L¡¯aspror visual

El nexe que uneix les set pel¡¤l¨ªcules dirigides fins ara pel cineasta xil¨¨ Pablo Larra¨ªn (1976) ¨¦s el proc¨¦s absurd i dram¨¤tic dels seus protagonistes per negar la realitat: el m¨²sic mediocre i sense talent de Fuga (2006) ¡ªun debut for?a fluix que no permetia preveure l¡¯altura que assoliria ben aviat¡ª busca el reconeixement i l¡¯¨¨xit encara que sigui a costa d¡¯apropiar-se de la simfonia inacabada d¡¯un compositor d¡¯una altra ¨¨poca; el protagonista de Tony Manero (2008), al preu que sigui, vol emular els passos de ball popularitzats per John Travolta i guanyar el concurs d¡¯imitadors que celebra un programa de televisi¨®; a Post Mortem (2010), l¡¯empleat de la morgue que s¡¯obsessiona per la seva ve?na no s¡¯assabenta que al barri on viu hi ha escorcolls, detencions i assassinats, que s¡¯est¨¤ produint el cop d¡¯estat de Pinochet; a No (2012), una pel¡¤l¨ªcula d¡¯optimisme negre sobre la campanya publicit¨¤ria que van dur a terme els opositors de Pinochet en el plebiscit de 1988, el superficial, el que es veu per fora, amaga el que importa de deb¨°, les mancances d¡¯una societat desbordada pel present; els capellans d¡¯El Club (2015) semblen xais quan s¨®n uns depredadors insaciables i pertorbats, uns pederastes que viuen impunement, amagats a una casa d¡¯un poble de pescadors per salvaguardar la reputaci¨® de l¡¯Esgl¨¦sia; a Neruda (2016), el poeta ¨¦s un senador comunista molt burg¨¨s i molt ap¨¤tic, intel¡¤lectualment fatigat i fart de recitar sempre que pot escriure els versos m¨¦s tristos; i en els quatre dies posteriors a l¡¯assassinat de Kennedy, a Jackie (2016), sota els focus medi¨¤tics, la seva viuda constata la difer¨¨ncia existent entre la interpretaci¨® i la imitaci¨® i el canvi de rol que ha d¡¯assumir per entendre la realitat.

Ho va dir la cr¨ªtica de cine Imma Merino a prop¨°sit de l¡¯estrena de Neruda: Pablo Larra¨ªn no sembla estimar mai els personatges de les seves pel¡¤l¨ªcules. Larra¨ªn ¨¦s un expert a l¡¯hora de transmetre l¡¯ang¨²nia, els conflictes foscos i els traumes hostils d¡¯uns personatges pertorbadors i mal¨¨vols, la seva penombra moral, i no ¨¦s d¡¯estranyar que un dels seus actors preferits sigui Alfredo Castro, una cara tan misteriosa que en un segon pot passar de la delicadesa i l¡¯amabilitat al calfred del trastorn: al cap i a la fi, si qualsevol seq¨¹¨¨ncia de les seves pel¡¤l¨ªcules irradia malestar i una atmosfera perversa no ¨¦s tant perqu¨¨ filmi el terror moral com perqu¨¨ explora a consci¨¨ncia el que el motiva, la bogeria i la brutalitat de les emocions, els actes extrems. Amb una c¨¤mera de moviments hist¨¨rics i amb una fotografia sinistra a prop¨°sit, Larra¨ªn ha convertit l¡¯aspror visual en la seva est¨¨tica, la m¨¦s id¨°nia per furgar en la lletjor de la realitat.