L¡¯aq¨¹educte Arrimadas

In¨¦s Arrimadas arribar¨¤ aviat als esculls del dilema que a Ciutadans de Catalunya pot marcar una divis¨°ria entre el present i el futur, amb les tensions de naturalesa diversa que s¡¯esplaiaran en el pr¨°xim debat congressual. S¡¯ha d¡¯atenir Ciutadans de manera estricta a la seva entitat fundacional o m¨¦s li val alhora ampliar els seus caladors? Encarrilar la sem¨¤ntica pol¨ªtica d¡¯aquest debat pot ser fonamental perqu¨¨, si es propugna de manera consistent i clara, el partit aconsegueixi minvar les tensions internes i marcar-se objectius.

Factors de molt pes es van sumar perqu¨¨ Ciutadans emerg¨ªs com a partit i ara sigui al Parlament de Catalunya el principal partit de l¡¯oposici¨®. Des del nacionalisme ja expl¨ªcitament secessionista, les acusacions de neofalangisme o lerrouxisme han estat tan intenses com mancades d¡¯argumentaci¨®, mentre a Ciutadans se li negava espai medi¨¤tic. Indubtablement, el partit t¨¦ en els seus or¨ªgens un component reactiu, com era d¡¯esperar en una societat en la qual mentre que el pujolisme s¡¯endinsava en la seva hegemonia patrimonial, el PSC desconcertava per la seva submissi¨® i acomplexaments. Ara ens trobem en una esp¨¨cie de post-gaireb¨¦ tot. En el menys dolent dels casos, postcatalanisme.

Amb l¡¯enfonsament de Converg¨¨ncia i l¡¯aparici¨® d¡¯una esquerra populista i antisistema ¡ªamb incompareixen?a del PPC¡ª, el panorama pol¨ªtic de Catalunya s¡¯ha quedat sense centre. Sense un centre capa? d¡¯atreure els vots del pujolisme, molts hist¨°ricament procedents de l¡¯UCD d¡¯Adolfo Su¨¢rez, el mapa pol¨ªtic de Catalunya ¨¦s una anomalia desestabilitzadora. Segons sembla, aqu¨ª ¨¦s on pret¨¦n incidir In¨¦s Arrimadas, tra?ant un aq¨¹educte que no tergiversi els or¨ªgens de Ciutadans i alhora permeti expandir-ne els flancs per a una maniobra envoltant de captaci¨® del vot de centre que en aquests moments es troba perdut i que la met¨¤stasi p¨²trida de la corrupci¨® pot tant convocar a una altra tend¨¨ncia de vot com a abstenir-se de manera massiva.

Almenys a primera vista, els partidaris de concentrar-se en els principis fundacionals temen una desnaturalitzaci¨® que portaria a un abandonament de la voluntat inicial per entrar en sengles criptonacionalistes o criptoconvergents. En canvi, els que optarien per atreure les franges electorals de centre consideren que aquesta ¨¦s l¡¯oportunitat per convertir-se en l¡¯eix d¡¯un constitucionalisme d¡¯amplada que arrib¨¦s a ser una clara alternativa de govern. Totes dues actituds tenen les seves raons. L¡¯aq¨¹educte d¡¯In¨¦s Arrimadas consistiria en qu¨¨ totes dues estrat¨¨gies fossin compatibles i no antag¨°niques. Aix¨° ¨¦s pol¨ªtica de la bona. Ampliar els flancs no ¨¦s renegar dels valors centrals si es fa b¨¦ per¨°, com es fa?

Existeix un nucli conceptual que per a Ciutadans ¨¦s irrenunciable: constitucionalisme, defensa del pluralisme cr¨ªtic, oposici¨® a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, Catalunya com a part d¡¯Espanya, una Catalunya biling¨¹e, desarticulaci¨® de l¡¯hegemonia del llenguatge nacionalista, resist¨¨ncia frontal a la fal¡¤l¨¤cia de la ¡°democr¨¤cia per sobre de la llei¡±.

A partir d¡¯aqu¨ª, hi ha marge per remarcar aquest espai, des d¡¯angles que no per ser diferents s¨®n contraposats. En paral¡¤lel, tamb¨¦ ¨¦s cert que la redefinici¨® de Ciutadans com a partit liberal davant dels que apostaven per la definici¨® socialdem¨°crata afegeix una complicaci¨® al tra?at de l¡¯aq¨¹educte. Existia la via amb accent de centrisme constitucional ¡ªde naturalitat autonomista¡ª, per¨° l¡¯opci¨® liberal ja sembla assumida estatut¨¤riament.

Sigui com sigui, per a Arrimadas, el dilema marca l¡¯estrat¨¨gia de futur. La seva consist¨¨ncia sem¨¤ntica seria imprescindible per definir noves prioritats complement¨¤ries i noves adhesions. ?s aix¨° el postcatalanisme? Aquesta ¨¦s m¨¦s aviat una de les peces del mecano, entre d¡¯altres tantes. No es tracta de sol¡¤licitar o d¡¯assumir que blocs procedents de partits catalanistes se sumin a Ciutadans, sin¨® d¡¯anar cap a una integraci¨® individualitzada i inclusiva de maneres d¡¯entendre la vida p¨²blica de Catalunya. Seria un possible tra?at de l¡¯aq¨¹educte Arrimadas.

Si poguessin coexistir la fidelitat als or¨ªgens i una idea catalanista que es renovi i s¡¯adeq¨¹i, sense ser substituta del que va voler ser el partit d¡¯Arrimadas, sin¨® un complement, una de les interconnexions del qual ¨¦s la integritat constitucional i l¡¯adaptaci¨® del catalanisme cl¨¤ssic ¡ªpossibilista, pactista i hisp¨¤nic. A molt bona mesura, deixant a part els victimismes, la Constituci¨® del 1978 satisf¨¤ de ple les aspiracions d¡¯aquell catalanisme, fins al punt que perd la ra¨® de ser com a bloc pol¨ªtic i agafa m¨¦s al¨¨ centrista. No ¨¦s una suma f¨¤cil. ?s el que passa amb els aq¨¹eductes.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.