El malestar de les societats

Per qu¨¨ en l'¨²ltima d¨¨cada ha anat creixent un malestar en les societats occidentals que ha acabat q¨¹estionant el model pol¨ªtic vigent? Les elits econ¨°miques, pol¨ªtiques i culturals, atrapades en la visi¨® del m¨®n que van anar configurant des de principis dels vuitanta, no van saber o no van voler anticipar les fractures en curs, no van calcular les conseq¨¹¨¨ncies de les seves pol¨ªtiques de resposta a la crisi, no saben captar ara les causes del descontentament i, en conseq¨¹¨¨ncia, no encerten a compondre la figura enfront d'aquells moviments que han estat capa?os de connectar amb les pors i les incerteses dels ciutad¨¤.

Davant el desconcert, s'est¨¤ responent d'una manera tan mec¨¤nica com ineficient: culpar l'economia i dimonitzar els qui capitalitzen el descontent (i de pas els seus errats votants). Per qu¨¨ el Partit Dem¨°crata no va escoltar Sanders? Les classes dirigents s¨®n ostatges de les seves pr¨°pies creences: la reducci¨® de l'home a subjecte econ¨°mic (magn¨ªficament descrita per Daniel Cohen), ser autosuficient, individu dessocialitzat, que lluita a mort per la superviv¨¨ncia econ¨°mica, negant-li la complexa economia del desig hum¨¤.

A partir del principi que la societat no existeix, nom¨¦s existeixen els individus, es van anar destruint les institucions interm¨¨dies que articulaven la relaci¨® entre el p¨²blic i la societat civil. I el creixement ¡ªamb el consum com a model de comportament social¡ª es va convertir en ¨²nic factor de legitimaci¨® de les pol¨ªtiques i de les conductes.

Sens dubte, la crisi econ¨°mica t¨¦ a veure amb la irrupci¨® del malestar, dos ter?os dels ciutadans han vist sensiblement disminu?ts els seus recursos als pa?sos del primer m¨®n. I s'ha obert una gran bretxa entre perdedors i integrats, amb difer¨¨ncies sensibles dins de les mateixes classes mitjanes. Al mateix temps, el creixement exponencial dels beneficis en alguns sectors de la nova economia, a cavall de la globalitzaci¨®, ha obert una fantasia nihilista ¡ªno hi ha l¨ªmits, tot est¨¤ perm¨¨s¡ª que ha afeblit moralment i culturalment la societat.

Per¨° ja ens va advertir Hegel que ser reconeguts ¨¦s l'obsessi¨® dels humans i la hist¨°ria ens ensenya que els ciutadans necessiten l'empara d'un entorn que els salvi de la intemp¨¨rie. Per aix¨° s'agrupen. I per aix¨°, oh gran sorpresa!, les xarxes socials han servit priorit¨¤riament per refor?ar lla?os amb els m¨¦s propers i reconstruir els espais comuns amb aquests. Alguna cosa que no estava prevista en els c¨¤lculs dels cantaires de la globalitzaci¨®. I per aquesta finestra van entrar moltes sorpreses: per exemple, les mobilitzacions socials que a Espanya van trobar les f¨®rmules del 15-M o del sobiranisme catal¨¤.

El proc¨¦s accelerat de globalitzaci¨® va generar vertigen. I la crisi va trencar el cicle de la indifer¨¨ncia. Europa es va espantar perqu¨¨ de sobte va prendre consci¨¨ncia que ja no era el centre del m¨®n. I va comen?ar a veure amenaces provinents de l'exterior. Els pa?sos que cr¨¨iem subalterns, aixecaven cap, amb efectes reals i simb¨°lics sobre les nostres vides quotidianes: canvi del model productiu, caigudes de salaris, promiscu?tat cultural, q¨¹estionament del car¨¤cter universal de les nostres creences. No es va acompanyar la ciutadania en aquest proc¨¦s. Al contrari es va embarcar en la fantasia de l'endeutament sense l¨ªmits i dels diners f¨¤cils. I no es va entendre que no n'hi ha prou amb prometre un enriquiment que aviat es veu que ¨¦s una falsa il¡¤lusi¨®. I ara les pors dels ciutadans les capitalitzen l'extrema dreta i el poder brut, a l'estil Trump.

Mentre els mitjans es debaten al voltant de la postveritat (¨¦s a dir, el reconeixement de la credibilitat perduda), el president Trump inaugura la postdemocr¨¤cia twitter. Cada dia els seus seguidors reben al m¨°bil un missatge directe i afalagador de les seves baixes passions, escrit en el to desenfadat i protestaire que connecta amb el seu malestar. I no ¨¦s f¨¤cil de combatre. Davant aix¨° la dreta i l'esquerra tradicionals es queden sense resposta. I se sumen a la quimera dels neoautoritaris.

?s la crisi europea: atacs a la sobirania i als drets b¨¤sics de pa?sos com Gr¨¨cia, murs, fronteres, enduriment de les lleis, contemporitzaci¨® amb la xenof¨°bia i el racisme, toler¨¤ncia amb els pa?sos que trepitgen els valors de la Uni¨®, pactes immorals amb Turquia, debilitament de les institucions democr¨¤tiques. I sense cap altre pla de futur que una Europa a dues velocitats, econ¨°miques per descomptat. No n'aprenen.