¡°L¡¯economista ha parlat al poder, quan hauria de dirigir-se a la societat¡±

Quan va arribar la Gran Recessi¨® el 2008, ja feia temps que el capitalisme havia mutat. El catedr¨¤tic de Pol¨ªtica Econ¨°mica de la Universitat de Barcelona, Anton Costas, explica a La nueva piel del capitalismo (Galaxia Gutenberg) que feia almenys tres d¨¨cades que el sistema havia estat engolit per dues realitats que van acabar per dur-lo al desastre: l¡¯extrema desigualtat i la hiperfinan?aritzaci¨®.

Pregunta. Quines conseq¨¹¨¨ncies ha tingut aquesta transformaci¨®?

Resposta. El llibre intenta veure com aquestes dues mutacions patol¨°giques del capitalisme, a les quals afegeixo la monopolitzaci¨® creixent, poden estar explicant les revoltes populars, el sentiment populista i l¡¯arribada al poder de l¨ªders autoritaris i megal¨°mans.

P. Al llibre descriu la creaci¨® de tota una cultura creada entorn del m¨®n financer. Aquests moviments n¡¯han estat una reacci¨®?

¡°Del sentit moral de l¡¯empresari vinculat a un projecte a llarg termini es passa a un nihilisme ¨¨tic¡±

R. A partir dels anys noranta creix un cosmopolitisme dogm¨¤tic i acr¨ªtic associat a la globalitzaci¨® i a aquesta mutaci¨® del capitalisme que no t¨¦ en consideraci¨® que tota transformaci¨® econ¨°mica t¨¦ guanyadors i perdedors. I la reacci¨® ¨¦s el populisme.

P. Aquesta nova cultura va donar pas al capitalisme m¨¦s especulatiu en detriment del productiu?

R. L¡¯ecologia empresarial es va alterar i va haver-hi un canvi en el poder econ¨°mic en perjudici dels antics empresaris manufacturers, que tenien noms i cognoms i que estaven vinculats a una activitat, a favor dels financers i els homes de negocis.

P. Fa poc una investigaci¨® de professors de l¡¯IESE i de Yale demostrava que la propietat de les empreses est¨¤ concentrada en uns quants fons d¡¯inversi¨®. S¨®n els que manen ara?

R. Aix¨° est¨¤ unit a aquesta mutaci¨®. Un l¨ªder socialdem¨°crata alemany va dir que calia refor?ar els beneficis empresarials en comptes dels salaris perqu¨¨ els beneficis empresarials d¡¯avui s¨®n les inversions i els llocs de treball de dem¨¤. Ja no ho tinc tan clar. La magnitud de l¡¯estalvi que t¨¦ l¡¯economia arran del gegantisme d¡¯aquests fons explica part de la desigualtat en la distribuci¨® dels beneficis.

P. I on ha quedat l¡¯¨¨tica?

R. Tamb¨¦ hi ha hagut un canvi en el sentit moral dels actors del capitalisme modern. El sentit ¨¨tic del vell empresari vinculat a un projecte de llarg termini ¨¦s diferent del de l¡¯alt directiu o el gestor d¡¯un fons d¡¯inversi¨®, que no t¨¦ la vinculaci¨® d¡¯un projecte que abasta generacions, sin¨® un horitz¨® a curt termini. Es passa a un nihilisme ¨¨tic, del tot s¡¯hi val.

P. Hi ha empresaris fora del m¨®n financer, avui, que creen startups per crear valor i vendre-les de seguida. On encaixen en aquest esquema?

R. Crec que aqu¨ª no hi ha projecte empresarial.

P. Per¨° avui s¨®n molt cobejats per tothom...

R. Hi ha hagut un ab¨²s de la moda dels emprenedors. Jo segueixo apostant pel terme projecte empresarial, perqu¨¨ cont¨¦ la idea del llarg termini que permet el contracte social dins de l¡¯empresa. ?s el que li cal a la cultura empresarial espanyola. No hi ha moltes companyies que tinguin un contracte social intern amb els seus treballadors, que els ofereixin formaci¨® continuada i una carrera professional. El debat sobre les relacions laborals, excepte en sectors com l¡¯autom¨°bil, s¡¯ha centrat en la flexibilitat en la contractaci¨® i la pressi¨® a la baixa dels salaris.

P. Aix¨° vol dir que les dues caracter¨ªstiques que dona al nou capitalisme s¨®n vasos comunicants?

R. A finals dels setanta comencen a caure els salaris reals i els recursos es van concentrant a la part de dalt, on es creen bosses d¡¯estalvi, alhora que la part de baix perd capacitat de consum. L¡¯economia capitalista tenia un problema, perqu¨¨ necessitava que ¨¤mplies capes tinguessin capacitat de compra. Aix¨ª que si volia seguir funcionant, havia de traslladar una part d¡¯aquest estalvi de les capes altes cap a les baixes. I ho va fer a trav¨¦s del sistema financer.

