L¡¯¨²nica espanyola que entra al ¡®top 100¡¯ dels joves l¨ªders mundials

Amb 35 anys, l'enginyera t¨¦ un marcat vessant social i una experi¨¨ncia notable. Va fundar Blink, un web de descomptes hotelers que va comprar el gegant Groupon?quan la companyia tenia un any i mig. Llavors, el setembre del 2013, l'aplicaci¨® acumulava 800.000 desc¨¤rregues i tenia adherits 3.000 hotels a sis pa?sos europeus. Despr¨¦s va continuar a Groupon durant un temps i fins fa sis mesos va dirigir la transformaci¨® digital del Banco Santander.

Ara ha passat a formar part d'un club heterogeni al qual s'accedeix despuntant entre milers de candidats de tot el planeta. El dels Joves L¨ªders Globals del F¨°rum Econ¨°mic Social en el qual ja estan inscrits des del cofundador de Google, Larry Page, o el president d'Ali Bava, Jack Dt., fins a l'ex-primer ministre itali¨¤ Matteo Renzi o l'astronauta japon¨¨s?Naoko Yamazaki. Durant els propers cinc anys ha d'aportar els seus coneixements en dades obertes, intel¡¤lig¨¨ncia artificial i big data en projectes de l'organisme per lluitar contra la pobresa, les malalties evitables o el canvi clim¨¤tic.

M¨¢s informaci¨®n

Una espanyola de 31 anys impulsa el projecte estavella de Microsoft

Universitaris de Val¨¨ncia dissenyen el tren que ¡®vola¡¯ a 1.000 km/h

L'emprenedora ha fet molt de cam¨ª des d'un petit poble de Seg¨°via. El viatge que va comen?ar a Cu¨¦llar per portar-la a Nova York passa inevitablement per les oportunitats educatives d'un pa¨ªs com Espanya, en el qual va rec¨®rrer col¡¤legis i escoles d'enginyeria obtenint els honors m¨¦s alts. ¡°Quan cursava un MBA a Harvard, amb beca, veia com els estrangers eren de classe mitjana o mitjana-baixa, mentre que els nord-americans eren de proced¨¨ncia m¨¦s privilegiada¡±, explica. Filla de dos professors de l'escola p¨²blica, defensa el valor d'un sistema que li ha perm¨¨s arribar a l'avantguarda de la innovaci¨®. ¡°Crec fermament en la universitat p¨²blica i sempre m'he format en centres p¨²blics, excepte a Harvard¡±.

De tota manera, creu que l'ensenyament ha de canviar: ¡°Encara que el talent a Espanya ¨¦s bo, cal assegurar-se que els estudiants tenen les habilitats que demana el mercat, i per fer-ho ¨¦s imprescindible que el pla educatiu ho tingui en compte i que les universitats col¡¤laborin amb el sector privat. El m¨¨tode tamb¨¦ ¨¦s important. Se segueix fent classe com fa segles i cal evolucionar¡±.

Una espanyola entre 100

Amb Clarity ha tornat a un tema, el vessant social de la realitat, que ella ha experimentat sobre el terreny com a volunt¨¤ria en diversos projectes, des d'El Salvador, on va treballar en un centre amb exmembres de les maras, fins a K¨¨nia, com a consultora en un projecte de microcr¨¨dits per a negocis d'agricultura. Clarity classifica empreses, projectes, governs i associacions humanit¨¤ries per evitar inversions poc igualit¨¤ries mitjan?ant una eina automatitzada. Tamb¨¦ ¨¦s consultora de diverses startups. ¡°Admiro molt els empresaris espanyols¡±, assegura, ¡°muntar una empresa a Europa em sembla molt m¨¦s complicat que als Estats Units, sobretot perqu¨¨ no som un mercat ¨²nic i ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil escalar, contractar a diversos pa?sos, trobar sortides per a les empreses... Cal guanyar-se els mercats un a un¡±.

