Sortir a c¨®rrer, el gran negoci de l¡¯esport m¨¦s auster

Teresa Prior, mallorquina de 47 anys, va caure fa vuit anys al m¨®n del running. El 2009, el seu marit li va regalar pel seu aniversari un puls¨°metre i unes sabatilles de c¨®rrer. Des de llavors, ¨¦s el que en el m¨®n de les curses es coneix com una ¡°corredora popular¡±. Un any despr¨¦s de cal?ar-se les sabatilles, Prior va passar a ser una habitual de les curses de Mallorca. ¡°El que va comen?ar com un hobby per salut s'ha convertit en una mena d'estil de vida¡±, explica aquesta t¨¨cnica de riscos laborals.

En principi ¨¦s l'esport m¨¦s auster: sortir a c¨®rrer al carrer no demana una gran despesa en equips especials ni haver de pagar una quota mensual. Segons l'¨²ltima enquesta del Ministeri d'Educaci¨® sobre els h¨¤bits esportius, un 23% de la poblaci¨® corre almenys una vegada a la setmana. L'¨¨xit d'aquesta activitat el certifiquen, per exemple, les grans maratons, com les de Val¨¨ncia o Barcelona. El calendari oficial de runners t¨¦?uns 4.000 esdeveniments importants a tot l'Estat. I amb la popularitat, ha arribat el gran negoci: el furor ha estat acollit amb entusiasme per les grans marques de roba esportiva. I el fil¨® no s'acaba aqu¨ª. Cada vegada m¨¦s sectors, com el turisme, la restauraci¨® o la tecnologia busquen el seu tros del past¨ªs.

La febre de les curses tamb¨¦ serveix de ganxo per promocionar municipis. No s¨®n dif¨ªcils d'organitzar i no calen grans infraestructures. Totes les grans ciutats han de tenir una marat¨®. Par¨ªs la va celebrar fa unes setmanes. Madrid, diumenge 23 d'abril. Els participants recorren les ciutats i les fotos a¨¨ries mostren la millor cara dels monuments. La febre de les curses urbanes arriba a l'extrem que fins i tot Corea del Nord, la dictadura m¨¦s opaca del m¨®n, s'hi apunta: Pyongyang t¨¦ una marat¨® anual. "?s una oportunitat per rec¨®rrer els carrers amb centenars de visitants i locals. La cursa m¨¦s emocionant de la teva vida", diu la promoci¨® que en fan els organitzadors per internet, l'ag¨¨ncia autoritzada Koryo Tours. La propera cita ¨¦s aquest mes de maig.

Nom¨¦s als?Estats Units el running va facturar 2.650 milions d'euros l'any passat. ¡°Acostumo a comprar quatre parells de sabatilles l'any. No ¨¦s que sigui gaire sibarita, per¨° em costen 100 euros cada parell¡±, justifica Prior, que ja ha perdut el compte de les curses en qu¨¨ ha participat, tant a Espanya com a Europa. ¡°Nom¨¦s el 2016 en vaig c¨®rrer 37¡±, explica. A m¨¦s, es deixa ¡°milers d'euros¡± en viatges, inscripcions i material esportiu. ¡°Soc conscient que s¨®n molts diners, per¨° els inverteixo en salut, felicitat i moltes amistats¡±, afegeix.

El web Idealo, que compara preus, calcula que un corredor principiant s'ha de gastar 103 euros per adquirir un equip b¨¤sic, que constaria de sabatilles per c¨®rrer, pantalons curts i una samarreta adequada. El preu de cadascun dels productes ronda els 33 euros de mitjana. L'estudi del portal d'internet mostra que si es corre habitualment (fins a tres vegades per setmana), la despesa es multiplica gaireb¨¦ per sis si s'hi sumen articles com guants, una polsera d'activitat o roba t¨¨rmica.

¡°Els preus de les sabatilles varien des dels 15 euros en els seus models m¨¦s b¨¤sics?fins als 527 euros en models m¨¦s professionals¡±, explica l'informe d'Idealo. Per tenir un equip professional complet, un runner?hauria d'invertir uns 1.278 euros, incloent per exemple un llum frontal per a curses nocturnes o un rellotge per monitorar els recorreguts, amb un preu mitj¨¤ de 153 euros. I a tot aix¨°, s'hi afegeixen cada vegada m¨¦s aplicacions de pagament amb entrenadors virtuals, productes d'alimentaci¨® especialitzada (begudes isot¨°niques, barretes, f¨®rmules per recuperar-se despr¨¦s d'una cursa) i les visites al fisioterapeuta quan els m¨²sculs es ressenten.

