Don¨¦s i la paparra

BRAF ¨¦s un gen que elabora la prote?na B-RAF. Aquest gen pot mutar en molts tipus de c¨¤ncer. Aix¨° diuen les enciclop¨¨dies que ¨¦s el BRAF. Pau Don¨¦s s¡¯ha fet una samarreta amb aquest nom i la passeja per l¡¯hospital on el tracten de c¨¤ncer de c¨°lon. Per¨° Don¨¦s fa servir un altre vocabulari per parlar dels ¡°bitxos dolents¡±: ¡°garrapata (paparra)¡±, ¡°cabroncete¡±...

Aix¨° ho sabem perqu¨¨ Don¨¦s i Albert Sol¨¦ han fet una pel¡¤l¨ªcula, Jarabe contra el c¨¢ncer, on mostren els primers mesos del seu tractament. El seu tractament i la seva nova vida de malalt. ?s una narraci¨® que principalment vol lluitar contra l¡¯estigma de la malaltia i que t¨¦ el gran encert de no voler construir el relat en solitari. El c¨¤ncer ¡°es t¨¦ a mitges¡± amb molta altra gent, com li diu Don¨¦s al Marc (un jove amb un tumor cerebral). Tampoc la lluita contra ell no es fa en solitari. ?bviament, el malalt ¨¦s al davant, per¨° el m¨²sic ens ensenya la feina de metges i infermeres de la Vall d¡¯Hebron, on el tracten. I documenta, sense necessitat de cap gran escena, no solament l¡¯esfor? emocional que ha de fer el malalt, sin¨® tamb¨¦, per exemple, les infermeres que passen hores i hores a la sala de qu¨ªmio, convivint amb aquelles persones penjades d¡¯una xeringa salv¨ªfica, o no (¡°a l¡¯hospital et sents estimat¡±). La qu¨ªmio, ho explica Don¨¦s, ¨¦s la que et pot curar per¨°, paradoxalment, ¨¦s la que t¨¦ pitjor fama. Per aix¨° ¨¦s important el testimoni de persones que ja viuen el c¨¤ncer com una malaltia cr¨°nica. Per exemple, la Meritxell, que ja porta vuit anys i es pren els controls com una rutina inevitable. ¡°S¨¦ que el c¨¤ncer m¡¯acompanyar¨¤ tota la vida¡±, comenta amb la fam¨ªlia.

Don¨¦s no vol donar cap lli?¨®, l¡¯ang¨²nia pel patiment o la por a la mort ¨¦s intransferible, per¨° al film se¡¯n poden treure. Primer de tot, en la mesura que ho permeti aquesta senyora dolenta que ¨¦s la malaltia, no renunciar a la vida, encara que no es pot ignorar la nova circumst¨¤ncia. Les hores de tractament tamb¨¦ es converteixen en una forma de vida. A la sala de qu¨ªmio xerren i fan amics. Per¨° Don¨¦s tamb¨¦ esquia, assaja, passeja o va al futbol amb el Marc. I el film ¨¦s, a m¨¦s, un elogi als professionals de la medicina i una reivindicaci¨® de la seva feina, de la necessitat d¡¯ajudar-los en la investigaci¨® (a Don¨¦s se¡¯l veu organitzant un concert recaptatori). Don¨¦s ¨¦s fam¨®s des de l¡¯¨¨poca de La flaca (1997), per¨° a Jarabe contra el c¨¢ncer s¡¯exhibeix el malalt que, si de cas, aprofita aquesta exhibici¨® i la seva fama per fer-nos veure el cant¨® quotidi¨¤ d¡¯una malaltia molt empastifada de mirades aviciades, supersticioses. Albert Sol¨¦ fabrica el relat sense cap narrador extern. S¨®n els mateixos protagonistes els que van construint-lo. Jarabe contra el c¨¢ncer el van fer a Movistar+ i un dia d¡¯aquests l¡¯emetr¨¤ TV3. Atents.

La fi d¡¯ETA. Sense ficci¨® (TV3) va emetre La fi d¡¯ETA, un documental sobre les llargues negociacions per arribar al final de l¡¯organitzaci¨® terrorista. ?s un treball de Justin Webster, un angl¨¨s de Barcelona, amb el gui¨® de dos estimats i admirats companys d¡¯aquest diari, Jos¨¦ Mar¨ªa Izquierdo i Luis Rodr¨ªguez Azpiolea. Novament ens trobem un relat en qu¨¨, per entendre¡¯l, no cal un narrador setci¨¨ncies. El l¨ªder de Batasuna, Arnaldo Otegi i el socialista Jes¨²s Eguiguren en s¨®n els protagonistes, per¨° el m¨¨rit de la pau ¨¦s de m¨¦s gent, molta de la qual hi surt. M¨¦s d¡¯un col¡¤lega ja n¡¯ha parlat, i molt b¨¦. Un gran treball. Nom¨¦s un apunt, diguem-ne, de proximitat. Mayor Oreja, persistent enemic d¡¯aquesta negociaci¨®, ¨¦s capa? d¡¯insistir a la pel¡¤l¨ªcula que ETA no est¨¤ derrotada ¡°perqu¨¨ hi ha projectes de trencament com el de Catalunya¡±. Sic.