Coronaci¨® sense llustre

I van... dotze. Descomptades dues o tres interinitats cobertes per sendes comissions gestores, el partit hist¨°ric de la dreta espanyolista a Catalunya ha commemorat el seu quarant¨¨ aniversari (ja que es va constituir com a Alian?a Popular el mar? del 1977) en investir el que, des de Laureano L¨®pez Rod¨®, ¨¦s el seu dotz¨¨ l¨ªder: Xavier Garc¨ªa Albiol. Segons les cr¨°niques period¨ªstiques, el van votar 782 compromissaris, el 92,9% dels presents i el 72,6% dels possibles. En realitat, igual que tots els seus predecessors, va tenir un ¨²nic elector. El dels sis primers va ser Manuel Fraga; el dels tres seg¨¹ents, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar; el dels tres ¨²ltims (Daniel Sirera, Alicia S¨¢nchez-Camacho i ara Garc¨ªa Albiol) ha estat Mariano Rajoy.

El nou lideratge, doncs, manca de qualsevol autonomia. Si no la van aconseguir (encara que pogu¨¦s semblar una altra cosa al principi) personalitats molt¨ªssim m¨¦s brillants, com el ministre Josep Piqu¨¦, menys la tindr¨¤ l'exalcalde de Badalona, que no destaca precisament per la fac¨²ndia discursiva ni l'originalitat de les seves propostes pol¨ªtiques, sin¨® per la pesada tenacitat del martell pil¨®.

Si pretenia fer foc nou, assentar la seva presid¨¨ncia sobre bases pr¨°pies, Garc¨ªa Albiol ha hagut de claudicar davant els poders f¨¤ctics ¡ªvells o recents¡ª que imperen en el si del Partit Popular catal¨¤: un Enric Millo fortificat en la delegaci¨® del Govern central; l'incombustible fernandisme (dels germans Jorge i Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz) que acumula ja m¨¦s de tres decennis de caciquisme org¨¤nic; la influ¨¨ncia comarcal de la ministra Dolors Montserrat, heretada de la seva mare i hom¨°nima, que va ser diputada al Parlament durant vint-i-set anys; etc¨¨tera.

A sobre, i despr¨¦s de vint mesos d'inc¨°moda cohabitaci¨® entre ¡°presidenta¡± sortint i ¡°coordinador general¡± entrant, Albiol no pot deslliurar-se del pesat llast de la seva predecessora Alicia S¨¢nchez-Camarga (ui, perd¨®, Camacho, S¨¢nchez-Camacho! En qu¨¨ pensava...?), que surt del XIV¨¨ congr¨¦s com a ¡°coordinadora d'Acci¨® Parlament¨¤ria¡± del PPC. En qu¨¨ consisteix aquesta funci¨®, es preguntaran vost¨¨s? El flamant l¨ªder ho va voler aclarir el dilluns a TV3: ¡°Alicia S¨¢nchez-Camacho coordina tota l'acci¨® pol¨ªtica del que est¨¤ passant al Congr¨¦s¡±. Considerant que els sis diputats catalans del Grup Popular en aquella cambra no tenen cap marge de maniobra, el d'Alicia ¨¦s el lla? que adorna una amortitzaci¨® ajornada durant massa temps per la parsim¨°nia de Rajoy.

Per¨° el m¨¦s destacable del PPC que surt del seu conclave recent no ¨¦s l'agut continuisme en la direcci¨®, ni les caracter¨ªstiques d'un l¨ªder l'¨¨xit electoral del qual a Badalona ¨¦s molt dif¨ªcil d'extrapolar al conjunt de Catalunya. All¨° que de bo de bo crida l'atenci¨® ¡ªi no precisament per nou¡ª ¨¦s la incapacitat, la impot¨¨ncia dels populars catalans per tenir qualsevol iniciativa pol¨ªtica, per esbossar qualsevol discurs propi, per ser una altra cosa que la veu dels seus amos Rajoy, Cospedal i companyia.

En temps millors per a ella (cap a l'octubre del 2013), la senyora S¨¢nchez-Camacho va gosar traslladar a Madrid una proposta de finan?ament espec¨ªfic per a Catalunya, una f¨®rmula que respect¨¦s el principi d'ordinalitat (una ¡°solidaritat amb l¨ªmits¡±, es va dir) i fins i tot que, dins del marc constitucional, reconegu¨¦s el ¡°fet diferencial¡± catal¨¤. El rebuig fulminant de la c¨²pula estatal i dels barons territorials a unes idees com aquestes va escarmentar de manera definitiva els dirigents del PPC: de cara a terra, i a repetir mec¨¤nicament les consignes procedents de la Moncloa o de G¨¦nova 13.

Xavier Garc¨ªa Albiol, doncs, arriba al v¨¨rtex de la delegaci¨® catalana amb la lli?¨® ben apresa; lli?¨® que, a m¨¦s, encaixa com un guant amb les seves aptituds personals. Un ¨²s insistent fins a l'esgotament de la langue de bois unionista (¡°oferim un projecte il¡¤lusionant de vida en com¨²¡±, ¡°la Generalitat nom¨¦s governa per als independentistes¡±...); un to esbroncador que faci semblar tova i conciliadora In¨¦s Arrimadas, a veure si amb aix¨° es recupera terreny sobre Ciutadans; una ferma negativa a canvis legals de calat (¡°reformar la Constituci¨®? En aquests moments el clima no ¨¦s l'adequat¡±); i, per sobre de tot, estar sempre apunt pel que Madrid disposi, ofereixi, amenaci o ordeni, com un batall¨® de policia ind¨ªgena.

En els primers mesos del 1977, abans de les eleccions que li atorgarien amb prou feines el 3,5% dels vots catalans, el magn¨ªfic L¨®pez Rod¨® sentenciava: ¡°Aqu¨ª no hi ha cap m¨¦s naci¨® que Espanya¡±. ?s notable que, quaranta anys despr¨¦s, el PP segueixi ancorat en la mateixa posici¨®.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.?