Roger Mas: ¡°M¡¯interessa el que, passant-li a tots, resulta extraordinari¡±

Pregunta. Un llibre?

Resposta. Per dues raons. Una de prosaica: el meu editor hi va insistir, creia que em podia explicar sense les limitacions del llenguatge musical. L¡¯altra ¨¦s que de jove havia fet dos llibres que ara entenc com pecats de joventut, i somio a recomprar els venuts i cremar-los. Finalment, em vaig posar a escriure-ho quan l¡¯editor va proposar organitzar-ho com un diccionari, amb entrades ordenades alfab¨¨ticament.

P. I no es pot explicar cantant aix¨° que escriu?

R. No tot. Sempre m¡¯he explicat cantant, per¨° tamb¨¦ als concerts, entre can?¨® i can?¨®, on exposo les coses que no explico a les can?ons. ?s curi¨®s, perqu¨¨ Sisa, que em fa un pr¨°leg extraordinari, on se¡¯n fot cruelment de mi, diu que no hauria d¡¯explicar-me als concerts, que no t¨¦ sentit explicar-se quan fas servir llenguatge po¨¨tic. Jo crec que posar-me en rid¨ªcul i parlar treu gravetat a la meva m¨²sica. Estic conven?ut que ¨¦s el que m¡¯ha ajudat a viure professionalment de la m¨²sica. Els solsonins tenim aquesta cosa lit¨²rgica, greu i barroca que cal equilibrar.

P. Escriure un llibre sobre les coses que li semblen significatives, no ¨¦s una mostra d¡¯immod¨¨stia?

R. Pot ser. He patit dubtant fins on em despullava en temes personals i tamb¨¦ dubtava si el conjunt dels meus parers tenia inter¨¨s per al p¨²blic. He escrit tamb¨¦ per als que no em coneixen.

P. I, concerts al marge, no pot explicar-se en les entrevistes?

R. No me¡¯n surto per una ra¨® tan elemental com que crec que no aconsegueixo respondre adequadament al que em pregunten. Com a compositor i escriptor soc molt lent i obsessiu-compulsiu, de manera que repasso i repasso i repasso. I, ¨¦s clar, en una entrevista has de respondre a l¡¯instant... ?s com quan em discuteixo amb la meva dona: quan no ¨¦s al davant tinc clar qu¨¨ li vull dir, per¨° quan parlem resulta que ella, com moltes dones, ho t¨¦ tot clar¨ªssim, i jo em quedo all¨ª, amb cara de ximple, pensant com ¨¦s possible que passant-me la vida pensant en la meva parella no tingui una resposta raonable... I ella deu pensar: qu¨¨ li passa a aquest muermo, que quan li parlo no sap contestar-me?

P. El llibre seria l¡¯equivalent a les presentacions que fa de les seves can?ons en directe?

R. Pot ser, el que explico al llibre s¨®n experi¨¨ncies extraordin¨¤ries. No tinc una vida extraordin¨¤ria, el m¨¦s extraordinari que m¡¯ha passat ¨¦s el que explico al llibre. I quan dic extraordin¨¤ries no vull dir que siguin coses que nom¨¦s em passin a mi. Els nostres records s¨®n viv¨¨ncies que no s¡¯escauen cada dia, un accident, un incendi, una mort... A tots ens passen. No m¡¯interessa la quotidianitat, sin¨® aquelles coses que, passant-nos a tots, resulten extraordin¨¤ries.

¡°Res t¨¦ massa sentit. Connecto amb el punt desolador de Sisa; la ironia m¡¯ha salvat perqu¨¨, en el fons, soc un pessimista¡±

P. I com es va sentir escrivint sense haver de musicar els textos?

R. Doncs em va alliberar molt. Vaig patir molt, per¨° tamb¨¦ m¡¯ho vaig passar molt b¨¦, dec ser masoquista. Crec que la meva vida es basa en un fr¨¤gil equilibri entre angoixa i felicitat. Una mica ho explica El dolor de la bellesa, una can?¨® que em diu que puc volar i tamb¨¦ estavellar-me. M¡¯agrada aquest joc.

