Refer¨¨ndum o plebiscit fallit?

Se¡¯ns diu i repeteix que s¡¯ha condemnat els impulsors d¡¯una manifestaci¨® democr¨¤tica del poble de Catalunya en forma de refer¨¨ndum el dia 9 de novembre del 2014. S¡¯ent¨¦n sense gaire meditaci¨® que els impulsors, Junts pel S¨ª, la coalici¨® guanyadora en les darreres eleccions, promogui aquesta interpretaci¨®. Ara b¨¦, tot i acceptar que la via judicial empresa ¨¦s plena de contradiccions i d¡¯un jurisdiccionalisme tronat i obsessiu, la premissa sobre la qual se sost¨¦ la posici¨® de la majoria parlament¨¤ria ¨¦s molt, massa discutible. Vegem-ho en forma de tres arguments, d¡¯ordre i significaci¨® molt diversa. El primer: no ¨¦s raonable insistir en el fet que ¡°votar ¨¦s democr¨¤tic¡±. Dep¨¨n: de vegades s¨ª i de vegades no. Perqu¨¨ una votaci¨® sigui democr¨¤tica es necessiten certes condicions. Dues s¨®n fonamentals: compet¨¨ncia i llibertat a l¡¯hora de demanar el vot. Qu¨¨ va passar el dia de la votaci¨® esmentada? Nom¨¦s n¡¯hi va haver una, de campanya: la del s¨ª. Nom¨¦s es van expressar, en l¨ªnies generals, els partidaris de l¡¯acceleraci¨® independentista. Els mateixos que el setembre seg¨¹ent imposarien de pressa i corrents una resoluci¨® del Parlament mancada, altre cop, de les garanties necess¨¤ries. I aqu¨ª m¡¯aturo.

En segon lloc: ?¨¦s possible identificar com a democr¨¤tic, a la Catalunya d'avui, un refer¨¨ndum si no hi ha una campanya pr¨¨via amb els partidaris de les diverses opcions en compet¨¨ncia? Si ¨¦s un refer¨¨ndum democr¨¤tic de veritat, aquesta ¨¦s una decisi¨® imprescriptible. Ara b¨¦, si del que es tracta es de plebiscitar massivament la pol¨ªtica del Govern, llavors som al davant d¡¯una altra cosa. Se¡¯ns dir¨¤ potser que l¡¯Estat no toleraria un refer¨¨ndum genu¨ª, amb una campanya pluralista i amb garanties pr¨¨vies. Que calia, per tant, tirar pel dret. L¡¯argument es pot entendre, per¨° no ¨¦s acceptable. En aquestes condicions el refer¨¨ndum esdev¨¦ un plebiscit, un plebiscit en qu¨¨ nom¨¦s pot guanyar qui el convoca. Com va passar, certament. Ara b¨¦, si el convoca el gran l¨ªder de Corea del Nord, com abans ho va fer el general Franco, el resultat sol ser un rid¨ªcul noranta-i-tants per cent. I d¡¯aix¨° se¡¯n diu totalitarisme. Per aix¨° la hist¨°ria ¨¦s plena de refer¨¨ndums trampa i de l¡¯obscena propaganda per guanyar-los. No ho intento comparar, per¨° conv¨¦ precisar, aix¨° s¨ª, qu¨¨ ¨¦s all¨° que va succeir en el cas que ens ocupa.

Aquesta seria la tercera consideraci¨®. Qu¨¨ va passar realment aquell dia? Primer: la majoria de catalans i catalanes no van anar a votar. Segon: els qui van votar no van ser una ¨ªnfima minoria. Com cal interpretar-ho? ?s ben senzill: molts catalans i catalanes, potser la majoria, no es van sentir concernits per l¡¯operaci¨® promoguda sense manies des del Govern. Un distanciament que cal entendre com un consistent exercici de democr¨¤cia. Fet i fet, el refer¨¨ndum esdevingu¨¦ un plebiscit fallit. I no va ser el primer, ja que les eleccions anteriors havien registrat la mateixa tend¨¨ncia, una tend¨¨ncia consolidada. A m¨¦s, i admirablement, tot va passar amb una tranquil¡¤litat portentosa. Aquesta tranquil¡¤litat ¨Csi es vol, amb una inquietud soterrada¨C ¨¦s el punt on voldria arribar. Tot sembla indicar que la majoria dels catalans tenen una idea diferent de la de les faccions pol¨ªtiques majorit¨¤ries. Els qui volen ¡°sortir¡± a la brit¨¤nica no s¨®n la majoria, ja que disposant del control absolut dels poders i mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i de la majoria parlament¨¤ria no assoleixen mai la majoria, ni quan convoquen en exclusiva un refer¨¨ndum plebiscitari. Els qui estan en contra de tot plegat, els qui voldrien la preservaci¨® vulguis que no de l¡¯status quo, tampoc. En conclusi¨®: ?no convindria deixar de jugar amb les paraules i deixar expressar un gran nombre de catalans i catalanes que volen millorar l¡¯autogovern sense haver d¡¯imposar-se falsament a aquells altres que tenen una visi¨® diferent de les coses?