Les lli?ons d¡¯una ¨¤via xarnega

Alba Valldaura (Barcelona, 1984) fa m¨¦s de cinc anys que est¨¤ embotida en la pell de la seva ¨¤via per escenaris de tota Espanya representant Iaia, mem¨°ria hist¨°rica. Cinc anys removent consci¨¨ncies, fent plorar i riure i, sobretot, fent pensar i recordar. L'Alba ¨¦s creadora, directora, actriu (ho ¨¦s tot!) d'aquesta obra que va comen?ar com a tesina de l'Institut del Teatre i va acabar muntant amb un domini absolut de les ganyotes, dels moviments de les mans, de la respiraci¨®, dels objectes, dels flashbacks. ¡°S'ha de notar en alguna cosa la meva formaci¨® en teatre gestual¡­¡±, diu, divertida. Despr¨¦s de tres setmanes al febrer a la Sala F¨¨nix, a Barcelona (on ara protagonitza Mary Frankenstein Shelley), ser¨¤ el 31 de mar? a l'Amics dels Arts de Terrassa, el 22 d'abril a Dosrius... ¡°Segueixo amb el meu iaia, ja no m'abandonar¨¤ mai...¡±, diu l'actriu.

La iaia, asseguda al seu balanc¨ª, rememora tota la seva vida, entre cont¨ªnues distraccions per qualsevol cosa, una enganxada amb l'Oriol (l'infermer de la seva resid¨¨ncia) o la visita d'una neta, en una obra que ¨¦s molt m¨¦s que una biografia o unes mem¨°ries: l'escola republicana; les cites amb el nuvi al cinema Arnau; l'any 1936, que li hagu¨¦s agradat recordar sempre com el de les seves noces i no com el de la guerra; la dictadura; la transici¨®... ¡°El material dramat¨²rgic ve tot del que la meva ¨¤via m'explicava des que jo era petita¡±, diu Valldaura. Per aix¨° va sortir un relat natural, tendre, emotiu, divertit i dur alhora. El personatge es converteix en un s¨ªmbol an¨°nim d'una de les dues Espanyes que encara breguen molt entrats al segle XXI. ?s inevitable aquesta lectura, a pesar que l'¨¤via ni parla de pol¨ªtica ni ha ent¨¨s mai del tema: ¡°Ella parlava de la seva vida, sense donar-li import¨¤ncia¡±.

I entre els records¡­ un rap. Perqu¨¨ un aut¨¨ntic rap ¨¦s la narraci¨® d'aquest episodi que elabora Valldaura: ¡°La meva ¨¤via, ja gran, un dia va explicar una cosa realment dura¡±, diu. ¡°Com si se li activ¨¦s un xip, no s¨¦ per quin proc¨¦s neurol¨°gic, als 92 o 93 anys va explicar que el seu pare abusava de la seva mare. S¨ª, la violava¡­ com un dret adquirit. Havia d'explicar-ho¡±.

No ¨¦s ficar-se en pol¨ªtica parlar de la guerra i la dictadura com ho fa aquesta anciana, al ritme vertigin¨®s dels andalusos de Ja¨¦n, de les ¡°trucades de matinada¡±, de la ¡°fera ferotge¡±, del Maruixi?a dels miners asturians o de l'Estaca. Ni ho ¨¦s quan ens fa posar seriosos amb la veu trencada d'Arias Navarro: ¡°Espanyols: Franco ha mort¡± i, de seguida, recorda que va c¨®rrer el cava per tantes cases. I tampoc cal parlar de pol¨ªtica per reivindicar una Catalunya xarnega que, irremeiablement, va pagar doble: per roja i per catalana. Ni tan sols ¨¦s pol¨ªtic el terrible al¡¤legat de la Pasionaria, a la qual interpreta amb r¨¤bia i semblan?a. ¡°No ¨¦s pol¨ªtica, ¨¦s vida, ¨¦s hist¨°ria pura i dura¡±, sentencia Alba. ¡°La meva ¨¤via ¨¦s en realitat una figura comuna en les mem¨°ries de moltes generacions, una figura important que ara, clar, est¨¤ desapareixent¡±, explica l'actriu.

La narraci¨® va i ve. L'actriu es desdoblega en mil personatges a un ritme de vertigen. Ens porta del front de la guerra al sopar a la resid¨¨ncia; d'un ball a la pla?a del poble, a cagar-se als bolquers; dels bombardejos sobre Barcelona a confondre als seus nets... Un dels m¨¨rits de la protagonista, sola a l'escenari, ¨¦s el desplegament de recursos, que fan la narraci¨® din¨¤mica, oberta, cr¨ªtica: titelles, can?ons, teatre gestual i d'ombres, m¨ªmica¡­ ?s esgarrifosa el play-back que ens regala d'Escarlata O¡¯Hara en el fam¨®s ¡°A D¨¦u poso per testimoni que mai tornar¨¦ a passar gana!¡± Aquelles paraules, convenientment tretes de context, no s¨®n gratu?tes: il¡¤lustren a la perfecci¨® l'Espanya de la postguerra, la de la iaia.

La seva ¨¤via va morir, nonagen¨¤ria, fa dos anys. ¡°Va veure un v¨ªdeo de l'obra en una sessi¨® familiar i deia: ¡®Aix¨° ¨¦s veritat¡¯, perqu¨¨ reconeixia el seu passat, clar, tot m'ho havia explicat ella! Per¨° no li prestava massa atenci¨®¡±. Per a ella la seva neta seguiria sent l'actriu que va triomfar al teatre del Liceu el 2009. ¡°Feia de muda!¡±, diu l'Alba, ¡°per¨° vaig actuar en el Liceu, aix¨° era l'important, per a ella¡±.