Tres congressistes dels EUA d¡¯origen cub¨¤ simpatitzen amb el sobiranisme catal¨¤

Tres congressistes d'origen cub¨¤ es van reunir dimecres al Capitoli amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que est¨¤ de visita als Estats Units per explicar el proc¨¦s independentista catal¨¤. Els legisladors s¨®n republicans de Florida, simpatitzen amb el sobiranisme catal¨¤ i formen part del grup d'Amics d'Espanya al Congr¨¦s. S¨®n Ileana Ros-Lehtinen, Mario D¨ªaz-Balart i Carlos Curbelo, que ja es van reunir el 2015 a Washington amb un representant de la Generalitat.

Tots tres, segons va explicar Puigdemont, tenen una ¡°posici¨® clarament compromesa amb el dret a l'autodeterminaci¨®¡±. El president de la Generalitat va qualificar de ¡°molt positives¡± les reunions, per¨° va assenyalar que l'objectiu del seu viatge no ¨¦s recollir suports davant la seva intenci¨® de convocar al setembre un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, sigui pactat o no amb el Govern espanyol.

Dels tres legisladors, nom¨¦s Curbelo va atendre la premsa despr¨¦s de la trobada. ¡°El tema de l'autodeterminaci¨® ¨¦s molt important per a nosaltres perqu¨¨ la meva fam¨ªlia va haver de fugir d'un pa¨ªs on no existia aquest dret¡±, va dir en declaracions a l'Ag¨¨ncia Catalana de Not¨ªcies el legislador, fill d'exiliats cubans. ¡°Soc incapa? d'imposar res ni de fer inger¨¨ncies en el que ¨¦s la pol¨ªtica d'altres pa?sos. No obstant aix¨°, vull convidar al di¨¤leg. ?s fonamental a qualsevol pa¨ªs. Aix¨° ¨¦s el que nosaltres li desitgem a Espanya, a Catalunya i a qualsevol lloc del m¨®n on pugui existir un conflicte d'aquest tipus¡±.

Puigdemont es va veure?dimarts amb tres congressistes m¨¦s, dos republicans i un dem¨°crata, per¨° va declinar revelar el contingut de les trobades. Un d'ells, el republic¨¤ Dana Rohrabacher, tamb¨¦ va donar suport p¨²blicament el setembre del 2015, amb D¨ªaz-Balart i Curbelo, a l'anomenat dret a decidir del poble catal¨¤ despr¨¦s de reunir-se amb Roger Albinyana, el llavors secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat.

Durant dos dies a Washington, el president catal¨¤ s'ha embarcat en una de les tradicions de la capital nord-americana: fer lobby a favor d'una causa. S'ha reunit amb legisladors, ha parlat amb laboratoris d'idees i ha donat entrevistes a mitjans de comunicaci¨®. No hi ha hagut, segons ha dit, contactes amb la nova Administraci¨® de Donald Trump, que va celebrar el refer¨¨ndum del Brexit per¨° no ha revelat la seva opini¨® sobre el secessionisme catal¨¤.

?s entre un petit grup de legisladors on l'independentisme ha recollit m¨¦s simpaties als EUA, cosa que contrasta amb el rebuig de les autoritats i l'escepticisme econ¨°mic. Despr¨¦s de considerar el debat sobiranista un assumpte intern espanyol, el Govern de Barack Obama va defensar el 2015 la unitat d'Espanya en una reuni¨® a la Casa Blanca amb el rei Felip VI.

Des de la seva eclosi¨® el 2012, el sobiranisme catal¨¤ s'ha emmirallat en els Estats Units per l'origen secessionista d'aquest pa¨ªs i la defensa del dret a l'autodeterminaci¨® que va fer l'expresident Woodrow Wilson el 1918 com a part de la seva proposta de 14 punts per posar fi a la Primera Guerra Mundial. No obstant aix¨°, la Constituci¨® nord-americana no permet la secessi¨® d'un Estat. L'¨²nica rebel¡¤li¨® que hi va haver d'aquest tipus es va resoldre per la for?a quan la Uni¨® es va imposar a la Confederaci¨® del Sud que volia independitzar-se durant la Guerra Civil al segle XIX.

El que fa significativa la reuni¨® amb els congressistes d'origen cub¨¤ ¡ªcr¨ªtics amb l'Havana i simpatitzants del concepte d'autodeterminaci¨®¡ª s¨®n els seus lla?os amb Espanya en integrar el caucus del Congr¨¦s que aborda la relaci¨® entre Washington i Madrid. En els ¨²ltims anys, la Moncloa i la Generalitat s'han llan?at a una cursa en l'arena internacional ¡ªamb Washington com a lloc clau¡ª per intentar guanyar adeptes en el seu rebuig o defensa de la independ¨¨ncia.