P. Diu que ¨¦s obsessiu-compulsiu. I perfeccionista?

R. S¨ª. Ser aix¨ª comporta petits problemes a la vida quotidiana, per¨° no a la feina. Com m¨¦s repasses, m¨¦s b¨¦ toques la guitarra, m¨¦s b¨¦ escrius.

P. El llibre t¨¦ una entrada sobre drogues. S¨®n una ajuda creativa?

R. No s¨®n necess¨¤ries, per¨° ajuden. Vaig tornar a fumar al corregir el llibre. Quan vols escriure sobre alguna cosa has de creure que ¨¦s important, en cas contrari no t¨¦ sentit fer-ho. Has de trobar quelcom remarcable i en la vida quotidiana ¨¦s dif¨ªcil. El c¨¤nnabis afavoreix que les coses m¨¦s obvies se t¡¯apareguin com grans descobriments. Aix¨° ¨¦s molt infantil, per¨° la inf¨¤ncia ¨¦s molt propera a la creativitat.

P. Hi han can?ons recitatives, com La rebequeria, que recorden el cabdal de paraules del hip-hop. Com ¨¦s que no fa m¨¦s can?ons aix¨ª?

R. Igual ¨¦s perqu¨¨ fa temps que no fumo porros. Ho dic seriosament i de broma: alguna cosa hi deu haver. A m¨¦s, les criatures limiten el temps per crear. Abans de tenir criatures ets el centre del m¨®n, despr¨¦s tamb¨¦, per¨° d¡¯una altra manera, perqu¨¨ s¨®n la teva prioritat. Tamb¨¦ influeix l¡¯edat. De jove tot se t¡¯apareix, et sobrev¨¦. Despr¨¦s perds vigor i ja has vist tantes coses que costa veure¡¯n de noves, i si a sobre tens coses tan espl¨¨ndides com criatures¡­ La fam¨ªlia t¨¦ un punt de teranyina. Aquests recitatius van sortir en moments en qu¨¨ estava sol, apartat, amb temps, essent ¨²nic centre del m¨®n. De tota manera, crec que tornaran.

P. Diu al llibre que quan era jove la creativitat era febril. Ja no en t¨¦ tanta o ¨¦s m¨¦s autoexigent?

R. Amb el temps resulta dif¨ªcil passar per un lloc nou. I perds vigor, perds frescor i guanyes experi¨¨ncia. A l¡¯escenari soc cada vegada m¨¦s feli?. Escriure can?ons ¨¦s molt dur, per¨° cantar-les ¨¦s un goig. Quan surts a l¡¯escenari ja saps que et coneixen i et valoren. Aix¨° facilita la feina. I vas aprenent. Per exemple, s¨¦ que si m¡¯acosto al rock no em va b¨¦.

P. Doncs El calavera ¨¦s una bona can?¨®, i popular.

R. ?s veritat, ¨¦s la m¨¦s escoltada despr¨¦s de Caminant. I la pe?a preferida del president Puigdemont, que, per cert, va ser el primer de contractar-me a Girona, quan era programador de la Casa de Cultura.

P. ?s vost¨¨ un m¨ªstic?

R. Ho hauria volgut ser, per¨° no ho soc. De tota manera, sempre hi ha una mica de misticisme. En realitat, m¡¯he convertit en un c¨ªnic trist, pessimista, pel que fa als grans afers de la Humanitat. En el dia a dia soc m¨¦s optimista en veure que, a gran escala, no hi ha res a fer.

P. No confia en el g¨¨nere hum¨¤?

R. El g¨¨nere hum¨¤ ¨¦s el que ¨¦s. Responem a la satisfacci¨® de les nostres necessitats, com animalons que som. Fem el que est¨¤ previst.

