Despr¨¦s del mur, Europa

La commemoraci¨® (modesta i sense euf¨°ria) dels seixanta anys de la Uni¨® Europea, la setmana passada, hauria d¡¯haver servit, m¨¦s que mai, per recordar la hist¨°ria m¨¦s pr¨°xima d¡¯aquest vell continent que molts considerem tamb¨¦ una forma extensa de p¨¤tria pr¨°pia. Del continent sencer, a una banda i a l¡¯altra d¡¯aquella frontera infame que el tingu¨¦ m¨¦s de quaranta anys tallat en dos, de nord a sud, amb murs i tanques de filferro amb punxes, amb metralletes i gu¨¤rdies amb gossos. La primera vegada que jo vaig travessar aquell mur, pels voltants del 1970 i en un viatge per q¨¹estions acad¨¨miques, entre Viena i Budapest ja ens van escorcollar al tren, i pels corredors dels vagons passaven els policies amb gossos amena?adors.

Algunes il¡¤lusions i fantasies que jo tenia sobre la realitat de l¡¯altra banda (i que molts amics conservaven tamb¨¦) van comen?ar a dissoldre¡¯s. A Budapest, els murs de les cases mostraven encara els forats de les bales sovi¨¨tiques del 1956. Per¨° els funcionaris culturals del Partit que ens acolliren (no n¡¯hi havia d¡¯altres), semblava que no recordaven res: all¨° que no convenia simplement no havia passat. I dos professors txecs assistents a les reunions anaven a tota hora vigilats per uns individus de cara fosca, comissaris de companyia.

Feia poc temps encara dels fets de Praga del 1968, i ac¨ª molts encara s¡¯aguantaven la bena davant dels ulls, per no voler veure: per no acceptar que la mis¨¨ria moral i pol¨ªtica d¡¯aquell sistema i d¡¯aquella ideologia no tenia ja (si mai l¡¯havia tinguda) cap relaci¨® amb les il¡¤lusions d¡¯igualtat i de just¨ªcia que els r¨¨gims comunistes havien de convertir en un estat de felicitat definitiva. Ac¨ª, la ceguesa de molts continuava intacta, sense remei ni cura. La mateixa ceguesa que impedia veure com, a la banda d¡¯ac¨ª, el ¡°capitalisme imperialista¡±, o ¡°imperialisme capitalista¡±, no era exactament un sistema de repressi¨® i d¡¯opressi¨® de les classes populars, privades de drets i de veu, redu?des a l¡¯explotaci¨® miserable, etc¨¨tera. I que la llibertat, en efecte, al contrari del que pensava el senyor Lenin, s¨ª que servia d¡¯alguna cosa, a m¨¦s de ser un valor en ella i per ella mateixa. Una llibertat que, potser, nom¨¦s apreci¨¤vem els qui no en ten¨ªem, b¨¦ a l¡¯Espanya de Franco, b¨¦ als pa?sos sota la dictadura ¡°del proletariat¡±, quina ironia.

Europa occidental, desfeta f¨ªsicament i moralment per la guerra, es refeia a una velocitat inesperada: refeia f¨¤briques, carreteres i cases, refeia ciutats, refeia una economia productiva, i en un parell de d¨¨cades ja era una terra de benestar gaireb¨¦ universal i assegurat. Espanya, per cert, a Europa no existia. A Europa la gent votava, canviaven els governs, les idees eren lliures i la paraula tamb¨¦, els sindicats eren potents, el valor real dels salaris creixia clarament, i el personal en general es preocupava ben poc per saber si hi havia models millors de societat, d¡¯economia o de sistema pol¨ªtic. Al mateix temps, per¨°, l¡¯armament nuclear s¡¯acumulava a un costat i l¡¯altre de la ratlla funesta, i un cert terror a la Bomba, die Bombe (que jo vaig viure encara a Alemanya els primers anys seixanta), formava part de la vida quotidiana. I vingueren els tractats de 1957, els Beatles i la minifaldilla, i el maig del 68, i tot aix¨° que ara tamb¨¦ ¨¦s Europa. I per molts anys.