Viure a Barcelona, treballar a tot el m¨®n

L¡¯arquitecte su¨ªs Gus W¨¹stemann ha viscut i treballat a Zuric, Bombai, Londres, Sidney, Nova York... i Barcelona. ¡°La feina ¨¦s important, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s el vessant privat i Barcelona t¨¦ la qualitat de vida m¨¦s alta de tot el m¨®n¡±. Ho afirma rotund i amb prou motxilla per comparar amb criteri. Fa 14 anys, W¨¹stemann es va traslladar amb la seva fam¨ªlia a la capital catalana. De dilluns a dijous treballa al despatx que t¨¦ a Zuric i la resta de dies est¨¤ a Barcelona, on tamb¨¦ t¨¦ despatx.

El seu cas il¡¤lustra com cada vegada m¨¦s professionals trien Barcelona per establir-se independentment d¡¯on treballin. Per atendre¡¯ls, la ciutat engegar¨¤ un Welcome Center per a professionals internacionals que volen fixar resid¨¨ncia a la ciutat, explica Jaume Collboni, responsable de la promoci¨® econ¨°mica de l¡¯Ajuntament. Persones que passen uns dies de la setmana aqu¨ª, on hi ha la fam¨ªlia si en tenen, i altres viatjant per tot el m¨®n. Barcelona Activa fins i tot programa sessions de formaci¨® perqu¨¨ les parelles d¡¯aquests estrangers tinguin nocions b¨¤siques de com s¨®n aqu¨ª les entrevistes de feina, explica Alicia Egea, responsable de projectes de l¡¯ag¨¨ncia municipal d¡¯ocupaci¨®.

Steve Cahill, de Londres, tamb¨¦ respon al perfil de professional internacional establert a Barcelona. Durant set anys va ser directiu de Colt, la multinacional brit¨¤nica que t¨¦ al World Trade Center de Cornell¨¤ el centre que at¨¦n les consultes de m¨¦s de 35.000 clients a Europa. Cahill vivia entre Barcelona i Sitges, s¡¯encarregava del centre i viatjava all¨¤ on el requeria la companyia. La seva relaci¨® professional amb l¡¯empresa va finalitzar i segueix vivint aqu¨ª, endinsat en diversos projectes internacionals com a emprenedor.

¡°Combinaci¨® perfecta¡±

¡°La qualitat de vida que ofereix Barcelona ¨¦s immillorable. ?s una ciutat segura, hi ha talent, molt bones infraestructures i comunicacions, l¡¯oferta cultural ¨¦s riqu¨ªssima, el menjar fant¨¤stic, tens el mar i la muntanya a prop i sempre brilla el sol, ¨¦s la combinaci¨® perfecta¡±, celebra. Nom¨¦s apunta un problema. ¡°Mai trobes l¡¯hora d¡¯anar-te¡¯n a dormir¡±, diu entre rialles aquest professional d¡¯origen irland¨¨s que subratlla tamb¨¦ la facilitat ¡°per integrar-se a la vida de la ciutat i fer amics¡±. Un altre punt fort de la ciutat ¨¦s que per car que estigui el mercat immobiliari a Barcelona, per als estrangers segueix sent assequible.

Tenir la base: To be based, en angl¨¨s. ?s l¡¯expressi¨® que Cahill i altres professionals empren per referir-se a triar Barcelona per viure, encara que treballin tamb¨¦ en altres punts d¡¯Europa. Qui ha seguit de prop el fenomen ¨¦s Barcelona Global, l¡¯associaci¨® de professionals creada fa cinc anys a la ciutat. El seu director general, Mateu Hern¨¢ndez, explica que en origen els estrangers podien comptar-se amb una m¨¤ i ara s¨®n el 20% dels 700 socis. El c¨°ctel de benvinguda anual que organitzen va comen?ar amb 300 persones i en l¡¯¨²ltima edici¨® en va congregar 1.200.

Ser una ciutat global sense parlar gaire angl¨¨s

Hern¨¢ndez relata com s¡¯ha arribat a aquest perfil de ¡°professionals que viuen en una ciutat i es mouen, una tend¨¨ncia global¡±. Els primers a arribar van ser els expatriats de grans multinacionals; despr¨¦s va aterrar la comunitat cient¨ªfica; els van seguir emprenedors internacionals que ofereixen serveis a tothom, que al seu torn atreuen m¨¦s talent estranger.

¡°Els ¨²ltims s¨®n professionals independents que volen viure com a consultors o membres de consells de multinacionals que poden estar a Su?ssa, el Regne Unit o Fran?a, viuen a Barcelona i viatgen uns dies a la setmana o una setmana al mes. Aquest perfil creixer¨¤ i ¨¦s una oportunitat estupenda per a Barcelona¡±, apunta. I alerta d¡¯un nou fenomen: els directius de multinacionals que porten una ¨¤rea de negoci ¡°global¡±, sense ¨¤rea geogr¨¤fica concreta. ?s el cas, explica, de Rose Chong, treballadora de Deutsche Bank, encarregada de programes globals del banc, establerta a Barcelona. Viatja tant que ha resultat impossible entrevistar-la, m¨¦s enll¨¤ d¡¯intercanviar correus electr¨°nics intentant-ho.

I dades sobre aquest fenomen? ¡°No n¡¯hi ha, perqu¨¨ fins ara no ha estat a l¡¯agenda¡±. Dades no, per¨° s¨ª coneixement sobre pros i contres de la ciutat per a aquests professionals: ¡°Hem identificat que en tr¨¤mits, fiscalitat, educaci¨® per a fam¨ªlies internacionals, Barcelona no est¨¤ a l¡¯altura de les expectatives, i tenim el risc de perdre l¡¯oportunitat de ser una ciutat global¡­ Barcelona ¨¦s atractiva per a ells, per¨° l¡¯Administraci¨® no est¨¤ preparada i els barcelonins de vegades no som prou acollidors¡±.

Un dels problemes que sempre apunta la comunitat internacional ¨¦s el poc coneixement de l¡¯angl¨¨s. ¡°Est¨¤ present en els centres d¡¯investigaci¨®, a les escoles de negocis, en les multinacionals, per¨° poc present en la vida quotidiana. Tamb¨¦ hi ha poques escoles internacionals: hi ha oferta d¡¯elit assequible per a directius, per¨° no per a professionals, emprenedors i investigadors¡±. Hern¨¢ndez creu que s¡¯hauria de seguir l¡¯exemple d¡¯Amsterdam en clau de creaci¨® d¡¯escoles tamb¨¦ en angl¨¨s per a la comunitat internacional.

Ciutat oberta

El tinent d¡¯alcalde Jaume Collboni assegura que el Consistori ¡°¨¦s conscient que al m¨®n hi ha una dura batalla per atreure talent entre les principals ciutats globals. Davant un m¨®n que es tanca, Barcelona vol ser una ciutat oberta¡±. Collboni admet que entre els reptes de la ciutat hi ha millorar el proc¨¦s d¡¯acolliment, la integraci¨® amb la comunitat local i la seva cultura, i tamb¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia de l¡¯angl¨¨s. L¡¯Ajuntament organitza l¡¯International Community Day, una fira que informa de tr¨¤mits i serveis per a aquest col¡¤lectiu.