P. Oprimir-nos, explotar-nos, massacrar-nos¡­..

R. Responem a interessos. Tinc set, busco aigua, necessito amor, el busco... Aix¨° ¨¦s el que fem les persones, excepte amb els fills, on entra directament l¡¯instint de superviv¨¨ncia de l¡¯esp¨¨cie.

P. La seva obra ¨¦s molt espiritual. ?s creient?

R. Soc c¨ªnic. De tota manera, m¡¯interessa la tradici¨® cat¨°lica, la moral, no l¡¯Esgl¨¦sia ni el nacionalcatolicisme. M¡¯atrau la idea que el pecat ¨¦s l¡¯error. Hi han errors petits, mitjans i grans. Pequem constantment, ens equivoquem. M¡¯interessa aquesta visi¨® del pecat que no necess¨¤riament et condemna perqu¨¨ existeix la segona cosa interessant, el perd¨®. El catolicisme ofereix una sortida que el protestantisme no brinda. Al catolicisme pots redimir-te i salvar-te, tot i que hagis pecat molt. Em sento inserit en aquesta moral diguem-ne mediterr¨¤nia.

P. Vost¨¨ dona molt valor a l¡¯individu. Qu¨¨ pensa quan veu que un islamista s¡¯immola en favor del nosaltres, fent saltar pels aires la seva pr¨°pia individualitat?

R. El que em preocupa ¨¦s que en el fons ¨¦s m¨¦s normal del que creiem. Vivim en un trosset del m¨®n on fa temps que no patim viol¨¨ncia, ni bufetades, ni crueltat de veritat, i ens pensem que ¨¦s normal. Qualsevol petita mirada a la Hist¨°ria evidencia que les bufetades han estat a l¡¯ordre del dia tamb¨¦ aqu¨ª. Davant d¡¯aix¨°, veure que estem discutint per petites mis¨¨ries pat¨¨tiques... Haur¨ªem de posar el focus on cal. Em sembla extraordinari que jo no hagi vist bufetades de veritat.

P. La seva obra i, dins d¡¯ella, el seu llibre, gaireb¨¦ sempre parla de temes transcendents.

R. ?s una necessitat des de petit. Les coses han de ser importants, i si no, ho fem veure. Ja ho feia de petit i per aix¨° queia malament, perqu¨¨ a tot li donava una import¨¤ncia tremenda. Sort que vaig con¨¨ixer Sisa i Pau Riba i aquesta forma de treure ferro als temes sense banalitzar, aprofundir en la realitat enfotent-se¡¯n del mort i del qui el vetlla. ?s com un escut que et protegeix. Per aix¨° m¡¯encanta all¨° que diu Sisa a Alar¨ª, alar¨® traient ferro a la humana necessitat de transcendir, quan diu: ¡°Just acabem de sortir, / ja som a punt d¡¯arribar / Cent anys abans de sortir / ja eren a punt d¡¯arribar¡±. Aquestes paraules valen per tota una carrera. Em diu que res t¨¦ massa sentit. Connecto molt amb el punt desolador de Sisa, aquesta ironia m¡¯ha salvat, m¡¯ha fet la vida m¨¦s portadora, ja que, en el fons, soc un pessimista.

P. I molt solson¨ª.

R. ?s que Solsona ¨¦s com una ikastola on t¡¯ensenyen a ser solson¨ª, i des de petits ens expliquen que Solsona ¨¦s el centre del m¨®n. Aquesta educaci¨® ens la donen amb l¡¯imaginari de la m¨¤gia, es fa amb els gegants, els petards, la Mare de D¨¦u del Claustre, el ruc del campanar... ?s com si f¨®ssim a l¡¯Antic R¨¨gim. I aix¨° aguanta la tele i les noves tecnologies. Som ultranacionalistes locals, i tot i estudiar o treballar fora, el cap de setmana sempre tornem a casa, a Solsona.