Crec fermament en la universitat p¨²blica. Sempre he estudiat en centres p¨²blics

Aprofundint en la reflexi¨® sobre la cultura empresarial, Minguela opina que a Espanya i a Europa "hi ha una mica de confusi¨® sobre el que ¨¦s una startup. Per exemple, les ajudes p¨²bliques que es donen a startups estan orientades a pimes i en general no hi ha categories espec¨ªfiques per a empreses molt innovadores, amb un alt risc i un alt potencial de creixement", es lamenta. "No es pot avaluar igual una startup que desenvolupi un producte nou sense model de negoci i una pime tradicional, com pot ser la botiga de barri. Les dues s¨®n empreses molt necess¨¤ries, per¨° haurien d'estar en categories diferents¡§

La seva companyia ¨¦s nord-americana, per¨° la majoria dels seus 20 treballadors, sobretot els investigadors, s¨®n espanyols. ¡°Hi ha molt¨ªssim talent a Espanya, i molt bona preparaci¨®, i tamb¨¦ la lleialtat que tenim al nostre pa¨ªs cap a l'empresa on treballem ¨¦s m¨¦s alta de la que tenen els treballadors als Estats Units. Aqu¨ª ¨¦s dif¨ªcil retenir el talent, per¨°, d'altra banda, canviar m¨¦s d'empresa tamb¨¦ els fa ser m¨¦s vers¨¤tils. Cal trobar l'equilibri¡±.

Pel que fa a la relaci¨® amb la ci¨¨ncia, ¨¦s interessant la col¡¤laboraci¨® que mantenen amb Harvard, el MIT i la Universitat Polit¨¨cnica de Madrid. ¡°Darrere de les solucions tecnol¨°giques que constru?m hi ha matem¨¤tica, molta investigaci¨®. Parlem molt de tecnologia i ens oblidem moltes vegades de la ci¨¨ncia i la recerca que hi ha al darrere. ?s fonamental invertir tamb¨¦ en ci¨¨ncia i formar aliances m¨¦s s¨°lides entre la universitat, la recerca p¨²blica i l'empresa¡±. Aquesta col¡¤laboraci¨®, tan habitual als Estats Units, permet pagar un c¨¤non al centre universitari per abordar projectes conjunts.

Hi ha moltes maneres de posar les dades al servei dels ciutadans. Per exemple, estudiar patrons de consum de la gent o veure les seves necessitats, i aix¨ª poder cobrir-les millor

Des de l'altra banda de l'Atl¨¤ntic aix¨ª veu Minguela la pen¨ªnsula en termes binaris: ¡°Espanya est¨¤ una mica m¨¦s endarrerida en digitalitzaci¨® que altres pa?sos europeus; a m¨¦s, en general els clients van per davant de moltes empreses i demanen serveis digitals que encara no ofereixen, i per descomptat la transformaci¨® digital del Govern com a servei p¨²blic per als seus ciutadans va m¨¦s lenta del que hauria d'anar¡±. Minguela torna a destacar la import¨¤ncia de l'Administraci¨® de l'Estat: ¡°Hi ha moltes maneres de posar les dades al servei dels ciutadans sense danyar la privadesa. ?s interessant¨ªssim, per exemple, explotar les dades per estudiar patrons de consum de la gent o veure les seves necessitats, i aix¨ª poder-les cobrir millor¡±. Apunta un aspecte b¨¤sic: ¡°No sento encara prou debat a Espanya sobre com la digitalitzaci¨®, l'automatitzaci¨® o fins i tot la intel¡¤lig¨¨ncia artificial poden impactar en el mercat laboral en els propers anys. ?s fonamental estar preparats i implantar mesures que siguin de mitj¨¤ i llarg termini¡±.

Al mateix temps que estudiava Telecomunicacions, treballava a IBM. Aix¨° no li va impedir col¡¤leccionar beques i distincions. Mentre cursava un m¨¤ster en Tecnologia de la Informaci¨® a Stuttgart, treballava a Siemens i despr¨¦s com a enginyera al centre aeroespacial alemany DLR. Estudis i voluntariat l'han portat per mig m¨®n. ¡°Sempre he volgut estar fora d'Espanya¡±, diu, ¡°es parla negativament sobre la fuga de cervells, quan tamb¨¦ t¨¦ coses molt positives. El m¨¦s important ¨¦s que sortim a aprendre i tornem, i la majoria dels espanyols tornem¡±.