Tete Montoliu obre casa seva

Aquest dimarts Tete Montoliu hauria fet 84 anys. A l'agost en far¨¤ 20 que va morir i fa una setmana va fer 20 anys, tamb¨¦, del seu darrer concert, al Palau de la M¨²sica Catalana. En tan significativa data, l'ONCE li ha dedicat a la seva seu de Barcelona El rac¨® d'en Tete, un espai on s'exposen m¨¦s d'un centenar de discos, el piano de casa seva, l'esm¨°quing que va lluir en el seu darrer concert, ulleres, escrits, cartes, el carnet d'afiliat a l'ONCE, plaques... del compositor de jazz, cec de naixement. "Ho he fet per no disgregar les quatre coses que hi havia per casa", diu emocionada i orgullosa la seva v¨ªdua, Montserrat Garc¨ªa-Albea. "Per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ serveixi de record a les noves generacions, que ni saben qui va ser...". La que va ser la seva segona dona, juntament amb la filla del pianista, N¨²ria, i el n¨¦t Jordi han aportat tot el material, que romandr¨¤ exposat al p¨²blic permanentment un dia al mes.

L'acte, al qual han assistit, a m¨¦s del conseller de Cultura, Santi Vila, nombrosos companys i admiradors de Montoliu com Joan Manuel Serrat, N¨²ria Feliu, el concertista Luis Cobos o la cantaora Mayte Mart¨ªn, s'ha tancat a l'auditori de l'ONCE amb un concert dels companys de Montoliu Ignasi Terraza (al piano), Horacio Fumero (al contrabaix) i Aldo Caviglia (a la bateria). La cantant S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, que hi ha posat la veu, va concloure un recital emotiu i tendre amb la m¨ªtica Paraules d'amor. Jordi, n¨¦t de Montoliu, destacant el sentit de l'humor del m¨²sic, ha assegurat que si el seu avi hagu¨¦s estat encara viu li hauria encantat: "Hauria dit que l'exposici¨® ¨¦s molt maca i que hauria de tornar per veure-la b¨¦".

La primera vegada la Montse va veure el tete Montoliu va ser quan ella tenia 16 anys i el va escoltar tocar amb Dexter Gordon al Whisky Jazz, un bar dedicat al g¨¨nere, a Madrid. Per¨° quan en va quedar enamorada va ser el 1973, quan va haver de portar-lo a sopar abans d'un concert de Montoliu al bar d'un amic. "Estava tot ple i encara no havia sopat i el vaig haver de portar jo", recorda, prenent una canya, poc abans de la presentaci¨®. I recorda tamb¨¦ aquelles primeres cites quan ella, hostessa d'avi¨®, passava per Barcelona: "An¨¤vem al Zeleste, a la Cova, a Terrassa a escoltar jazz... Despr¨¦s arribava a l'hotel a les sis de la matinada, amb tota la tripulaci¨® preparada per sortir cap a l'aeroport! S¨®n coses que es fan quan es tenen vint-i-tres anys..."

Entre els objectes exposats, la v¨ªdua s'atura davant d'una carta que li va escriure Serrat. "Eren com germans", diu, "i Tete recordava sempre la gira que van fer junts quan va passar tot all¨° d'Eurovisi¨®". El mateix cantautor del Poble Sec la recorda, poc despr¨¦s, durant la inauguraci¨® de l'espai: "La imatge que m¨¦s recordo d'ell", ens comenta, sense haver-s'ho de pensar gaire, "¨¦s al primer concert d'aquella gira, a Oviedo, el 1969. El p¨²blic estava dividit: la meitat ens deia 'cabrons!' i l'altra meitat, 'fills de puta!' Ell es girava cap a mi i, sense deixar de tocar el piano, em deia: 'Joan, Joan! No te'n vagis, no em deixis sol, eh?'"

L'altre record que destaca Serrat, en la mateixa gira, plasma l'afici¨® al futbol (al Bar?a) del jazzista: "En ple concert va cantar un gol del Bar?a a Bilbao!", explica Serrat, divertit. "El tio estava tocant i portava un pinganillo a l'o?da escoltant els partits de Lliga". La seva v¨ªdua tamb¨¦ dona fe d'aquestes aficions del Tete, quan s'atura davant de la ins¨ªgnia d'or i brillants que li va concedir el Bar?a: "Vam estar a la tribuna del Bernab¨¦u, el 1997, poc abans de morir, i va guanyar el Bar?a. La gent del voltant estava indignada i ell, fent veure b¨¦ la seva ins¨ªgnia, que es vei¨¦s que era culer... No t'explico com ens miraven tots! I al final del partit vam entrar en un bar per trucar un taxi i... hi eren tots els ultres aquests del Madrid! No ens van tocar, per¨° s¨ª ens van dir de tot". El sentiment barcelonista li venia de fam¨ªlia: el seu avi, Alfred Massana, va ser jugador blaugrana.

El rac¨® d'en Tete recull m¨¦s de cent portades de discos. "Ell no els guardava", diu la seva v¨ªdua. "No escoltava la seva m¨²sica un cop interpretada. Les seves gravacions eren pr¨¤cticament discos en directe: no acceptava repeticions, tocava sempre el que li sortia del cor en cada moment. Per aix¨° molts discos no els tenia i ens va costar horrors recopilar-los, contactant amb discogr¨¤fiques japoneses, americanes..." De fet, a casa, el piano no el tocava gaireb¨¦ mai: "Era el moble m¨¦s gran de la casa, simplement", diu la seva dona, davant de l'instrument, ubicat al costat de l'esm¨°quing del darrer concert.

Una vegada Josep Cun¨ª li va preguntar si, donada la seva ceguera, no li feia por tocar la tecla equivocada. Ho recorda la Montse Garc¨ªa-Albea: "'Sempre busco la tecla equivocada', va respondre, definint a la perfecci¨® la seva curiositat musical. Quan queia en la tecla que no era, se li obria un univers musical totalment nou, per explorar. Per aix¨° sempre deia que els dits es movien m¨¦s r¨¤pid que el cap". Ell ho deia conven?ut, recorda la Montse: "Jo no s¨®c bon autor. Estic component i improvisant tot el dia".