Sent¨¨ncia ponderada

El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dilluns l¡¯expresident de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les seves conselleres, per desobeir el Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N del 2014. Per desobeir, no per posar les urnes, ni per complir cap mandat democr¨¤tic. Fins i tot la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d¡¯Europa ¨Ccr¨ªtica amb la nova legislaci¨® sobre el TC espanyol¨C recorda que acatar les resolucions judicials ¨¦s el primer mandat d¡¯un dem¨°crata. Aix¨ª que, contra les llegendes secessionistes, el TSJC no s¡¯ha demorat per esperar la sent¨¨ncia del Suprem sobre l¡¯avui diputat Francesc Homs, en igual convocat¨°ria: ha anat r¨¤pid, quatre setmanes. I ha dictat penes diferents per als tres condemnats, per a desgr¨¤cia dels qui busquen desacreditar ex ante la futura resoluci¨® de Madrid sobre Homs, que es preveu m¨¦s dura perqu¨¨ va deixar m¨¦s traces ¨Ci m¨¦s estent¨°ries¨C de la seva desobedi¨¨ncia.

Els tres condemnats interposaran recurs fins a la m¨¤xima inst¨¤ncia (el Tribunal d¡¯Estrasburg). ?s perfectament leg¨ªtim i democr¨¤tic, i fins i tot el seu deure si consideren que els aspectes m¨¦s discutibles de la sent¨¨ncia del TSJC la fan vulnerable en l¡¯escala jer¨¤rquica judicial.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯estrictament judicial, es pot preveure que els efectes pol¨ªtics de la resoluci¨® siguin notoris. D¡¯una banda, el recordatori que les lleis han de ser obe?des ¨Ci els tribunals, acatats¨C no ¨¦s oci¨®s en una societat com la catalana en la qual alguns elogien la desobedi¨¨ncia. Per l¡¯altra, en rebutjar el delicte de prevaricaci¨® (castigat amb penes m¨¦s llargues) el Tribunal revela m¨¦s ponderaci¨® de la qual li atribueixen ¨Ca ell i a tot el sistema judicial ¡°de l¡¯Estat¡±¨C els secessionistes.

El principal efecte ser¨¤ el d¡¯impossibilitar a Mas la seva pres¨¨ncia en la propera convocat¨°ria electoral catalana. Aix¨° no trenca la seva carrera pol¨ªtica, perqu¨¨ ja estava seriosament perjudicada pels casos de corrupci¨® (el saqueig del Palau, les comissions del 3% a Converg¨¨ncia), encara que ¨¦s susceptible de representar el toc de gr¨¤cia. Per cruel ironia de la vida, aix¨° molestar¨¤ tant a qui s¡¯ha presentat davant els seus conciutadans com el seu Mois¨¨s, el seu Mandela o el seu Luther King ¨Csense ni tan sols ruboritzar-se¨C com ja alegra discretament els nous dirigents del seu partit, desitjosos d¡¯alliberar-se del pesat llast del passat.

Una altra cosa ¨¦s l¡¯efecte que pugui tenir aquest episodi sobre el proc¨¦s, la ruptura expr¨¦s i el refer¨¨ndum secessionista il¡¤legal. Encara que la majoria dels seus protagonistes ha reaccionat en clau catastrofista, alguns ¨Cm¨¦s responsables o amb m¨¦s futur¨C extremaran les precaucions, despr¨¦s de verificar que ¡°l¡¯Estat¡± no es resigna al clix¨¦ de tigre de paper que li atribu?en.

Per¨° tot dependr¨¤ a la fi de si el Govern ¨¦s capa?, enmig del desert, de llan?ar alguna iniciativa important. Primer, per tractar de tancar pol¨ªticament o superar en tant que sigui possible la ferida jur¨ªdica que acaba d¡¯encaixar l¡¯elit nacionalista catalana. Segon, per posar sobre la taula tota la seva capacitat d¡¯influ¨¨ncia (i raonament) que dissuadeixi el govern de Carles Puigdemont de fer nous passos en fals. I tercer, per projectar la reconducci¨® dels problemes pol¨ªtics, ara allotjats als tribunals, al terreny del qual mai haurien hagut de sortir: la pol¨ªtica.