La passi¨® de votar

Com gaireb¨¦ totes les passions, la passi¨® de votar tamb¨¦ deu tenir les seves contraindicacions. El cas estrany ¨¦s la creixent suspic¨¤cia europea cap a aquesta afici¨®, com si s¡¯estigu¨¦s comen?ant a convertir-se en una mania ximple aix¨° de voler expressar amb el vot una opini¨® fundada. ?ltimament tots comencem a estar segur¨ªssims que els caps en democr¨¤cia es couen a foc molt viu amb idioteses monstruoses i falses idees, falses not¨ªcies, falses alternatives (tan falses com la realitat alternativa) i tot tipus d¡¯avaries mentals i emocionals.

Sembla que est¨¤ guanyant un cr¨¨dit molt solemne la meditaci¨® sobirana sobre les condicions de funcionament de les democr¨¤cies occidentals. S¡¯insisteix que la democr¨¤cia representativa ¨¦s una cosa seriosa, feta de contrapesos i filtres i mesures, mentre que la seva germana populista aberrant, degradada i capritxosa, neix d¡¯un mal ¨²s d¡¯aquella i deriva perillosament en les democr¨¤cies plebiscit¨¤ries dels dictadors, poc menys que avantsala de l¡¯infern del totalitarisme. L¡¯exemple casol¨¤ i cast¨ªs el tenim en la democr¨¤cia org¨¤nica que va inventar el franquisme com a brillant postveritat institucional, abans de l¡¯era de la postveritat, o abans de l¡¯exhibici¨® descarnada dels poders de la postveritat.

En un llibre en marxa que condueixen a mitges Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s i Domingo R¨®denas s¡¯al¡¤ludeix a m¨²ltiples formes de veritats mentideres. Quan surti el llibre (a Calambur), ja hi haur¨¤ noves i m¨¦s feroces postveritats triomfals, captades per alguns dels col¡¤laboradors que veig a l¡¯¨ªndex ¨CVictoria Camps, Andreu Jaume, C¨¦sar Rendueles, Marta Sanz, Joaqu¨ªn Estefan¨ªa, Valent¨ª Puig, Nora Catelli i alguns altres¨C. I entre aquestes ja hi pot figurar la dissoluci¨® a la claveguera populista de la democr¨¤cia representativa.

Aquest temor no ¨¦s cap disbarat, evidentment, per¨° potser ¨¦s prematur. A Espanya no tenim tanta pr¨¤ctica com per haver-nos cansat d¡¯una passi¨® tan noble. ?s veritat que els ¨²ltims temps han posat a prova la nostra resist¨¨ncia a les passions, per¨° no en forma de refer¨¨ndum civilitzat. En aix¨° estem donant peixet, i sembla si m¨¦s no una mica alarmista posar fre a les iniciatives pol¨ªtiques que reclamen aquestes pr¨¤ctiques en condicions concretes i espec¨ªfiques i sense que es converteixi la convocat¨°ria de consultes a la ciutadania en un entretingut plugim de temporada.

L¡¯experi¨¨ncia recent de Madrid ha estat escandalosament usada per degradar o devaluar aquesta pr¨¤ctica quan no sembla que puguem vanar-nos a l¡¯exc¨¦s d¡¯haver-nos educat en un ¨²s responsable, conven?ut i plenament democr¨¤tic d¡¯aquest instrument de consulta a una ciutadania adulta. ?s veritat que si vivim sota la s¨ªndrome angoixant de la postveritat, no hi ha sortida del t¨²nel perqu¨¨ ¨¦s tot negre i ning¨² pensa ni ning¨² s¡¯informa, a un pas de l¡¯apocalipsi d¡¯una vida submisa a la m¨¦s negra mentida global.

Per¨° l¡¯esc¨¤ndol ¨¦s gaireb¨¦ sempre un punt farisaic. A mi m¡¯est¨¤ passant al contrari. La proliferaci¨® d¡¯aquest tipus d¡¯alarmes contra la indig¨¨ncia cultural de les nostres democr¨¤cies, accentua cada vegada m¨¦s la meva devoci¨® per forjar les condicions morals i pol¨ªtiques perqu¨¨ l¡¯¨²s de les consultes sigui intel¡¤ligent, leg¨ªtim i jur¨ªdicament consistent, de manera que qualsevol pugui somiar a emetre el seu vot amb la neutralitat institucional garantida, informaci¨® vera? i acord expr¨¦s i pactat sobre les conseq¨¹¨¨ncies de la consulta.

Tendeixo a creure que l¡¯assignaci¨® de responsabilitats al ciutad¨¤ contribueix a fer-lo (fer-nos) responsables i totalment conscients del que ens juguem quan votem sense tuteles i sense paranys. Somio, o millor dit, fabulo ¨ªntimament una societat capa? de dirimir en condicions d¡¯igualtat i neutralitat si vol la independ¨¨ncia de Catalunya perqu¨¨ em sembla un assumpte col¡¤lectiu i rellevant, de la mateixa manera que em sembla molt rellevant que una consulta oficial i lleial pregunti a una ciutadania, tan ben o mal educada com a la resta d¡¯Europa, si prefereix una forma d¡¯Estat reaccion¨¤ria i premoderna o prefereix treure i posar cada quatre o cada sis anys el seu president de la rep¨²blica.

Com aquestes, se m¡¯ocorren unes quantes preguntes directes i clares per millorar una democr¨¤cia represenativa mentre promou entre els ciutadans un sentit de pertinen?a i participaci¨® que no estigui basat en senyals d¡¯identitat sangu¨ªnies o gen¨°miques sin¨® jur¨ªdiques i pol¨ªtiques. Potser m¡¯estic deixant portar per la passi¨® de votar, ¨¦s cert, per¨° ¨¦s que votar m¡¯agrada amb desenfrenament.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.