¡°Escolto m¨²sica catalana actual i em sembla poc valenta, banal¡±

Fa poques setmanes, un dels cantautors catalans m¨¦s veterans i, al mateix temps, una de les veus m¨¦s s¨°lides de la can?¨®, Joan Isaac, presentava el seu primer llibre de poesia amb un t¨ªtol que no portava a enganys: Intimissimi (Llibres del Segle). Ara, encara enredat en la presentaci¨® del llibre en ciutats catalanes i balears, publica nou disc amb can?ons originals i un t¨ªtol suggeridor, Manual d¡¯amor, que surt dem¨¤ a la venda i dissabte es presentar¨¤ en directe a la sala Luz de Gas (21 hores), en el marc del BarnaSants. ?s el dinov¨¨ ¨¤lbum d¡¯Isaac (nom art¨ªstic de Joan Vilaplana, Esplugues de Llobregat 1953). ¡°El t¨ªtol est¨¤ inspirat en una pel¡¤l¨ªcula italiana, Manuale d¡¯amore, diverses hist¨°ries sense connexi¨® aparent encara que, al final, tot t¨¦ sentit¡±, comenta.

Pregunta. ?s un disc d¡¯amor?

Resposta. S¨®n can?ons d¡¯amor, per¨° amor vist per una persona de 63 anys i tractat amb amplitud de mires, ja que per a mi el desamor forma part de l¡¯amor. Parlen de situacions, de personatges, de coses que m¡¯han passat o que em poden passar. ?s un disc molt intimista.

P. Autobiogr¨¤fic?

¡°La Xarxa ens ha dut a no relacionar-nos amb d¡¯altres. Fregar la pell, sentir l¡¯olor dels perfums..., aix¨° s¡¯ha perdut

R. Hi ha molta autobiografia. Escriure ¨¦s un m¨¨tode de treure els dimonis que portes a dins. Hi ha gent que ¨¦s molt pudorosa a l¡¯hora d¡¯explicar coses personals i uns altres som m¨¦s su?cides, necessitem treure tot aquest batibull que tenim a dins.

P. El to autobiogr¨¤fic ¨¦s una de les caracter¨ªstiques de la can?¨® d¡¯autor?

R. No necess¨¤riament, per¨° en tots els grans mestres hi ha sempre molta autobiografia perqu¨¨, en el fons, es tracta d¡¯explicar les teves sensacions, i aix¨° sempre ¨¦s autobiogr¨¤fic. I pot ser tan autobiogr¨¤fic del que ho escolta com del que ho canta. ?s molt reconfortant quan, despr¨¦s d¡¯un concert, alg¨² s¡¯acosta i et diu que el que has expressat en una can?¨®, ell ho ha pensat deu mil vegades, per¨° no ho ha sabut expressar i tu l¡¯has ajudat.

P. ?s m¨¦s f¨¤cil connectar amb el p¨²blic amb sensacions pr¨°pies o amb hist¨°ries inventades?

R. Connectes amb la gent sobretot per l¡¯emoci¨®. Si alguna cosa diferencia la can?¨® d¡¯autor o el cinema d¡¯autor o el teatre d¡¯autor d¡¯altres disciplines, ¨¦s l¡¯emoci¨®. Hi ha un grup de gent, dins el qual em considero, que no valora un fet art¨ªstic si no comporta emoci¨®. La m¨²sica que no m¡¯emociona no m¡¯interessa. Escolto m¨²sica catalana actual i em sembla molt poc valenta, estereotipada, banal. La m¨²sica s¡¯ha banalitzat.

P. Potser tota la societat s¡¯ha banalitzat...

R. Exacte: la societat est¨¤ banalitzada i mediatitzada pels mitjans digitals, i nosaltres som a les trinxeres. M¡¯agradaria tornar a la Barcelona de 1976, en qu¨¨ la gent tenia inter¨¨s per les coses, an¨¤vem al Zeleste, a cinemes d¡¯art i assaig, hi havia l¡¯Oca?a, la Rambla, Ventura Pons... Avui, passejant per la Rambla he sentit aut¨¨ntica angoixa. M¡¯han canviat la ciutat. I la revoluci¨® digital, que ¨¦s la veritable revoluci¨® de la nostra ¨¨poca, en t¨¦ molta culpa. La xarxa ha portat l¡¯¨¦sser hum¨¤ a tancar-se cada vegada m¨¦s a casa i a no relacionar-se amb d¡¯altres. Fregar la pell, sentir l¡¯olor dels perfums, tot aix¨° s¡¯ha perdut. Igual que l¡¯amor pels objectes, els llibres, els discos... L¡¯altre dia, ordenant els discos, sentia un veritable plaer, gaireb¨¦ org¨¤smic, en tocar-los: aquelles hist¨°ries, aquelles portades... Tocar tot all¨° t¨¦ un sentit. Digitalment, la gent es baixa una can?¨® i ja est¨¤. S¡¯ha perdut el concepte d¡¯obra llarga i, sobretot, d¡¯objecte a guardar, la col¡¤lecci¨®.

P. Com a artista, com l¡¯afecten aquestes noves formes d¡¯aconseguir i consumir m¨²sica?

R. No ho s¨¦. Jo faig un disc, el dono a la discogr¨¤fica i em van enviant unes xifres de vendes i desc¨¤rregues. No s¨¦ com funciona tot aix¨°, per¨° el que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que ara la meva m¨²sica ¨¦s a l¡¯abast de molta m¨¦s gent i es pot accedir a ella m¨¦s f¨¤cilment, en un moment en qu¨¨ les tendes de discos s¡¯estan acabant. Malgrat aix¨°, crec que l¡¯objecte com a tal, discos, llibres, segueix existint en la mentalitat de la gent. Si no, el mercat de Sant Antoni no existiria!

