pautes", matisa Pascual-Leone.

El projecte, que est¨¤ finan?at en bona part per l'Obra Social La Caixa (invertir¨¤ 1,8 milions d'euros), durar¨¤ tres anys. El 2020, els investigadors esperen tenir les primeres conclusions, per¨° adverteixen que l'estudi seguir¨¤ endavant durant la propera d¨¨cada. "Sabrem de deb¨° qu¨¨ vol dir tenir un cervell sa. Perqu¨¨ no es tracta que no tingui s¨ªmptomes de malalties, sin¨® que funcioni de forma ¨°ptima en abs¨¨ncia de patologia i per a l'edat que t¨¦ l'individu", conclou?Pascual-Leone.