President entre cometes

Winston Churchill i Josep Pla mantenen una dura competici¨® per veure qui ¨¦s el m¨¦s citat en tert¨²lies i discursos. Hi ha tantes cites que se li atribueixen a cadascun que algunes les van haver de dir en somnis. Si no, no haurien tingut temps amb una sola vida a compondre tantes sent¨¨ncies per a la hist¨°ria i per a recurs f¨¤cil d¡¯analistes en dificultats (i van viure bastant els dos, per tant com fumaven). Doncs b¨¦, fa dies que tinc l¡¯estranya impressi¨® que Carles Puigdemont ha pres nota del costum i, davant la incertesa de si ser¨¤ o no el president de la independ¨¨ncia o del refer¨¨ndum o de la llei de transitorietat jur¨ªdica i prou, s¡¯esfor?a per intentar emular-los i somia amb una Pilar Rahola o un Paco Marhuenda del 2070 deixant anar una frase del tipus: ¡°Com diria Puigdemont...¡±.

Deu ser perqu¨¨ ¨¦s, o va ser, periodista, per¨° diria que l¡¯actual number one de la Generalitat planteja els seus discursos col¡¤locant aqu¨ª i all¨¤ unes frases de cita f¨¤cil entre cometes, possibles i socorreguts titulars de premsa molt temptadors quan el redactor de torn escriu en directe i a tota marxa per penjar la cr¨°nica al web del seu diari al m¨¦s aviat possible, mentre el seu cap el pressiona perqu¨¨ no es perdi ni un sol clic pel cam¨ª.

En l¡¯¨²ltima sessi¨® parlament¨¤ria, el president va situar enmig de les seves respostes a l¡¯oposici¨® al¡¤legories com ¡°l¡¯h¨¤mster ha sortit de la roda¡±, ¡°el Consell de Garanties Estatut¨¤ries ens ha criticat la poesia, per¨° no la prosa¡±, i altres que el meu metafor¨®metro no ¨¦s capa? d¡¯assimilar. (Cal admetre que s¨®n de diferent nivell que ¡°sobre Europa ha caigut un tel¨® d¡¯acer¡± o ¡°nom¨¦s us puc prometre sang, suor i ll¨¤grimes¡±.)

Aquests titulars, Puigdemont els col¡¤loca amb certa cad¨¨ncia teatral. Llavors posa la vista en un punt intermedi entre l¡¯interlocutor i l¡¯horitz¨® ¨Cel que albira en aquest horitz¨®, nom¨¦s ho sap ell¨C, i espera l¡¯aplaudiment dels propis ¨Cque no d¡¯estranys. (Al Parlament s¡¯aplaudeix molt, com en concursos de televisi¨® o com a S¨¢lvame, per¨° amb parcialitat).

A qui no ha mirat gaire el president en la sessi¨® d¡¯aquest dimecres, ¨¦s a Anna Gabriel. A veure, no ¨¦s f¨¤cil, li queda exactament a l¡¯esquena i diverses files enrere. Deu ser per aix¨° que Puigdemont gaireb¨¦ no es girava. O deu ser perqu¨¨ li havia tret el cas Millet. La portaveu de la CUP li demanava que no accept¨¦s suports de diputats esquitxats en l¡¯esc¨¤ndol del Palau, i quan ho deia la m¨¤ anava imperceptiblement cap a l¡¯esc¨® de Germ¨¤ Gord¨®. Que tampoc es girava, esclar. I Puigdemont, amb la seva resposta, venia a dir, escolti, a mi no m¡¯emboliqui, jo soc nou; ja ho d¨¨iem, sense ganes de mirar cap enrere.

Total, que a l¡¯oposici¨® se li acumulava la feina: qu¨¨ preguntem, el tema del Palau, el tema del Consell de Garanties Estatut¨¤ries o el tema de colar la Llei de Transitorietat estil brindis de noces: d¡¯un glop i amb hurres al final? Han deixat el tema de Millet per als passadissos, on poden evitar-se la r¨¨plica del Govern. Han tret pit, han demanat responsabilitats, i Iceta ha recordat Pasqual Maragall, el primer que va treure el tema el 2005. Cert, encara me¡¯n recordo de la cara d¡¯espant dels diputats...del PSC.