La mort dels patricis

Ara fa justament 70 anys ¡ªsempre fa anys d¡¯alguna cosa, per¨° aix¨° agrada molt al periodisme¡ª Thomas Mann escrivia un text, m¨¦s tard recollit dins l¡¯aplec Altes und Neues (El vell i el nou), en qu¨¨ presentava una visi¨® madura de Buddenbrooks, la seva primera novel¡¤la llarga, publicada el 1901 quan l¡¯autor nom¨¦s tenia 25 anys. La cr¨ªtica, habitualment, es va conformar sempre a considerar aquesta obra mestra com la presentaci¨® del declivi de la burgesia i de l¡¯activitat comercial ¡ª-a trav¨¦s de quatre generacions: del vell Johann a la mort del seu besnet Hanno; val a dir, de 1835 a 1876¡ª d¡¯una fam¨ªlia de L¨¹beck, ciutat hanse¨¤tica del nord d¡¯Alemanya: una fam¨ªlia, per cert, que ostenta els mateixos noms de fonts que els avantpassats de Thomas Mann, cosa que permet afirmar, sense m¨¦s recerca, que la novel¡¤la de Mann va ser un rep¨¤s de la seva mem¨°ria i viv¨¨ncies en el si d¡¯una fam¨ªlia acomodada, decaiguda nom¨¦s relativament.?

Per¨° un examen m¨¦s a fons d¡¯aquests Buddenbrooks ens permet filar m¨¦s prim als nostres dies, en part gr¨¤cies al que va explicar l¡¯autor en el dit aclariment de 1947. Qualsevol lector fi i amb perspic¨¤cia haur¨¤ estat capa?, sens dubte, d¡¯adonar-se de les precisions tardanes de l¡¯autor a l¡¯entorn de la seva primera gran obra.

Per comen?ar, Mann no podia exagerar el declivi econ¨°mic d¡¯una fam¨ªlia durant els anys que ja hem dit pel sol fet que, a l¡¯Imperi prussi¨¤, almenys entre Guillem I i Guillem II, passant per l¡¯ef¨ªmer Frederic III, els negocis li van anar molt b¨¦ a qualsevol emprenedor amb seny i bona pupil¡¤la comercial. Una altra cosa ¨¦s el que va succeir for?a m¨¦s tard, ja en temps de la Rep¨²blica de Weimar, quan els dos grans sotracs econ¨°mics de la inflaci¨® de 1923-1924 i del cracde 1929 van posar els homes de negocis contra les cordes, la classe obrera en una situaci¨® desesperada i, a la fi, tot va convertir-se en el germen del r¨¨gim nacionalsocialista.

Que Mann tergivers¨¦s la situaci¨® econ¨°mica d¡¯Alemanya durant el per¨ªode que abra?a la novel¡¤la t¨¦, per¨°, una explicaci¨®. Aquesta ¨¦s que Mann no va formar part de la classe mitjana, sempre vulgar ¡ªper¨° enriquida amb un esfor? molt protestant¡ª, ni hauria desitjat mai de la vida pert¨¤nyer-hi. Mann va ser sempre un addicte a la classe patr¨ªcia prussiana, classe de la qual el seu pare de deb¨° ¡ªcom passa tamb¨¦ a la novel¡¤la¡ª formava part. Dit altrament: all¨° que Mann presenta en aquesta novel¡¤la no ¨¦s tant el declivi d¡¯una burgesia encara no prou estesa a final del segle XIX a Alemanya, com la fi de l¡¯autoritat i de la respectabilitat (en llat¨ª, auctoritas i imperium) de la classe olig¨¤rquica o dels patricis senyorials: poc a veure, doncs, amb l¡¯aristocr¨¤cia de sang, que a Pr¨²ssia es dedicava quasi sempre a la mil¨ªcia o a l¡¯administraci¨® de l¡¯estat.

Ja en aquesta novel¡¤la, i m¨¦s endavant al gros de la seva obra ¡ªalmenys fins al final de la primera etapa de la producci¨® del nostre escriptor, val a dir, fins poc despr¨¦s de la Guerra Gran¡ª, Mann advocava per la perman¨¨ncia o el reviscolament d¡¯una B¨¹rgerlichkeit a l¡¯estil rom¨¤, un patriciat, com hem dit, solvent, culte, hegem¨°nic, assenyat i conseller de tota activitat pol¨ªtica: res a veure, doncs, amb el paper sempre mediocre de la petita burgesia, que, en general, des de la revoluci¨® de 1848, no ha donat enlloc gaireb¨¦ res de gran valor a la hist¨°ria de la cultura. (N¡¯¨¦s una gran excepci¨® la burgesia catalana paral¡¤lela al desplegament econ¨°mic de l¡¯¨¨poca de la industrialitzaci¨®, des de l¡¯¨²ltim ter? del segle XIX al primer ter? del segle XX, en qu¨¨ vam tenir, per sort per al pa¨ªs ¡ªcom avui ¨¦s desgr¨¤cia no tenir-la¡ª, una classe rica tan interessada en els diners com en els grans afers del pa¨ªs en el camp de la pol¨ªtica i de l¡¯alta cultura.)

Molts intel¡¤lectuals d¡¯aquells mateixos anys pensaven igual que Mann i actuaven de la mateixa manera: tots eren exquisits, els uns high-brow, els altres hoch-n?ssig, amics de l¡¯aristocr¨¤cia intel¡¤lectual i espiritual, sempre conven?uts que ni el proletariat oferir¨¤ a la hist¨°ria cap revoluci¨® dels costums, ni la burgesia far¨¤ altra cosa que acumular fortuna, si cal a trav¨¦s de la corrupci¨®. Penseu en Baudelaire o Flaubert ¡ªpares d¡¯aquesta actitud¡ª, en Mallarm¨¦, en T. S. Eliot, en Paul Val¨¦ry, en Virginia Woolf o en Carles Riba, per posar uns quants exemples.

La pregunta que ara emergeix, no tant a Anglaterra o Alemanya com a for?a altres pa?sos del continent, ¨¦s molt senzilla: per qu¨¨ no ens governen els millors? On ha anat a raure la bona idea que el governant, o els responsables de l¡¯art, l¡¯educaci¨® i el pensament, han de sortir dels ciutadans de m¨¦s patent, idea que travessa la hist¨°ria d¡¯Europa entre Cicer¨® i... justament Thomas Mann i d¡¯altres homes de gran cultura del seu temps? Ara tothom enalteix ¡°el poble¡±. Per¨° al pas que van les democr¨¤cies occidentals, acabar¨¤ tenint ra¨® Flaubert quan deia, pleonasme incl¨°s: ¡°El poble sempre ser¨¤ un etern menor d¡¯edat¡±.