Mor Chuck Berry, el creador del llenguatge del ¡®rock and roll¡¯

Si dins d'un mil¡¤lenni arribessin els extraterrestres a la Terra, necessitarien veure una pir¨¤mide per saber qu¨¨ va ser la cultura eg¨ªpcia, la Mona Lisa per apreciar el valor de la pintura, aventurar-se en El Quixot o Hamlet per explicar-se l'esdeveniment de la literatura o recrear-se en la Novena Simfonia de Beethoven per con¨¨ixer la m¨¤gia de la m¨²sica cl¨¤ssica. A aquests mateixos alien¨ªgenes els bastaria l'explosiu riff de ¡®Johnny B. Goode¡¯ per saber qu¨¨ va ser el rock¡¯n¡¯roll, aquest so alliberador, electritzant, que va posar el m¨®n occidental potes enlaire a mitjan segle XX.

Els extraterrestres, com tota la humanitat, no podrien evitar moure l'esquelet, o el que sigui que tinguessin, gr¨¤cies al creador de la can?¨®: Chuck Berry, mort aquest dissabte amb 90 anys al comtat de Saint Charles, a Missouri (EUA). Els agents del servei d'emerg¨¨ncies van rebre una alerta per una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria a les 12.40 hora local (les 18.40 hora peninsular espanyola) al carrer Buckner i en arribar a la casa van trobar un home inconscient. Van intentar reanimar-lo per¨° no van poder fer res per la seva vida. La seva mort va ser certificada a les 13.26 hora local (19.26 hora en l'Espanya peninsular). Una estona despr¨¦s van confirmar la not¨ªcia a Facebook.

M¨¦s que el mateix Elvis Presley, va ser aquest m¨²sic, nascut a St. Louis, que va inventar el llenguatge del rock¡¯n¡¯roll. Sota una subtil i vibrant base de rhythm and blues, Berry va desenvolupar un idioma excitant i fresc que, al voltant de 1955 a la puritana Am¨¨rica del Nord d'Eisenhower, sonava com si vingu¨¦s d'un altre planeta. Era en¨¨rgic, sexual, modern, imparable. Era el rock¡¯n¡¯roll, que, amb d'altres grans pioners nord-americans, va donar forma i sentit a partir dels seus primers enregistraments a Chicago al segell Chess Records, al que va acudir per recomanaci¨® de Muddy Waters. No guardava el poder seductor ni visceral de Little Richard, ni el ritme endimoniat de Fats Domino, ni el toc primitiu de Bo Diddley, ni el magnetisme ni la veu plena d'¨¤nima d'Elvis Presley, per¨° en ¡®Maybellene¡¯ o ¡®Roll Over Beethoven¡¯ es va edificar tot el c¨¤non futur del rock¡¯n¡¯roll, una m¨²sica juvenil ¨Camb la paradoxa que Berry era el m¨¦s gran d'aquella gloriosa colla de pares fundadors - pilotada des de la import¨¤ncia cabdal de la guitarra el¨¨ctrica.

Mor Chuck Berry, el creador del llenguatge de el ¡®rock and roll¡¯

Berry mai va saber escriure ni llegir b¨¦, per¨° amb la guitarra es va comunicar com ning¨². A difer¨¨ncia de molts coetanis, componia i cantava el seu propi material, que despr¨¦s defensava en actuacions trepidants plenes d'espectacle. Amb la seva veu edulcorada i clarivident que emulava? la del seu ¨ªdol Nat King Cole, va incorporar als seus concerts gestos i moviments mai vistos sobre un escenari, fent c¨¨lebre el conegut duckwalk (ball de l'¨¤nec), que acabaria per convertir-se en el ball m¨¦s ic¨°nic del rock¡¯n¡¯roll imitat per desenes d'artistes. D'adolescent, va conrear una gran afici¨® per la fotografia, fet que d'alguna manera li va servir per desenvolupar una l¨ªrica de potents imatges. Les seves can?ons estaven plagades de cotxes, noies i carreteres. Eren com fotografies socials plenes de ritme, que van crear tot l'univers l¨ªric del rock¡¯n¡¯roll.

Totes aquestes qualitats, impulsades pel seu car¨¤cter devastador, van servir perqu¨¨ aconsegu¨ªs els primers ¨¨xits del rock¡¯n¡¯roll, un estil subterrani que va acabar per transformar la societat nord-americana i, posteriorment, la brit¨¤nica. Fins i tot tenia aires d'estrella problem¨¤tica i va passar per segona vegada per la pres¨® sota les acusacions de prostituir una menor.

Mor Chuck Berry, el creador del llenguatge de el ¡®rock and roll¡¯

El seu cat¨¤leg a Chess Records entre 1955 i 1965 ¨¦s digne d'estudi, per¨° tamb¨¦ el seu pas per Mercury amb ¨¤lbums com From St. Louie to Frisco. Durant anys va viure de la nost¨¤lgia del seu nom escrit amb lletres d'or en la hist¨°ria de la m¨²sica popular i dels homenatges que rebia de totes les generacions. El seu ¨²ltim treball d'estudi data de 1979 per¨°, a finals del 2016, va anunciar el seu primer disc amb material in¨¨dit, que feia coincidir amb el seu 90¨¨ aniversari. Aquest ¨¤lbum d'estudi, anomenat Chuck, est¨¤ previst que surti aquest any i est¨¤ compost per noves can?ons originals escrites, gravades i produ?des per ell mateix.

Sobre els seus incisius riffs i les seves lletres es va aixecar tot un m¨®n, el fascinant m¨®n del rock. Bob Dylan l'admirava, els Beatles el van versionar en el seu segon disc, els Rolling Stones ¨Ci especialment Keith Richards- no existirien sense ell, Bruce Springsteen sempre el va tenir com a refer¨¨ncia compositiva, Led Zeppelin o AC/DC el citaven en el seu santoral¡­ i aix¨ª fins als nostres dies, quan un ex¨¨rcit de bandes i m¨²sics encara intenta aconseguir un himne tan irrepetible, tan ple de futur malgrat que representa el so d'una altra ¨¨poca ja extingida, com ¨¦s Johnny B. Goode.

Mor Chuck Berry, el creador del llenguatge de el ¡®rock and roll¡¯