L'auge d'aquest esport tamb¨¦ ha canviat el comer?. La botiga de refer¨¨ncia de Nike al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, per exemple, va passar de vendre samarretes d'equips de futbol a omplir les prestatgeries de productes exclusivament per c¨®rrer. Per¨° no tots els negocis han tingut la mateixa sort. ¡°La venda per internet i la inauguraci¨® de grans botigues de marca a preus massa competitius ens va obligar reconvertir-nos de botiga especialitzada a club d'entrenament¡±, explica Karim Portzgen, director de Prorruner. L'evoluci¨® del negoci, diu el comerciant, ¡°va passar per sobre¡± de les petites botigues especialitzades.

¡°Hi seguir¨¤ havent un creixement en la pr¨¤ctica esportiva i especialment en el?running perqu¨¨ continua augmentant la preocupaci¨® per una vida m¨¦s saludable¡±, defensa Alex Rivera, gerent del cl¨²ster de la ind¨²stria de l'esport a Catalunya, Indescat. La Universitat Pompeu Fabra va fer fa un mes unes jornades en les quals precisament va posar el focus sobre aquests negocis paral¡¤lels. La llista no ¨¦s gaire llarga, per¨° s¨ª que hi ha un ampli marge de desenvolupament: aplicacions per a m¨°bils, models tur¨ªstics diferenciats, wearables¡­

Un negoci internacional

¡°El client ja hi ¨¦s, ara cal vendre-li els complements¡±, diu Rivera. Pr¨¤cticament tot el territori nacional pot fer de pista per practicar totes les modalitats de running i des de l'Indescat certifiquen l'inter¨¨s pel corredor estranger. Una dada: gaireb¨¦ el 50% dels participants en la marat¨® de Barcelona, que es va fer al mar?, eren de fora d'Espanya.

Jonathan Florido ¨¦s el creador de Runnerbox, una startup?que ofereix capses d'experi¨¨ncies enfocades exclusivament als aficionats a c¨®rrer. El producte inclou la inscripci¨® en alguna de les maratons i, si es vol, tamb¨¦ l'allotjament. El preu del regal ¨¦s a partir dels 15 euros. "Vam comen?ar fent-nos la pregunta: qu¨¨ li regalaries a alg¨² que li agradi c¨®rrer?", explica Florido. L'¨¨xit d'aquesta veta de mercat ha portat a sofisticar el producte i ja ofereix tamb¨¦ plans per a parelles. "Els productes a mida tenen un gran potencial i tamb¨¦ hi ha un potencial en els productes d'elit, experi¨¨ncies exclusives. Hi ha gent a qui no li agrada c¨®rrer amb altra gent i paga per aix¨°", explica Rivera.

La professionalitat amb qu¨¨ cada vegada m¨¦s aficionats afronten les maratons tamb¨¦ ¨¦s una oportunitat de negoci. Un exemple ¨¦s ChampionChip, que es va estrenar el 2000. M¨¦s de 40.000 persones a Espanya tenen el xip groc d'aquesta empresa de cronometratge d'esdeveniments esportius i que l'any passat va facturar 750.000 euros. El dispositiu es col¡¤loca a les sabatilles o al dorsal i permet mesurar exactament el rendiment, i s'ha convertit en una altra pe?a obligat¨°ria.

Encara que ¡°el boom del running¡± es nota en un augment de la participaci¨® en les curses i en molts negocis, no totes les empreses reben amb els bra?os oberts aquesta expansi¨® massiva. Un gestor d'una cadena de botigues especialitzada en el running explica que la majoria dels nous corredors nom¨¦s s'apunten ¡°a la moda¡± i despr¨¦s abandonen l'h¨¤bit. ¡°Nosaltres preferim menys corredors de qualitat que molts que ho deixin al cap d'un o dos anys; ser corredor no ¨¦s posar-se unes sabatilles i sortir a passejar un dia a la setmana¡±, afegeix.