Un primer pas

?s millor moure's, encara que sigui fent nom¨¦s un pas, que estar-se quiet, paralitzat mentre els altres cavalquen. Aquest ¨¦s el principi que va semblar plasmar ahir a Barcelona el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, davant de diversos centenars d'empresaris catalans.

Qualsevol acte pol¨ªtic acostuma a tenir diferents lectures. I encara m¨¦s tractant-se de Rajoy i de les seves receptes ¡ªfins ara minimalistes¡ª sobre la q¨¹esti¨® catalana. Aix¨ª que tot acte es pot comparar amb all¨° que ¨¦s desitjable: en aquest cas, una oferta negociada, discutida, detallada i completa, tant de tasques pendents de l'Administraci¨® central a Catalunya com d'assumptes relatius a la millora de l'autogovern.

Llavors, un discurs sobre el futur de les deficients infraestructures p¨²bliques, que depenen d'ell, es podria qualificar d'insuficient, que arriba tard i poc ambici¨®s. Sobretot perqu¨¨ en apel¡¤lar, amb bones raons, als assumptes que m¨¦s preocupen els catalans, aparca sense encert un fet que tamb¨¦ els disgusta: la necessitat de millorar la seva autogovernan?a pol¨ªtica.

Per¨° al mateix temps, la de Rajoy ¨¦s una aposta per un abordatge necessari de les obres p¨²bliques i de transport tan necess¨¤ries com sempre ajornades. A m¨¦s de reiteradament exigides per la societat catalana, els seus usuaris, els seus empresaris, els seus municipis i el seu Govern aut¨°nom ¡ªel que es va incloure al memorial de greuges de l'anterior president, aix¨ª com de l'actual¡ª, i desateses en l'¨²ltima legislatura pel Govern espanyol. De manera que entrar en aquestes q¨¹estions concretes ¡ªper¨° tan importants que pavimenten el malestar majoritari dels catalans¡ª ¨¦s una correcci¨® encertada del focus dispensat a la q¨¹esti¨® catalana, monopolitzat pel respecte (indeclinable) de la legalitat constitucional i estatut¨¤ria.

Aix¨ª que es tracta d'un primer pas, per¨° resulta m¨¦s notori perqu¨¨ Catalunya ja l'esperava (i es desesperava davant la seva abs¨¨ncia) des de fa temps, perqu¨¨ l'anterior es va produir fa molts anys.

El problema que comporta aquest pas pol¨ªtic ¨¦s doble. D'una banda, de credibilitat. El pressupost d'obres p¨²bliques a Catalunya, des de sempre per sota del seu pes econ¨°mic i inferior a les promeses pol¨ªtiques, acostuma a empitjorar a l'hora d'executar-lo, m¨¦s deficient que la mitjana. No ¨¦s nom¨¦s culpa de la crisi, sin¨® tamb¨¦ del desistiment, acompanyat de la declinant influ¨¨ncia general dels poders aut¨°ctons. O les xifres que ara es prometen s¨®n suficients i es poden complir, o b¨¦ la confian?a seguir¨¤ minvant.

D'altra banda, el problema ¨¦s de velocitat. La tardan?a a plantejar plans assenyats pot compensar-se accelerant-los. Per¨° a ning¨² se li escapa que l'agenda secessionista afronta un calendari sobreescalfat; la resposta del Govern espanyol pot resultar morosa o poc atractiva per a molts. Despr¨¦s del primer pas n'han de venir molts d'altres. I molt m¨¦s r¨¤pids.