Mas, inhabilitat per desobedi¨¨ncia

La sent¨¨ncia condemna Artur Mas a dos anys d¡¯inhabilitaci¨® especial per exercir c¨¤rrecs p¨²blics de qualsevol classe, ¡°ja siguin d¡¯¨¤mbit local, auton¨°mic o estatal¡±. Tamb¨¦ li impedeix actuar, durant el mateix temps, en ¡°funcions de govern tant en l¡¯¨¤mbit auton¨°mic com en el de l¡¯Estat¡±. La resoluci¨® tamb¨¦ conclou d¡¯aquesta manera, encara que amb menor temps de condemna, en els casos d¡¯Ortega (un any i nou mesos) i Rigau (any i mig) com a ¡°cooperadores necess¨¤ries¡± del delicte de desobedi¨¨ncia. La fiscalia demanava 10 anys per Mas, a qui tamb¨¦ acusava de prevaricaci¨®.

Com que la sent¨¨ncia no ¨¦s ferma ¨Cles defenses ja han anunciat que la recorreran¨C, ara com ara no s¡¯executar¨¤. Aix¨° significa que Rigau (l¡¯¨²nica que ocupa actualment un c¨¤rrec p¨²blic) podr¨¤ seguir exercint les seves funcions com a diputada de Junts pel S¨ª al Parlament.

La condemna, no obstant aix¨°, ¨¦s d¡¯aplicaci¨® immediata per al cas que algun d¡¯ells pretengui conc¨®rrer a unes eleccions. ?s el cas de Mas, que sospesa presentar-se com a candidat del PDECat en les properes eleccions auton¨°miques a Catalunya. La Llei Org¨¤nica del R¨¨gim Electoral General estableix (article 6.2) que s¨®n ¡°inelegibles¡± els ¡°condemnats per sent¨¨ncia, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel¡¤li¨®, de terrorisme, contra l¡¯Administraci¨® p¨²blica o contra les institucions de l¡¯Estat¡± a penes d¡¯inhabilitaci¨®. El delicte de desobedi¨¨ncia s¡¯emmarca, en el Codi Penal, en els delictes contra l¡¯Administraci¨® p¨²blica.

Multes als tres

A m¨¦s de les penes d¡¯inhabilitaci¨®, el Tribunal ¨Ccompost pels magistrats Jes¨²s Barrientos, Carlos Ramos i Eduardo Rodr¨ªguez¨C ha imposat als exc¨¤rrecs del Govern el pagament de multes: 36.500 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau.

La sent¨¨ncia, de 98 p¨¤gines, atorga un paper central a Mas com a ¡°autor material¡± de la desobedi¨¨ncia. Ell va ser qui va convocar el ¡°proc¨¦s de participaci¨®¡± del 9-N, que va ser prohibit pel Constitucional el 4 de novembre i en el qual finalment van votar 2,3 milions de catalans. Mas tenia ¡°perfecte coneixement del contingut i els efectes¡± de la resoluci¨® ¨Centre altres coses, perqu¨¨ va ser analitzada pels serveis jur¨ªdics de la Generalitat¨C i, aix¨ª i tot, ¡°no va fer res¡± per aturar la jornada de votaci¨®.

Mas no nom¨¦s ¡°va ometre tota decisi¨®¡±, sin¨® que ¡°va disposar el necessari¡± per mantenir vigents ¡°els contractes d¡¯aprovisionament dels materials i equipament¡± necessaris per a la jornada del 9-N. En la vista oral, celebrada fa tot just un mes, va quedar provat ¨Cpels documents i per la declaraci¨® dels testimonis¨C que els treballs es van executar despr¨¦s del dia 4; alguns, fins i tot, el mateix dia de la votaci¨®. La sent¨¨ncia cita vuit casos: la p¨¤gina web institucional, la campanya de publicitat, la correspond¨¨ncia oficial, el material per a la votaci¨®, els programes inform¨¤tics, la p¨°lissa d¡¯assegurances per a voluntaris, la infraestructura material i fins i tot la instal¡¤laci¨® d¡¯un centre de premsa a Montju?c per donar els resultats del 9-N. El Tribunal desmenteix aix¨ª la tesi dels acusats que, a partir del veto, la consulta va quedar en mans dels voluntaris.

El Tribunal rebutja els tres arguments esgrimits per Mas en la seva declaraci¨®. Un, que la resoluci¨® del Constitucional era ¡°inconcreta¡±: no ho era, sin¨® que contenia un mandat ¡°clar, expr¨¦s, concret i terminant¡±, diu la sent¨¨ncia. Dos, que no se li havia notificat personalment ni se l¡¯havia advertit de les conseq¨¹¨¨ncies. La tesi ¡°no pot servir de coartada¡± perqu¨¨ es tracta d¡¯una resoluci¨® judicial ¡°executiva per antonom¨¤sia¡± que no necessita d¡¯¡°additaments o amenaces¡±. A m¨¦s, aquesta caracter¨ªstica ¡°li havia estat anticipada¡± a Mas pel Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional.

El tercer argument t¨¦ a veure amb la naturalesa pol¨ªtica de la jornada del 9-N. En el judici, Mas es va presentar com un pol¨ªtic enfrontat a un dilema crucial. D¡¯una banda, ¡°haver d¡¯atendre¡± la resoluci¨® del Constitucional; per l¡¯altra, un deure que va jutjar com m¨¦s important: obeir el ¡°mandat parlamentari¡± i el ¡°clam del carrer¡± per votar sobre la independ¨¨ncia. ¡°El Govern i el seu president havien d¡¯estar a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies¡±, va dir.

Aquest conflicte ¡°no ¨¦s real¡± en opini¨® del TSJC, que de forma contundent diu que Mas ¡°va pervertir els valors democr¨¤tics de divisi¨® i equilibri de poders¡± en decidir pel seu compte quin dels deures era m¨¦s important. L¡¯expresident ¡°va trencar una regla b¨¤sica i imprescindible per a una conviv¨¨ncia pac¨ªfica, la que passa indefectiblement per la submissi¨® de tots a l¡¯imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials¡±.

La sent¨¨ncia recorda que la causa del 9-N no versa sobre la convocat¨°ria d¡¯un refer¨¨ndum ¡°ni tampoc sobre la col¡¤locaci¨® d¡¯urnes, com interessadament s¡¯ha volgut fer veure¡±. ¡°Es jutja¡±, subratllen els jutges, ¡°la desobedi¨¨ncia d¡¯una ordre del Tribunal Constitucional¡±.