Consultada per aquest diari, una portaveu de l'ambaixada espanyola a Washington va rebutjar comentar les trobades de Puigdemont amb congressistes.

Aquests s¨®n els elements biogr¨¤fics m¨¦s rellevants dels tres legisladors que van parlar aquest dimecres amb el president catal¨¤:

Ileana Ros-Lehtinen

Nascuda a Cuba el 1952, Ros-Lehtinen ¨¦s una veterana legisladora i refer¨¨ncia de l'anticastrisme al Capitoli. Representa l'¨¤rea de Miami, on es va establir durant la d¨¨cada dels seixanta despr¨¦s que la seva fam¨ªlia hagu¨¦s de marxar de Cuba per l'arribada de Fidel Castro al poder.

Ros-Lehtinen es va convertir el 1989 en la primera congressista hispana. Presideix el subcomit¨¨ de la Cambra de Representants sobre el Pr¨°xim Orient i el nord d'?frica. Tamb¨¦ integra el comit¨¨ d'intel¡¤lig¨¨ncia, que est¨¤ investigant els possibles lla?os entre R¨²ssia i l'entorn de Trump.

La congressista ha impulsat en els ¨²ltims anys propostes de llei per endurir les sancions a Vene?uela, refor?ar els lla?os amb Israel i ampliar la relaci¨® entre els EUA i Taiwan, amb el qual Washington no mant¨¦ vincles diplom¨¤tics des de fa tres d¨¨cades quan va considerar part de la Xina a l'illa, que t¨¦ ambicions separatistes.

La congressista republicana ha marcat en els ¨²ltims dies dist¨¤ncies en assumptes socials amb el Govern de Trump: va rebutjar la reforma sanit¨¤ria que impulsa la Casa Blanca en considerar que apujaria el preu de les assegurances m¨¨diques i va criticar el decret que dilapida el llegat mediambiental de l'Administraci¨® Obama.

Mario D¨ªaz-Balart

D¨ªaz-Balart, de 55 anys, ¨¦s congressista republic¨¤ des del 2002. Pertany a una important fam¨ªlia d'exiliats cubans. El seu pare, Rafael, era germ¨¤ de Mirta D¨ªaz-Balart, la primera dona de Fidel Castro, amb el qual va tenir un fill. Rafael D¨ªaz-Balart va dirigir als anys cinquanta el Congr¨¦s cub¨¤ fins que va haver d'exiliar-se per la seva oposici¨® a la revoluci¨® encap?alada per Castro.

Mario va seguir els passos del seu germ¨¤ Lincoln, que va ser congressista per Florida entre el 1993 i el 2011. Lincoln presideix l'Institut Congressista de Lideratge Hisp¨¤nic (CHLI, en les seves sigles en angl¨¨s), que promou el progr¨¦s econ¨°mic de la comunitat llatina.

El vicepresident del CHLI ¨¦s Mario D¨ªaz-Balart i entre els membres hi ha Ros-Lehtinen i Curbelo. El 2009, el CHLI va signar un acord de col¡¤laboraci¨® amb FAES, el laboratori d'idees conservador fundat per l'expresident espanyol Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, opositor fervent a l'independentisme catal¨¤.

D¨ªaz-Balart ¨¦s el copresident del grup d'Amics d'Espanya al Congr¨¦s. Per¨° difereix de la posici¨® del Govern espanyol en dos assumptes importants: simpatitza amb el dret a decidir catal¨¤ i dona suport a Gibraltar, tot i que Madrid en reclami la sobirania a Londres.

D¨ªaz-Balart, amb Ros-Lehtinen, va ser copatrocinador d'una resoluci¨® legislativa el 2015 que reconeixia el ¡°dret a l'autodeterminaci¨®¡± de Gibraltar. Tamb¨¦ va donar suport el 2013 al refer¨¨ndum de les illes Malvines, en qu¨¨ va guanyar l'opci¨® de romandre a Regne Unit.

Carlos Curbelo

Curbelo, de 37 anys, ¨¦s el que t¨¦ menys experi¨¨ncia dels tres. ?s congressista des del 2015 i pr¨°xim a D¨ªaz-Balart. Com ell, forma part dels caucus d'Espanya al Congr¨¦s i dels de Taiwan i Eslov¨¤quia. En l'anterior legislatura, Curbelo va donar suport a una proposta perqu¨¨ Puerto Rico pugui votar la seva incorporaci¨® com a Estat als EUA.