P. Cap a on apunta el futur de la m¨²sica?

R. ?s complicat. Crec que passa per les actuacions en directe. Fins i tot el futur del disc passa pels concerts. On es venen m¨¦s discos sempre ¨¦s en finalitzar les actuacions. Si a la gent li ha agradat, sent la necessitat de emportar-s¡¯ho a casa. El present ¨¦s ja la m¨²sica en viu i formats cada vegada m¨¦s redu?ts pel que fa a costos. Excepte els grans grups, la resta hem de treballar en llocs m¨¦s petits, m¨¦s propers, en els quals la gent et pugui tocar.

P. Tocant en petits locals ¨¦s molt dif¨ªcil guanyar-se la vida.

R. Actualment, guanyar-se la vida com a m¨²sic ja ¨¦s molt dif¨ªcil. Jo admiro la gent que va per la vida com a professional de la m¨²sica. Per a un m¨²sic o un cantautor que hagi de mantenir una fam¨ªlia, pagar una hipoteca, les despeses di¨¤ries... ha de ser complicad¨ªssim. I no solament en la m¨²sica, en l¡¯art en general. I qui pensi el contrari est¨¤ equivocat.

P. No poder dedicar-se al cent per cent a una activitat pot empobrir els resultats.

R. O tal vegada, a l¡¯inrev¨¦s: et fa treballar d¡¯una forma m¨¦s artesanal, m¨¦s rigorosa. En la m¨²sica, com en qualsevol art, s¡¯ha d¡¯anar cada cop m¨¦s a l¡¯essencial.

P. Qu¨¨ ¨¦s per a vost¨¨ l¡¯essencial en la can?¨®?

R. Ser honest. Que el personatge Joan sigui el mateix personatge que l¡¯artista. Jo admiro de deb¨° l¡¯artista humil que s¡¯avergonyeix de ser-ho.

P. Durant gaireb¨¦ tota la seva carrera ha compaginat la can?¨® amb la professi¨® de farmac¨¨utic... Ha estat una ajuda o un llast?

R. La farm¨¤cia m¡¯ha ajudat molt. Si no hagu¨¦s estat farmac¨¨utic no hauria pogut mantenir una fam¨ªlia, viatjar... per¨° no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® econ¨°mica: la conviv¨¨ncia directa amb la gent del carrer, amb els veritables problemes de la gent, ha estat molt enriquidora, una font immensa d¡¯idees per escriure can?ons. ?s molt important que els artistes baixem al bar del costat a prendre un tallat, a llegir el diari, a escoltar hist¨°ries... Jo, a Serrat, l¡¯admiro perqu¨¨ juga al futbol¨ª, perqu¨¨ cada diumenge va al camp del Bar?a. No es pot escriure una can?¨® com Temps era temps sense haver trepitjat el carrer, sense haver viscut tot all¨°. Un artista a?llat ¨¦s una m¨¤quina de fer-se palles mentals. Has de sortir al carrer, tocar la gent, parlar amb ells.

P. Quan va comen?ar, ser cantautor era un posicionament social i pol¨ªtic. Una de les seves can?ons, A Margalida, es va convertir en un himne pol¨ªtic. Ha canviat el panorama?

R. Molt. Cantar en catal¨¤ era molt m¨¦s que cantar en catal¨¤. La can?¨® sortia d¡¯una efervesc¨¨ncia pol¨ªtica important, encara significava la defensa de la cultura i de la llengua. I hi havia coses que eren pecat. Quan Serrat va cantar en castell¨¤ va haver-hi una divisi¨® del pa¨ªs, tot era una mica talib¨¤. Curiosament jo, que era un cantant intimista, vaig fer una can?¨® que va resultar una de les m¨¦s pol¨ªtiques d¡¯aquest pa¨ªs, malgrat no utilitzar llenguatge pol¨ªtic. La can?¨® encara t¨¦ vig¨¨ncia, les generacions joves encara la coneixen.

P. Escriuria ara una can?¨® com A Margalida?

R. Crec que s¨ª, per¨° sempre utilitzant el meu llenguatge. No faria mai una can?¨® pamflet¨¤ria, per¨° es pot escriure de moltes coses, parlar de moure¡¯ns i agafar tots els cabrons i enterrar-los en el mar, com deia Paco Ib¨¢?ez, i que plogui a bots i barrals, com deia Pablo Guerrero, i ho netegi tot. Davant d¡¯un m¨®n tan lleig com el que s¡¯est¨¤ creant, l¡¯¨²nica sortida ¨¦s la cultura, anar al cine, al teatre, escoltar m¨²sica, llegir, escriure... ?s necessari fer bones can?ons, productes culturals s¨°lids per sortir d¡¯aquesta merda.

P. Acaba de publicar un llibre de poesia. En qu¨¨ es diferencia escriure poesia d¡¯escriure una can?¨®?

R. En el meu cas, les can?ons neixen d¡¯un petit escrit sense estructura que despr¨¦s desenvolupo. Un cop vaig pensar que estaria b¨¦ conservar aquests escrits inicials. Aix¨ª de simple. ?ltimament faig un espectacle on exploro aquest paral¡¤lelisme combinant poemes amb can?ons, i hi ha moltes coincid¨¨ncies, perqu¨¨ el que escriu sempre soc jo. M¡¯agrada crear, siguin poesies o can?ons, no podria viure sense crear.