La Fiscalia demana quatre anys de pres¨® per a Narc¨ªs Serra

La Fiscalia ha demanat quatre anys de pres¨® per a l'expresident de CatalunyaCaixa, Narc¨ªs Serra, per l'augment de sou a directius de l'entitat. L'escrit, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, sol¡¤licita la mateixa pena per a l'exdirector general de l'entitat, Adolf Tod¨®, pels mateixos fets: dos delictes d'administraci¨® deslleial. L'escrit fa refer¨¨ncia a un total de 41 persones, membres del consell d'administraci¨®: a 17 se'ls atribueixen dos delictes, i a les 24 persones restants, nom¨¦s un, i una pena de dos anys de pres¨®. El fiscal anticorrupci¨® Fernando Maldonado demana, a m¨¦s, als acusats que indemnitzin el Fons de Reestructuraci¨® Ordenada Banc¨¤ria (FROB) amb 2,5 milions d'euros.

L'escrit acusa un total de 41 persones, totes membres dels consells d'administraci¨® de la caixa d'estalvis que van aprovar, en dues votacions diferents, els augments salarials. D'aquestes, 17 consellers (inclosos Serra i Tod¨®) van participar en les dues reunions i per aix¨° el fiscal els atribueix dos delictes d'administraci¨® deslleial. I sol¡¤licita, per a cadascun d'ells, dos anys de pres¨®. La resta (24) van votar a favor dels augments nom¨¦s en una ocasi¨® i afronten per aquesta q¨¹esti¨® un sol delicte i una petici¨® de pena de dos anys.

"A l'entitat han existit retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situaci¨® d'insolv¨¨ncia real", relata el fiscal en el seu escrit. Maldonado afegeix que aquestes remuneracions es van produir "en un entorn de greu crisi econ¨°mica imperant al nostre pa¨ªs". "Sorpr¨¨n", assenyala, que CatalunyaCaixa, "d'una banda, subscrigu¨¦s aquests contractes i, de l'altra, sol¡¤licit¨¦s la injecci¨® de diners p¨²blics per part del FROB".

L'Audi¨¨ncia de Barcelona haur¨¤ de fixar ara data per al judici en una causa que va n¨¦ixer arran d'una den¨²ncia de la Fiscalia i que s'ha allargat en el temps de manera injustificada, la qual cosa beneficiar¨¤ Serra en cas de condemna. L'exministre, Tod¨® i la resta de directius estan acusats perqu¨¨ van aprovar, el 2010, resolucions que van incrementar el salari dels directius. La decisi¨® es va adoptar tot i que l'entitat es trobava ja en una situaci¨® cr¨ªtica que l'havia obligat a sol¡¤licitar un pr¨¦stec de 1.250 milions d'euros al FROB.

Els directius van aprovar els augments de sou "en perjudici i menyspreu" de l'entitat (que m¨¦s tard va ser absorbida pel BBVA) i dels interessos generals, segons la resoluci¨® judicial que va posar fi a la instrucci¨®. Aquests increments excedien la "prud¨¨ncia" que exigia el moment de crisi econ¨°mica, que afectava especialment CatalunyaCaixa, ja llavors sostinguda "amb diners p¨²blics de tots els contribuents".

Les millores salarials es van aprovar en dos acords adoptats pel consell d'administraci¨® de la caixa d'estalvis, recorda la Fiscalia en el seu escrit d'acusaci¨®. En el primer (gener del 2010), es va aprovar augmentar el salari fix i el variable anual de Tod¨® (del 35 al 50%) i de qui va ser la seva m¨¤ dreta a l'entitat, Jaume Masana (del 35 al 45%).

La segona votaci¨® es va fer l'octubre d'aquell mateix any, quan ja s'havia completat la fusi¨® de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa i havia nascut la nova CatalunyaCaixa. Els membres del consell van aprovar les pujades salarials de la direcci¨® per al 2011: Tod¨® passaria a cobrar 812.000 euros (12.000 m¨¦s que l'any anterior) i Masana, 610.000 (tamb¨¦ 12.000 m¨¦s que el 2010). En aquesta segona votaci¨®, nom¨¦s una consellera que representava els sindicats va votar-hi en contra.

El fiscal perfila com els resultats econ¨°mics de l'entitat van empitjorar des de l'inici de la crisi: dels 493 milions de benefici del 2007 als 77 milions del 2010. I recorda com, ja el juliol del 2010, "es va fer urgent la intervenci¨® del FROB", que va subscriure participacions preferents de l'entitat per un import de 1.250 milions, la qual cosa suposava "el 23,51% dels recursos propis". L'octubre del 2011, l'organisme hi va injectar 1.718 milions m¨¦s. I l'any seg¨¹ent es va completar la nacionalitzaci¨® amb una nova aportaci¨® de 9.094 milions d'euros. Els criteris que regeixen l'actuaci¨® del FROB indiquen, entre altres coses, que s'han d'"ajustar les pol¨ªtiques de retribuci¨® dels alts directius" de les entitats, la qual cosa en opini¨® del fiscal no va passar amb CatalunyaCaixa.

Tenint en compte aquest recorregut, el fiscal dubta fins i tot de la "idone?tat dels acords adoptats el 2008 sobre els fons de pensions constitu?ts a favor dels senyors Tod¨® i Masana". Les "provisions matem¨¤tiques" que els corresponien a tots dos el 2012 per p¨°lisses i plans de pensions eren de 8,2 milions (Tod¨®) i 1,7 milions (Masana). "En el marc de la irresponsable pol¨ªtica de retribucions", el fiscal cita tamb¨¦ les "escandaloses i milion¨¤ries indemnitzacions percebudes" per una s¨¨rie de persones quan van dimitir per la fusi¨® de les tres caixes: Llu¨ªs Gasul (7,4 milions); Ricard Climent (1,3) i Gloria Ausio (1,3).

Segona causa contra l¡¯exministre

La gesti¨® de Serra al capdavant de CatalunyaCaixa no nom¨¦s ha estat q¨¹estionada pels sobresous, sin¨® tamb¨¦ pel ru?n¨®s negoci immobiliari que va abordar l'entitat. L'Audi¨¨ncia Nacional ha obert una investigaci¨® contra l'exministre ¨Ci tamb¨¦ contra Tod¨®¨C per les ru?noses operacions que va dur a terme Procam (la filial immobili¨¤ria de CatalunyaCaixa) i que van deixar un forat de 720 milions d'euros a l'entitat. Serra i l'antiga c¨²pula de la caixa seran citats, tamb¨¦ en aquest cas, pel delicte d'administraci¨® deslleial.

A partir d'un informe demolidor del FROB, la Fiscalia ha denunciat les irregularitats d'una trentena d'operacions immobili¨¤ries fallides tant a Espanya com en pa?sos europeus (Pol¨°nia i Portugal). El document assenyalava la mala gesti¨® de les operacions, abordades en plena era d'auge del totxo. L'entitat va avalar les operacions basant-se en la simple confian?a, de paraula, dels socis que hi participaven, i sense que es fessin informes independents previs sobre la "solv¨¨ncia i capacitat" dels socis per tirar endavant les promocions. Alguns projectes, per exemple, es van situar en terrenys no urbanitzables.