P. Si el consum es feia amb deute, vol dir que la classe mitjana no era tan ¨¤mplia com pens¨¤vem?

R. El segle XX va portar dues innovacions socials i pol¨ªtiques. La primera, l¡¯aparici¨® d¡¯una classe mitjana pol¨ªticament molt rellevant. Em resulta complicat entendre la democr¨¤cia liberal sense la classe mitjana, entre altres coses perqu¨¨, a m¨¦s d¡¯un cert patrimoni, t¨¦ un atribut molt important: la veu. I ¨¦s qui defensa la segona innovaci¨®: l¡¯Estat del benestar.

P. Hi ha economistes que recorden que la classe mitjana baixa als Estats Units i Europa, per¨° creix en economies emergents. Pot ser que la riquesa s¡¯estigui despla?ant?

R. Alguns em diuen que si posem el focus en la societat mundial hi ha hagut una reducci¨® de la pobresa. D¡¯acord, per¨° quan treus el Brasil, la Xina i l¡¯?ndia, no tant. I en aquests pa?sos ha baixat la pobresa, no la desigualtat. Per¨° no veig per qu¨¨ la sortida de la pobresa de milions de persones en pa?sos com la Xina ha de ser la contrapartida a l¡¯entrada a la pobresa de part de les societats occidentals.

P. El seg¨¹ent pas va ser la desregularitzaci¨® banc¨¤ria?

R. Arriba a finals dels noranta de la m¨¤ de Bill Clinton. Es produeix per afavorir la connexi¨® de l¡¯estalvi que estava a la banca comercial o de dip¨°sits i el seu ¨²s per part de la banca de negocis.

P. Arran d¡¯aquella desregulaci¨® apareix tot el fenomen de la banca a l¡¯ombra, que va ser un dels or¨ªgens de la crisi del 2008. Com va ser possible?

R. Pel clima intel¡¤lectual i de pensament econ¨°mic. La caiguda del Mur de Berl¨ªn i, en termes econ¨°mics, de la inflaci¨® i dels tipus d¡¯inter¨¨s creen la sensaci¨® que hav¨ªem aconseguit un m¨®n estable i sense cicles. ?s l¡¯ess¨¨ncia del discurs de Robert Lucas del 2003 a l¡¯American Economic Association. Les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques i econ¨°miques van fer possible un clima d¡¯optimisme i el sentiment que el m¨®n per fi havia trobat un futur estable per sempre.

P. Malgrat tots els errors comesos pels economistes, arran de la Gran Recessi¨® es va pensar que la soluci¨® era a les mans dels experts, dels tecn¨°crates.

R. Aix¨° posa sobre la taula el paper de l¡¯expert. Venim d¡¯un m¨®n en qu¨¨ es volia fer economia sense pol¨ªtica. El meu temor ¨¦s que ara el p¨¨ndol giri de forma violenta i es pensi que la pol¨ªtica ho arreglar¨¤ tot. I no, tamb¨¦ cal el criteri professional. El risc ¨¦s pensar que el dirigent populista ho arreglar¨¤ tot, quan el que fa ¨¦s destruir la democr¨¤cia quan destrossa tota instituci¨® i mediaci¨® entre ell i els ciutadans, que tamb¨¦ s¨®n la forma de controlar-lo. Tamb¨¦ hem de pensar per qu¨¨ hi ha aquest rebuig a l¡¯expert. En bona part, perqu¨¨ l¡¯economista parla al poder, quan hauria de parlar especialment a la societat.

P. Al llibre interpel¡¤len directament la socialdemocr¨¤cia. Ara que hi ha sobre la taula el debat sobre com mantenir l¡¯Estat del benestar, quina recepta proposen?

R. Les propostes de la democr¨¤cia i l¡¯esquerra s¨®n velles. Segueixen confiant que l¡¯¨²nica sortida ¨¦s per la via de la redistribuci¨® dels ingressos i les despeses. El sosteniment de l¡¯Estat del benestar, i la seva ampliaci¨® de cobertures als joves, no pot venir nom¨¦s per aquesta via quan parlem de societats on els impostos mitjans suposen el 45% del PIB. Primer, cal lluitar contra els monopolis, que fixen uns preus que suposen una extracci¨® de renda de les llars espectacular.

P. ?s encertada l¡¯estrat¨¨gia de lluitar-hi nacionalitzant o creant companyies p¨²bliques?

R. Hi ha una tend¨¨ncia molt forta a Espanya de fer monopolis p¨²blics, per¨° el seu comportament de preus ¨¦s molt similar a qualsevol altre monopoli. Cal posar compet¨¨ncia.

P. N¡¯hi ha prou?

R. No, per¨° ¨¦s molt important. Una altra via: cal intentar actuar a trav¨¦s de l¡¯Estat des d¡¯un sentit empresarial. Si l¡¯Estat dona un cr¨¨dit o un aval per cobrir el risc d¡¯una activitat empresarial, seria l¨°gic que particip¨¦s dels seus beneficis. Google, per exemple, ¨¦s impensable sense la inversi¨® que va fer el govern federal dels Estats Units en les fases pr¨¨vies, per¨° quan es va consolidar no va obtenir-ne retorns. En el futur haurem de buscar noves fonts d¡¯ingressos com aquesta.